Una primera experiència de cicloturisme per la Via Verda de la Val de Zafán
Introducció
Les vies verdes són antics traçats ferroviaris en desús que han estat adaptats per recórrer a peu o en bicicleta. La Via Verda de la Val de Zafán n’és un exemple preciós: un itinerari cicloturista que travessa comarques plenes d’encant, com el Baix Ebre, la Terra Alta i una part d’Aragó.
Aquest traçat ofereix una gran diversitat de paisatges de muntanya i zones naturals: des de la comarca del Matarranya fins a la Serra de Pàndols i Cavalls —epicentre de la batalla de l’Ebre—, tot passant pel Parc Natural dels Ports de Beseit i acabant amb un descens suau cap al riu Ebre. Un viatge carregat de natura, història i emocions.
Avui us vull explicar com va ser la meva primera experiència pedalant per aquest recorregut, entre paisatges espectaculars, túnels, rius i pobles amb història.


Per què una Via Verda?
No són poques les vegades en què descobrim alguna cosa que estava davant dels nostres ulls, però que per prejudicis o barreres autoimposades no ens havíem plantejat mai. Això és exactament el que em va passar amb les Vies Verdes.
Sempre m’ha agradat el turisme local, caminar per la natura i descobrir racons gastronòmics amagats… tres ingredients que el cicloturisme reuneix de forma natural. Però sempre ho havia vist llunyà: “No tinc l’equip”, “em fa por anar per carretera”, “no estic en forma per fer pujades”. Clàssics.
Tot va canviar quan el meu company i amic Adrià em va dir: “Per què no proves una Via Verda?” I, escoltant què eren exactament, totes aquelles barreres van desaparèixer.
Les Vies Verdes són camins per a ciclistes i vianants que aprofiten antics traçats ferroviaris. Això vol dir que connecten pobles de manera segura, sense trànsit, amb pendents suaus i plens de natura, història i tranquil·litat. A més, permeten parar als pobles per descansar, menjar i conèixer millor el territori.
Planificant la ruta
La pregunta era clara: “Quina és la Via Verda que em recomanes?” La resposta: la Via Verda de la Val de Zafán, que comença a Tortosa i s’endinsa cap a la Terra Alta i part de l’Aragó, que combina paisatges fluvials, túnels i estacions abandonades.
Amb això, ja tenia el meu primer destí per fer-lo en un cap de setmana.

La ruta
Tram 1: Tortosa – Fontcalda – Bot
Sortim de l’Estació de França rumb a Tortosa, on vam carregar les bicicletes al vagó habilitat i vam gaudir d’un trajecte còmode.
En sortir de l’estació de Tortosa, ja trobem el primer senyal de la Via Verda. Ens desviem lleugerament del recorregut oficial per seguir un camí rural molt més tranquil, entre horts i canals de reg. El paisatge del riu Ebre ens acompanya gairebé tot aquest primer tram.
Un cop hem deixat el riu Ebre, creuem les muntanyes de la Serra de Pàndols i Cavalls. El paisatge canvia totalment i estem una bona estona pedalant entre túnels, alguns molt curts i d’altres molt llargs, que donen al viatge un to emocionant i de retorn al passat. La primera parada important: la Fontcalda, un antic santuari reconvertit en restaurant i allotjament. Aquí aprofitem per banyar-nos al riu i dinar en una de les taules de pícnic. Una pausa ideal per gaudir del moment.


Tram 2: Fontcalda – Horta de Sant Joan – Valdealgorfa
Després de Fontcalda, el camí s’enfila lleugerament i es torna més agrest. Passem per Bot, on ens sorprenen les vistes sobre el Parc Natural dels Ports. El paisatge canvia altre cop i les estacions antigues comencen a aparèixer: algunes abandonades, d’altres reconvertides en bars o albergs.
A Horta de Sant Joan pedalem sota l’ombra dels arbres i passem per cartells pintorescos com el d’un restaurant que ofereix un xuletó d’1,5 kg gratis si ets capaç d’acabar-te’l!
Però el nostre objectiu era clar: arribar a Valdealgorfa abans que es faci de nit.
Aquesta darrera part ja transcorre dins d’Aragó, i el paisatge canvia dràsticament novament per convertir-se en una espècie de far west: terra de secà i una infinitat de camps d’oliveres i ametllers al nostre voltant.
L’aventura i les anècdotes
L’experiència va tenir de tot. Jo, amb una bicicleta urbana holandesa, de pinyó fix i fre contrapedal. Adri, amb bici de cicloturisme ben preparada per tot. Això sí, amb una mica de preparació: càmeres de recanvi, kit bàsic d’eines i una llum frontal, essencial pels túnels foscos.
En un dels trams, la meva roda va punxar… i a més la coberta s’havia obert pel lateral! Per sort, entre una càmera nova i unes brides que encara duia a la motxilla de forma gairebé miraculosa, vam aconseguir seguir la ruta. MacGyver style.
L’arribada a Valdealgorfa, ja amb les cames carregades pels km, no va ser fàcil. Una última pujada, no molt forta però criminal amb pinyó fix. Amb paciència, rialles i descansos, vam arribar i vam dormir a casa d’una família local. Una meravella.
La tornada? Més lleugera, amb baixada suau i una parada obligada per una birra de la victòria al vagó-bar de Bot. Recomanadíssim!



Consells per a la ruta
Consells per a la ruta:
- Qualsevol bici és vàlida, però cal conèixer-ne les limitacions i planificar el recorregut i el quilometratge en funció del teu nivell físic. Nosaltres vam voler fer l’anada i la tornada en un cap de setmana, però no cal: pots fer-ho a petits trams, segons les teves necessitats i gustos.
- És imprescindible portar llum frontal, càmeres de recanvi, inflador i eines bàsiques. Els pobles no estan just al costat de la via verda (la majoria són a uns 3-4 km, aproximadament) i, si tens algun incident, millor anar ben equipat.
- La millor època: finals de primavera o inici de tardor, amb dies llargs i poca pluja.
- Inici a Tortosa: És el punt més accessible. Pots arribar-hi amb tren (R16 de Rodalies Renfe) i portar la bici al vagó habilitat.
- Final a Alcanyís (Aragó): No hi ha connexió ferroviària directa, però hi ha serveis de bus discrecional o transfer privat (cal reservar amb antelació).
- Millor opció: Fer la ruta d’anada i tornada des de Tortosa, per logística més senzilla.
Per a informació detallada i actualitzada, pots consultar directament la web oficial: 👉 viasverdes.com – Val de Zafán
Conclusió
La Via Verda de la Val de Zafán és una experiència 100% recomanable, sigui en solitari, amb amics o en família. No cal fer-la sencera, pots començar amb un petit tram i anar sumant reptes. Espero que en el futur, des del BACC, puguem organitzar recorreguts com aquest per animar més gent a provar el cicloturisme. Perquè viatjar amb bicicleta no només és desplaçar-se: és descobrir, sentir i viure el territori a un altre ritme.
Per Tomas Russi, fotògraf del BACC








