Els testimonis ciclistes és l’espai per donar visibilitat a les persones que ens movem habitualment amb bici, socis i sòcies de l’entitat, voluntariat, col·laboradors, amics, amigues i tothom que estima la bici. Compartim històries, transmetem la cultura ciclista que ens envolta i inspirem més persones a moure’s amb bici, perquè si nosaltres podem, la resta també”
Per Silvia Seara, 42 anys, técnica de polítiques d’igualtat i alumna de la Biciescola.
“ANIMO A LES PERSONES QUE NO SABEN ANAR AMB BICI QUE S’APUNTIN A LA BICIESCOLA!”.
Què t’ha portat a decidir-te per aprendre a anar amb bici?
Era una assignatura pendent de fa molt temps. En els darrers anys m’ho havia plantejat com un propòsit d’Any Nou, tot i que a la pràctica n’havia anat prioritzant d’altres. Finalment les circumstàncies manen i et fan empènyer a prendre decisions com va ser el cas. Fins fa poc vivia a Hospitalet de Llobregat i vaig decidir traslladar-me a viure a Coma-Ruga, i per això vaig pensar que era el moment idoni comptant que a Barcelona hi havia centres com el vostre per aprendre, i que la bicicleta era un bon mitjà de transport per un entorn de poble com el que anava a viure.
Quins són els motius pels quals no vas aprendre a la infantesa?
Recordo anar amb bicicleta sovint en quatre rodes amb la meva germana, però no de fer el pas a aprendre en dues rodes. Suposo que no es va donar l’ocasió de petita i el temps va anant passant.
Ara que ja has après i has fet diferents cursos amb nosaltres, ens pots explicar com has viscut l’experiència?
Ha estat una experiència molt engrescadora i gratificant. Aprendre a fer quelcom que pensaves que no faries i aprendries mai et fa sentir molt orgullosa. Per altra banda, diria que és com que fas quelcom que devies a la teva “jo infant”. Les sensacions del primer dia pedalant no les oblidaré. Una barreja de satisfacció i sentiment de llibertat, molt maco de viure.
Aprendre a fer quelcom que pensaves que no faries i aprendries mai et fa sentir molt orgullosa.
Animo a les persones que no saben anar en bicicleta a fer els vostres cursos. Que no tinguin pors o resistències a donar el pas sent ja adults. Que el mètode d’aprenentatge que teniu realment és eficaç, que ràpidament pots observar que avances i aprens, i que per damunt de tot això, els professors: el Rafa i l’Adrià t’acompanyen, t’encoratgen i et fan sentir molt còmode.
Per altra banda, també m’agradaria remarcar el clima que es crea entre les companyes del curs. Es crea un caliu molt maco de companyerisme. Prova d’això, és que en el nostre cas per exemple hem creat un grup de whats per continuar anant juntes als cursos de circulació, fer quedades pel nostre compte més endavant i en definitiva per encoratjar-nos amb tot plegat.
Quins són els següents passos que tens pensat per continuar amb la pràctica?
Els següents passos és continuar en l’aprenentatge, millor dit en el perfeccionament, pel que fa a la circulació. Penso que una cosa és haver après a anar en bici, i l’altra a circular amb seguretat i tranquil·litat. El que em va decidir continuar amb algun curs de nivell 3 de circulació que oferiu. Una vegada fet això sí que em veig segura a anar en bici pel meu compte i pel carrer.
Per a què la vols fer servir?
M’agradaria fer-la servir per passejar a prop de la platja, per fer recorreguts pel poble i en definitiva incorporar-la com a mitjà de transport en el meu dia a dia. El que descarto ara per ara és fer-la servir per recorreguts interurbans per carretera. No crec estar prou preparada, caldrà avançar en l’aprenentatge per a fer el pas.
Digue’ns, com et veus d’aquí a un any amb bicicleta?
Em veig gaudint de la bicicleta, en el sentit d’agafar-la amb seguretat sense pors o inseguretats. Si més no és com m’agradaria veure’m i penso que vaig en la línia d’assolir-ho.
Les sensacions del primer dia pedalant no les oblidaré. Una barreja de satisfacció i sentiment de llibertat, molt maco de viure.
Si t’ha agradat aquest article, ajuda’ns a poder-ne publicar més