DE CICLABLE A AMIGABLE: QUÈ PODEM APRENDRE DE LES EXPERIÈNCIES EN BICI DE LES PERSONES MAJORS DE 60 ANYS?

Compartim amb vosaltres el primer informe de la investigació Entourage que hem realitzat en col·laboració amb la URV i l’investigador Wilbert den Hoed on s’ha estudiat la mobilitat ciclista de les persones que tenen més de 60 anys a Barcelona.

Hem centrat el discurs del canvi de les ciutats en les noves generacions, i encara que això sigui un gran encert, sembla que ens hem oblidat que en els propers anys una part substancial de la població urbana serà major de 60 anys.

No es tracta de qüestionar aquesta mirada cap a la infància, és clara la necessitat de ser inclosa i s’evidencia la recerca d’una generació activa i activista per traslladar com a herència la bici i aquesta sigui una eina de canvi per a les noves generacions. El que també estem buscant, és ampliar l’espectre per incloure persones que han estat exclosos sistemàticament de la mirada productiva dels entorns urbans: la vellesa.

És per aquest motiu que quan des del BACC vam tenir l’oportunitat de col·laborar en una investigació sobre el tema, vam posar-nos a treballar per entendre més aquesta franja d’edat i alhora valorar una xarxa de simpatitzants, sòcies i socis, que durant anys han cregut a la nostra feina, convidant-los a ser protagonistes i partícips d’aquesta recerca.

Entourage és un projecte de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalada per l’investigador Wilbert den Hoed, que busca conèixer els factors d’amigabilitat amb l’edat per a persones de més de 60 anys a algunes ciutats europees, Barcelona, entre elles; i alhora, indaga sobre l’ús de la bicicleta i el protagonisme que aquesta ha tingut aquesta en les diferents etapes vitals, per exemple:

• La bicicleta i la connexió directa amb la infància,
• La bicicleta com a generadora d’activitat social,
• La bicicleta com a repte,
• La bicicleta com a oportunitat.

Aquests factors són determinants dins de la investigació per entendre l’amigabilitat d’una ciutat com Barcelona a l’hora de moure’s amb bici i més si es vinculen als desenvolupaments urbans que han coincidit amb infraestructura ciclista com la construcció de carrils bici i la implantació del sistema de bicicletes públiques (BICING).

Hem tingut l’oportunitat de compartir amb algunes persones participants de les 37 que van fer part de l’estudi, en una trobada presencial on, a més de conèixer-nos mentre pedalejàvem per la ciutat, vam reflexionar sobre la importància d’incloure les seves percepcions i vivències dins del concepte de ciclabilitat, amigabilitat i convivència dins de l’existent infraestructura ciclista de Barcelona.

Sabem que l’ús de la bicicleta està creixent, però continua sent majoritàriament representat per homes joves i de mitjana edat. Pensar en equitat, és cercar incloure totes aquelles persones que encara que no siguin majoria, també fan ús de la ciutat i per a factors de l’estudi, de la bicicleta com a mitjà de transport o com a vehicle que ha format part de la seva vida.

Alguns estudis han demostrat que els grups de més edat solen ser els que menys usen la bicicleta, i encara que les persones grans no són les úniques amb menys accés a la bicicleta com a mitjà de transport, es presenta com un vehicle poc inclusiu amb l’edat, ja que les xifres ho evidencien. A Barcelona, per exemple, el 2021 només el 0,6% de les persones més grans de 64 anys feien servir la bicicleta amb freqüència. Tot i això, atès que Barcelona ja té un 21% de la població major a 65 anys, és important comptar amb aquest grup en futures planificacions urbanes, incloses entorn de la bicicleta.

Estem parlant de la manera com ens mourem en el futur i el desig de continuar movent-nos en bicicleta a qualsevol edat. El que estem percebent ara amb aquest tipus de recerca és una fotografia del pas del temps. Les generacions passades que avui es mouen en bici sent majors no van tenir el mateix accés a ella que el que la nostra generació té i com a conseqüència les infàncies que avui van amb bici a l’escola, tindran major massa crítica ciclista quan a la seva vida adulta i de vellesa decideixin continuar movent-se amb bici. A més, resulta que l’actual població ciclista està aconseguint incloure la bicicleta com a mitjà de transport als seus desplaçaments quotidians, adquirint coneixements i experiències al llarg del temps, sigui amb un ús freqüent o puntual.

Aquest panorama generacional ens posa una necessitat clara, quina ciutat volem en el futur i com volem moure’ns-hi? Necessitem promoure canvis urbans importants perquè aquesta inclusió es converteixi en una realitat, és primordial posar al centre de la planificació urbana, la veu dels qui no hem tingut veu i vist d’alguna manera, les necessitats bàsiques d’un cicle de vida humà finit que ens hem oblidat que existia.

La nostra responsabilitat en aquest cas és escoltar els qui tenen experiència, aprendre de les seves necessitats, encerts o desencerts i trobades, anotar, transmetre i en última instància, persistir fins que les nostres cames ens permetin continuar movent-nos amb bici. I sobretot, entendre com anar amb bicicleta no exigeix el màxim de les nostres habilitats; per contra, ens ajuda a accedir a noves oportunitats de mobilitat, salut i lleure.

Clic aquí para descarregar l’informe:

Proyecto Entourage – Ciudades amigables con las personas mayores

Compartim amb vosaltres aquest estudi i l’oportunitat de generar un debat de present i de futur. Esperem que aquesta informació es repliqui i apliqui per a la presa de decisions, per a futures planificacions, i perquè la inclusió i l’equitat a totes les franges d’edat siguin part de la nostra quotidianitat.