Els testimonis ciclistes és l’espai per donar visibilitat a les persones que ens movem habitualment amb bici, socis i sòcies de l’entitat, voluntariat, col·laboradors, amics, amigues i tothom que estima la bici. Compartim històries, transmetem la cultura ciclista que ens envolta i inspirem més persones a moure’s amb bici, perquè si nosaltres podem, la resta també”
Per Víctor Tabares, 31 anys, enginyer en disseny industrial enamorat de les bicicletes.
“LA BICI HO ÉS TOT. OBRES D’ART QUE DISSENYO A LA FEINA I ELS OBJECTES MÉS ESTIMATS QUE TINC.
Professió:
Em dedico a desenvolupar producte i tinc la sort de poder crear productes en el sector que més m’agrada. Dissenyo i desenvolupo bicicletes per a diferents marques d’arreu del món en un estudi multidisciplinar de Barcelona, Cero Design. Un sector en expressió constant i de contínua innovació.
Com va arribar la bici a la teva vida?
La bicicleta a la meva vida va arribar per quedar-se des del primer instant. Jo no ho recordo, però sempre se m’ha explicat, que els meus primers passos van ser ja en bicicleta. El meu pare, un referent, ha estat sempre un gran enamorat d’aquest objecte del qual no em separo mai. Vaig començar al món del trial amb una bicicleta que me n’anava gran. Vaig deixar l’extraescolar que feia tothom a l’escola (el futbol) per dedicar hores a la BMX i a poc a poc vaig anar descobrint la muntanya acompanyant al meu para en les sortides de cap de setmana. Encara recordo el primer dia que vàrem anar a comprar la primera bici de muntanya per mi i per al meu germà on la consigna familiar era: Aquesta és una bici per tota la vida… I en aquella època tot acabava de començar…
Per a que la fas servir? Motivacions?
Actualment la faig servir per tot. I encara m’agradaria fer-la servir més… Vaig a treballar plogui o inclús nevi (i aquest any ha sigut literal). La faig servir per fer encàrrecs, visitar amics o desplaçar-me si la tasca m’ho permet. I per descomptat, el que més m’agrada, sortir a fer enduro a la muntanya amb amics. Respirar aire net, sentir-me lliure i a poc a poc superar metes o barreres mentals que et fan progressar, ser més ràpid i millorar dia a dia.
Quina distància fas habitualment?
La distància fins a la feina, anar i tornar són uns 25 km aproximadament. Després ho intento combinar en sortir a la muntanya. Arribo casa, canvio de bici, casc, roba proteccions i surto. Aquests poden sumar entre 20 km i 35 km més… No ho repeteixo cada dia, ja m’agradaria poder tenir cames per tot i més! I el cap de setmana compenso. Depenen de la setmana una sortida més curta o més llarga… Depèn dels amics de la intenció de la sortida, etc. En ciutat els km són insignificants, no cansen, però a la muntanya depèn molt del desnivell que acabis fent.
Ons vius?
Jo visc a Sant Just, però els meus pares són del Maresme i pel que fa a la bici sempre estic a un costat o a l’altre. M’agrada molt més la serralada tropical del Maresme que Collserola, per l’estat dels camins però sobretot per les trampes als ciclistes i la gran quantitat de gent…
Per a tu que significa la bici? Que t’aporta?
La bici ho és tot. Obres d’art que dissenyo a la feina i els objectes més estimats que tinc. Vaig de camí a treballar i tinc temps a pensar en les meves coses, tornant a casa tinc temps a desconnectar, a l’airet fresc i a fer una suada que en arribar em fa sentir nou. He de confessar que no hi ha res millor que anar ben preparat i poder gaudir d’una estona de bici sota la pluja. O molt aviat al matí. Sense sorolls de cotxes, sense esquivar despistats on només es respira tranquil·litat. I a la muntanya, sobretot baixant només puc pensar en el que estic fent. No cometre errors, en gaudir i en fer-ho el millor possible. És un esport tècnic, tecnològic i molt divertit.
Reflexió ciclista
No estem preparats per entendre encara la importància de la bici.
Vinculació al BACC?
Encara no hi formo part però segueixo tot el que feu. De fet crec que no hi ha res millor que motivar a la gent per sentir-se sana, promocionar la bici, fer escola i contribuir en una mobilitat més sostenible.
Si t’ha agradat aquest article, ajuda’ns a poder-ne publicar més
