Una pràctica de mobilitat sostenible amb una llarga llista de virtuts, és anar en bicicleta. Tot i això, calen entitats que posin la bicicleta als debats i agendes polítiques. Parlem amb Albert Sanz i Mònica Enrich, del Bicicleta Club de Catalunya.
Quina és la missió de la vostra entitat?
Principalment la promoció de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat.
L’aspiració d’aquesta entitat sense ànim de lucre, és la de construir un país que integri la bicicleta de forma real en la seva mobilitat i també vetllar pels drets i deures dels ciclistes.
El nostre lema és estar present allà a on es parla de bicicleta, i allà on no se’n parla, posar-la a l’agenda política.
Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?
S’ha avançat en els darreres anys però encara ens queda un gran camí per recórrer, per equiparar-nos a les ciutats europees que aposten per la bicicleta com a transport segur i saludable.
Tot i llarga llista de virtuts de l’ús de la bicicleta, reconegudes per ciutadans i administracions, en el moment de la planificació real, la bicicleta i els seus usuaris estan sovint oblidats o menystinguts. I per això va sorgir el
Bicicleta Club de Catalunya.
Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?
El nombre de voluntaris varia depenent dels projectes a preparar, esdeveniments, etc… i en realitat juguen un paper importantíssim en el desenvolupament dels nostres projectes i en les tasques pròpies del dia a dia. Tenim una base social de 5000 socis i un ampli equip de voluntaris i simpatitzants.
Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?
Se senten identificats amb els objectius que perseguim per la promoció de la bicicleta i també perquè hi ha un aspecte lúdic vinculat a l’ús de la bicicleta.
Quan algú decideix fer servir la bicicleta en els seus desplaçaments ho fa perquè aquesta li resulta una opció còmoda i agradable. Però és que a més a més la bicicleta és econòmica, saludable, ràpida, pràctica, silenciosa, segura, lleugera, intermodal, fa les ciutats més habitables, millora la qualitat de l’aire… i sobretot qui l’agafa en sol gaudir.
Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?
La feina feta ens donarà la possibilitat d’estar al mateix nivell que les ciutats europees més desenvolupades en aquest aspecte. Però això no voldrà dir deixar de treballar, perquè sempre hi haurà nous reptes.
Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?
El Bacc ha presentat més de 50 documents amb propostes i al·legacions per millorar les condicions dels ciclistes urbans i ha estat presents en nombroses reunions de comissions de transport i mobilitat. Hem aconseguit fer entrar la bicicleta dintre de les prioritats en la planificació de mobilitat (LLei de Mobilitat de Catalunya, 2003), que les noves actuacions urbanístiques hagin de preveure itineraris per a bicicletes i aparcaments en tots els edificis (Decret de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada a Catalunya,2006), i que es reconegui el dret a transportar la bicicleta a tots els trens (plants estratègics de la bicicleta). La feina es basa en establir vincles i convenis amb organismes públics i operadors de transport, per tal d’ajudar a introduir projectes innovadors i solucions infraestructurals, sovint important-les com a bones pràctiques d’altres ciutats usuàries de la bicicleta. Com per exemple les 700 places d’aparcaments als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o el programa Ambiciat’t a Terrassa, que potencia l’intermodalitat bicicleta+tren, amb bicicletes d’ús públic i gratuït.
Però els moments de major orgull i satisfacció són quan veiem a les nostres bicicletades, la participació entusiasta d’una família de tres generacions!
Autor i entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
(
Enllaç a l’article al web de xarxanet.org)]]>
