Les persones que anem en bici estimem la vida

16/02/2016

En memòria de Muriel Casals.

Les persones que anem en bici estimem la vida. Sobretot les que ho fem cada dia de manera quotidiana als carrers de pobles i ciutats del nostre país, les que ho fem per convicció, com a alternativa al cotxe o la moto, malgrat l’esforç que de vegades suposa, i malgrat el risc de compartir massa sovint la calçada amb actituds prepotents i temeràries darrere els volants.

Estimem la vida i precisament per això anem en bici, per fer millor la nostra vida i la de la resta de persones, incloent-hi les dels que condueixen els vehicles que ens fan respirar les seves emissions i monopolitzen un espai públic que és de tots. I també la dels vianants, perquè la presència de ciclistes als carrers contribueix a moderar la velocitat del trànsit i a reduir el nombre i gravetat dels accidents a les ciutats, les víctimes dels quals són ben sovint vianants atropellats per cotxes que excedeixen els límits de velocitat. Estimem els fills i filles de tothom, perquè anant en bici fem una ciutat més segura i saludable per als infants i contribuïm a la seva autonomia. I també estimem la gent gran, perquè amb la nostra opció de mobilitat contribuïm a evitar malalties respiratòries i cardiovasculars, dues de les tres principals causes de mortalitat al nostre país.

Els que anem en bici de manera quotidiana també som conscients de la fragilitat de la vida, ja que qualsevol petita incidència al costat de cotxes, motos i camions pot resultar fatal: la fragilitat la sentim en pròpia pell cada dia. Per això els que creiem en la bici com a opció de mobilitat quotidiana ens esforcem a adoptar hàbits de circulació que ens garanteixin la seguretat i de la mateixa manera ens esforcem a evitar conductes que posin en risc la seguretat d’altres persones, especialment dels vianants. I és que no és pas amb ells que hem de competir per l’espai a la via pública, sinó amb els cotxes, l’ús massiu i acrític dels quals ha esdevingut un dels principals problemes dels nostres entorns urbans.

I és perquè estimem la vida, activament, involucrant-nos-hi cada dia amb els nostres hàbits personals de mobilitat, que quan aquesta màquina enginyosa i senzilla que és la bicicleta, la nostra eina per lluitar per una vida millor, acaba propiciant l’escapçament d’una vida per una malaurada i desafortunada circumstància, se’ns fa inevitable sentir intensament i profundament la tristesa i el dol.

Perquè els que anem en bici cada dia estimem la vida, estimem el carrer, estimem la gent, estimem les nostres ciutats i estimem el país, activament, com ho feia la Muriel.