Avaluació de l’Eix Central compartit amb la bici a Sabadell

Les actuacions al llarg de l’Eix Central de Sabadell tenen el doble objectiu de reduir la velocitat a 30km/h (i en alguns trams a 20km/h) i promoure l’ús de la bicicleta. Aquestes han consistit en (1) senyalització horitzontal en trams rectes indicant el límit de velocitat i pintant logos de bicicletes; i (2) senyalització de “carrils bici inscrits” amb pintura vermella en determinades cruïlles.

Des del Bicicleta Club de Catalunya, associació que vetlla pels drets dels ciclistes i que té representació en els òrgans de seguretat viària i de mobilitat a Sabadell, hem volgut avaluar les actuacions dutes a terme i el seu impacte. Compartim la necessitat de reduir la velocitat, l’accidentalitat i la contaminació de l’aire, i de promoure l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Malgrat estar conformes amb els principals objectius de les actuacions, les actuacions dutes a terme són insuficients per garantir la reducció de velocitat i la seguretat viària, o per generar nous usuaris de la bicicleta. És necessari implementar mesures d’enginyeria i carrils bici segregats per aconseguir la reducció en velocitat i garantir la convivència pacífica entre vehicles de motor, la bicicleta i vianants.

A continuació:

• Subratllem els trams més conflictius i de risc més elevat per a ciclistes: com ara les rotondes, els trams de tres carrils i les zones de càrrega i descàrrega.
• Destaquem les incongruències entre la nova senyalització i la senyalització preexistent que no s’ha actualitzat i que provoca confusió.
• Identifiquem mancances d’aparcament de bicicletes i de senyalització vertical, pròpia de l’itinerari ciclista.

 

La bicicleta continua sense espai segur

L’Eix Central esdevé un recorregut de “carrers compartits” entre vehicles motoritzats i la bicicleta. Els carrers compartits en cap cas es poden considerar carrils bici, atès que no són espais reservats per a la bicicleta. Els carrers compartits d’aquest tipus són adequats en zones pacificades on hi ha un trànsit diari inferior a 2.000 vehicles motoritzats i on aquests circulen a una velocitat màxima de 30km/h. En canvi, en zones d’alta densitat de trànsit i/o d’alta velocitat, implementar carrers compartits és insegur, atès que la seva instal·lació incrementa el nombre d’accidents (comparat tant amb carrers sense senyalització horitzontal de logos de bicicletes com amb carrers que tenen espai reservat per a la bicicleta).

Contràriament al que es pretén a Sabadell, l’evidència demostra que la instal·lació de carrers compartits no només no comporta l’acceptació de la bicicleta per part dels conductors de vehicles motoritzats, sinó que aquests solen ser més agressius cap a les ciclistes. S’ha demostrat que els carrers compartits no incentiven nous usuaris de la bicicleta, davant l’elevada percepció d’alta inseguretat als carrers compartits: només un 28% dels ciclistes se senten segurs compartint la calçada amb vehicles a 30 km/h; xifra que es redueix a l’11% quan els vehicles circulen a velocitats superiors. Davant la percepció d’inseguretat, moltes ciclistes continuen circulant per la vorera, generant així problemes de convivència amb vianants.

Degut a l’alta densitat de trànsit a l’Eix Central, la implementació de carrers compartits és desaconsellable. A l’Eix Central de Sabadell hi ha un trànsit diari de vehicles molt per sobre del límit recomanat de 2.000 vehicles per a l’ús compartit de carril de circulació, i en alguns trams fins a 12 vegades més del límit recomanat. Es tracta de trànsit comercial d’autobusos i de camions de mercaderies. Aquests efectuen parades per càrrega i descàrrega, i degut a les seves grans dimensions, redueixen la visibilitat en la via pública i augmenten el risc d’accidents, essent les ciclistes el col·lectiu més vulnerable en un carrer compartit.

Donades les estadístiques d’accidentalitat en carrers compartits i les característiques de l’Eix Central de Sabadell, avaluem negativament les actuacions dutes a terme pel que fa a la seguretat viària i la promoció de l’ús quotidià de la bicicleta. Per fer l’Eix Central segur i atractiu per a la bicicleta amb les condicions actuals de trànsit, cal implementar carrils bici segregats. Els estudis indiquen que els carrils bici segregats redueixen l’accidentalitat per a tots els usuaris de la via pública. En canvi, si es manté el carrer compartit, és urgent pacificar la zona i reduir el trànsit a un màxim de 2.000 vehicles motoritzats diaris, i aplicar mesures complementàries per garantir la convivència pacífica i la seguretat viària. En l’apartat de recomanacions, en destaquem algunes.

No es garanteix el límit de velocitat

Un dels principals objectius de l’actuació de l’Ajuntament de Sabadell és reduir la velocitat a 30km/h (i en alguns trams a 20km/h) al llarg de l’Eix Central. Aquesta reducció, però, no es garanteix amb senyalització horitzontal indicant el límit de velocitat. Des del Bicicleta Club de Catalunya hem comprovat que molts vehicles motoritzats continuen circulant per sobre de la velocitat permesa. Mentre els motoritzats no compleixin amb la reducció de velocitat, l’eix central continuarà essent insegur per a la bicicleta que, insistim, és la més vulnerable en un carrer compartit. En l’apartat de recomanacions, destaquem algunes mesures complementàries que, si fossin implementades, garantirien el compliment de la velocitat permesa.

Els trams més conflictius continuen sense solució

Al llarg de l’eix central, trobem múltiples cruïlles amb rondes i carreteres urbanes. Atesa la densitat del trànsit, la complexitat d’aquests encreuaments, i la velocitat dels vehicles motoritzats que provenen de les rondes o de carreteres urbanes a més velocitat, les rotondes són els trams de l’Eix Central amb un risc alt per als usuaris de la bicicleta. Per garantir la seguretat dels ciclistes en carrers compartits, és imprescindible solucionar les rotondes amb espai exclusiu de circulació de bicicletes, que protegeixi la bicicleta amb barreres físiques de vehicles motoritzats. Els “carrils inscrits” amb pintura vermella pel mig de la calçada no ofereixen cap infraestructura que protegeixi les ciclistes en cas d’accidents.

En la rotonda Goya-Espronceda s’ha pintat un carril bici inscrit que no garanteix la seguretat dels ciclistes.

També continuen sense solució els  trams de l’Eix Central on hi ha tres carrils. El carril del mig està condicionat per girs a l’esquerra, però a la pràctica s’utilitza per avançar autobusos, vehicles aturats en calçada i bicicletes. Aquests avançaments s’efectuen amb poca visibilitat, en trams de cruïlles, i a velocitat superior a 30km/h. Generen risc d’accidents, essent les ciclistes el col·lectiu més vulnerable en carrers compartits.

Un altre punt d’inseguretat són les zones de càrrega i descàrrega i les zones de parada de taxis, com ara el Passeig Manresa de la Plaça Major on el carril bici (direcció nord) s’hi solapa. Un carril de circulació no és compatible amb zones d’aparcament, ni amb zones de càrrega i descàrrega: impossibilita la circulació de la bicicleta, dificulta la visibilitat i genera risc d’accidents. És urgent que l’Ajuntament endreci la via pública i garanteixi un carril de circulació lliure d’obstacles.

A la Rambla/ Passeig Manresa, el carril de circulació de ciclistes se solapa amb zones de càrrega i descàrrega i amb parada de taxis.

Senyalització que genera confusió

Al llarg del recorregut de l’Eix Central trobem senyalització incongruent. La nova senyalització horitzontal contradiu Art. 12.1 de l’Ordenança municipal de circulació del propi Ajuntament de Sabadell. Segons aquesta, la bicicleta circula obligatòriament per carrils bici i només quan no n’existeix cap, la bicicleta podrà circular per calçada. En el cas de l’Avinguda Matadepera o la Ronda Santa Maria, l’existència de carril bici en vorera, i el senyal R-407a, obliguen la bicicleta a circular per aquest. La nova senyalització horitzontal és incongruent amb la R-407a i l’Ordenança municipal de circulació.

A l’Avinguda de Matadepera (esquerra) i a la Ronda Santa Maria (dreta), la nova senyalització horitzontal és incongruent amb l’Ordenança municipal de circulació i amb el senyal R-407a. Ambdós obliguen a fer servir la via ciclista en vorera.

A més de les incongruències entre la nova senyalització i la senyalització existent, trobem senyalització horitzontal amb fons en vermell en algunes cruïlles que no està reglamentada a nivell municipal ni estatal. Aquesta senyalització alegal també genera confusió pel que fa a la preferència, recomanació o l’obligatorietat del ‘carril inscrit’ en cruïlles. Si les catifes vermelles indiquessin un carril inscrit, aleshores no entenem per què aquest està senyalitzat només en (algunes) cruïlles i no al llarg del recorregut.

Un ciclista circula per fora del carril bici inscrit (Ronda Zamenhoff amb Vilarrúbias)

En el tercer cas es tracta de senyalització vertical que indica un límit de velocitat més alt que el de la nova senyalització horitzontal. Segons l’ordre de graduació de la senyalització, el senyal vertical és d’un rang superior, i per tant la limitació a 20 o 30km/h, segons el tram, no és efectiva fins que s’eliminin (o s’adeqüin) els senyals verticals que indiquen una velocitat superior. En posem alguns exemples.

Al Carrer Major el senyal vertical 30km/h contradiu el senyal horitzontal 20km/h.

A l’Avinguda Onze de Setembre el senyal vertical 40km/h contradiu el senyal horitzontal 30km/h.

Altres incongruències relacionades amb la velocitat de l’Eix Central són la senyalització horitzontal i vertical al llarg de l’Eix Central que indica la finalització de zona 30km/h. En posem dos exemples.

Al Carrer de Castellar del Vallès i al Carrer de Sant Maties trobem senyals horitzontals i verticals indicant la finalització de zona 30km/h contradient la continuació de l’Eix Central a 30km/h.

Altres mancances

Una mancança a destacar és la insuficient disponibilitat d’aparcament de bicicletes de curta durada (en forma de U invertida). L’Eix Central és principalment un eix comercial, i per fomentar el comerç de proximitat amb mitjans sostenibles, cal facilitar l’aparcament de bicicletes al llarg del seu recorregut i, idealment, en cada pas de vianants per garantir-ne la visibilitat i l’accessibilitat.

Bicicletes lligades a senyals, arbres o tanques degut a la insuficient disponibilitat d’aparcament a l’Eix Central.

També cal destacar la manca absoluta d’indicació d’itineraris ciclistes i els seus destins, una senyalització imprescindible per generar nous usuaris de la bicicleta. Cal senyalitzar la continuïtat de l’Eix en tot el seu recorregut i especialment en trams com cruïlles on la continuïtat del recorregut és poc clara: la rotonda de l’Avinguda de Matadepera amb l’Avinguda de la Concòrdia; a la Plaça de la Concòrdia; a la Plaça de la Creu Alta; a la Plaça de la Creu de Barberà; a la rotonda de Passeig d’Espronceda amb Carrer Goya.

Recomanacions:

• Per garantir la seguretat del col·lectiu ciclista a l’Eix Central, i base d’estudis rigorosos sobre els diferents tipus de vies ciclistes, des del BACC recomanem la implementació de carrils bici segregats. Quan això no és possible, recomanem la pacificació del trànsit a un màxim de 2.000 vehicles diaris d’acord amb les de les bones pràctiques de la construcció de vies ciclistes. Les nostres recomanacions són conformes també amb els estudis duts a terme pel mateix Ajuntament de Sabadell i publicats en el Pla Director de la Bicicleta de Sabadell. Tornem a insistir que s’han de solucionar els punts més conflictius, com ara les rotondes, cruïlles, les zones de càrrega i descàrrega, i els trams de més de dos carrils.

 

• Per reduir els assetjaments a ciclistes, recomanem actuacions que facin pedagogia, tant a ciclistes com a conductors, dels drets i deures de cada col·lectiu. Recomanem la implementació de senyals verticals informant de l’obligació de la bicicleta de circular pel mig del carril, de la distància lateral de 1,5m necessària per efectuar un avançament, i de la distància obligada de 3m entre vehicles, segons la normativa de la DGT. Per reduir els assetjaments a ciclistes en carrers compartits, també recomanem la implementació d’un protocol de pedagogia als conductors per evitar l’assetjament viari i garantir la seguretat.

Alguns exemples de senyalització vertical que informa els conductors de la distància obligada per avançar una bicicleta.

• Per garantir el compliment del límit de velocitat a 30km/h al llarg de l’Eix Central, cal aplicar mesures complementàries que van més enllà de la pintura horitzontal. Els canvis físics i la redistribució dels usos de la via pública són les mesures més efectives per reduir la velocitat dels vehicles motoritzats. Entre d’altres, destaquem canvis en la infraestructura física mitjançant mesures d’enginyeria, sigui de manera tàctica (amb mobiliari urbà, elements flexibles i rígids de segregació, coixins berlinesos, abalisaments, etc.) o estructural (cruïlles aixecades, ampliació de voreres, voreres passants, etc.). Per últim, aquestes mesures han de ser acompanyades de control de velocitat constant mitjançant radars fixos.

 

Per Dani Marinova. Politòloga i vocal del BACC

 

¹ Aquestes recomanacions es basen en estudis sobre accidentalitat i es poden consultar en la taula 5.2 en CROW Design manual for bicycle traffic. (2016). ISBN: 9789066286597 https://www.cerema.fr/fr/actualites/velos-voitures-cles-choisir-entre-separation-mixite

² https://cyclingincities.spph.ubc.ca/injuries/the-bice-study/https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2046043018300583

³ https://seeclickfix.com/issues/102480-cars- aggressive-to-bicycles-in-sharrows-lanes?locale=en

⁴ https://fixmyberlin.de/research/subjektive-sicherheit

⁵ Concretament, 18.009 vehicles diaris en la cruïlla de Massagué/Vilarrubias/Onze de Setembre; 15.145 vehicles en la Rambla/Gran Via/Avda de Barberà; 24.138 vehicle en Passeig Almogàvers/Avda de Barberà/Ctra de Barcelona/Espronceda; 21.091 vehicles en Espronceda/Goya/Plaça Picasso. Dades provinents del Pla de Mobilitat Urbana (2010).

⁶ https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S2214140518301488?via%3Dihub

⁷ Com ara el protocol de pedagogia als conductors que funciona a Terrassa: https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/32454/terrassa-compta-amb-protocol-pedagogia-conductors-evitar-assetjaments-ciclistes

 

Si t’ha agradat aquest article, ajuda’ns a poder-ne publicar més