Per Marta Casar i López. Enginyera de telecomunicació, treballo en una empresa que desenvolupa tecnologia de veu i sóc nova vocal del BACC.
La bici per a mi significa sobretot llibertat i felicitat, però també em permet sentir que sóc responsable en termes d’impacte mediambiental.
Com va arribar la bici a la teva vida?
La meva primera bici, una fantàstica BH vermella, me la va comprar el meu tiet quan vaig fer 5 anys. Encara els recordo a ell i al meu pare ajudant-me a aprendre (mai vaig voler utilitzar rodetes). Uns anys més tard, quan ja m’havia quedat petita, vaig demanar als meus pares com a condició per fer la Primera comunió una bicicleta nova. Vaig triar una Motoretta 3 G.A.C. blanca amb rodes blaves i seient vermell que encara conservo. Amb aquella bici vaig créixer: vaig pedalar pel poble on estiuejava, vaig fer excursions, vaig caure anant per camins de muntanya, vaig sortir a voltar les primeres vegades que “necessitava estar sola per pensar” durant l’adolescència…
Després vaig tenir una MTB heretada que em vaig emportar a Barcelona el darrer any d’institut, quan les meves inquietuds ecologistes em van motivar a fer-la servir pels meus desplaçaments. Però en aquella època als meus pares no els hi feia gaire gràcia que anés en bici per ciutat i jo reconec que no sempre em sentia segura, i la feia servir només en funció del trajecte. Però pedalar m’agradava, i insistia a fer-ho… fins que em van robar la bicicleta…
Durant uns anys no vaig tenir bicicleta fins que vaig compartir pis amb un amic que sí que en tenia (i me la deixava) i va convèncer als meus companys de feina que com a regal de comiat de l’empresa (tornava a la Universitat a fer el doctorat) me’n regalessin una. Des d’aleshores, ja no només vaig començar a anar en bici a tot arreu sinó que vaig començar a replantejar-me més seriosament aspectes com l’ús de l’espai públic, l’emergència climàtica, la contaminació acústica i ambiental, i vaig començar a fer proselitisme de la bici.
Més endavant, quan vaig tenir fills, la logística se’m va complicar i sovint havia de deixar la bici a casa. Però quan vaig tenir la meva primera Brompton fa uns anys vaig començar a compaginar el transport públic amb els meus desplaçaments en bicicleta i ara ja no surto de casa sense la bici.
Per a que la fas servir?
Vaig a tot arreu en bici: amb els meus 3 fills a l’escola (ells ja porten les seves bicis), a la feina, a comprar (tinc unes bosses fantàstiques), a prendre alguna cosa, a passejar, quan quedo amb els amics, quan vaig al cinema… i de tant en tant faig alguna ruta també. Ara mateix tinc 4 bicis a casa: una Brompton, una clàssica de carretera, una MTB, i una single–speed amb fre contra pedal amb la que he reaprès una mica a pedalar, perquè cada bicicleta té la seva personalitat i et fa pedalar i circular i connectar amb ella d’una determinada manera. Totes (excepte la Brompton) són de 2a o 3a mà, i m’encanta poder triar la bicicleta amb la que sortiré en cada moment.
Quina distància fas habitualment?
Anar i tornar a l’escola dels meus fills ja són uns 8-9 km (segons la ruta), i hi vaig 2 cops al dia. A partir d’aquí, depèn de si teletreballo o vaig a la feina, de si he d’acompanyar els meus fills a esport, o si he de fer encàrrecs, o si quedo amb amics per prendre alguna cosa o fer un volt… Però podria dir que, en mitja, uns 25 km/diaris si no faig cap ruta en bici.
On vius actualment?
A Barcelona, al barri de les Corts. Però faig vida sobretot fora del barri, i per tant cada dia pateixo la manca de carrils bici connectant el barri amb l’Eixample, Sants i l’Hospitalet: avinguda Madrid-Berlín i Travessera les Corts són autopistes urbanes hostils a les ciclistes, i les connexions de Numància o Marquès de Sentmenat amb altres carrils bici són bicinyaps que s’haurien de corregir. Després de tants anys pedalant estic acostumada a anar per calçada assumint el risc que comporta, però quan vaig amb els meus fills no és tan fàcil.
La bici per a mi significa sobretot llibertat i felicitat
Fa més de 20 anys que faig servir la bici per desplaçar-me per ciutat. La bici per a mi significa sobretot llibertat i felicitat, però també em permet sentir que sóc responsable en termes d’impacte mediambiental. Em preocupa l’ús de la bicicleta, sobretot pel que fa a infraestructura ciclista, però també normativa i protecció de les ciclistes. En aquest sentit, m’interessen les qüestions de gènere i d’equitat en referència a la mobilitat en bicicleta.
Per a mi una bona infraestructura ciclista és aquella que és còmoda i segura no només pels que estem acostumats a anar en bici, sinó per a qualsevol persona (independentment de la seva edat, gènere o altra condició).
M’acabo d’estrenar com a vocal a la junta del BACC, i espero col·laborar durant molt de temps a les iniciatives de l’associació!
