El BACC denuncia la inseguretat jurídica dels senyals de trànsit i la inacció de l’Ajuntament de Barcelona.

La Guàrdia Urbana sanciona situacions que no serien motiu de multa amb un ús correcte dels senyals.

Des de fa unes setmanes la guàrdia urbana realitza una campanya de vigilància i sanció cap a les persones que van amb bici. Des del bacc sempre trobem positiu aquestes campanyes, malgrat que no s’enfoquin des d’un punt de vista pedagògic d’informar i ajudar a la correcta circulació de bicicletes. Més enllà d’això, tampoc les sancions van acompanyades d’una justificació de perill en funció del vehicle, que des de l’administració mai s’ha valorat. Quelcom que si es diferencia en països on la bicicleta gaudeix de millors polítiques de promoció.

Pel que respecta al contingut de les sancions, moltes responen a determinats senyals. En general, aquests senyals estan dissenyats per garantir l’enteniment de les normatives, en un llenguatge universal que pretén donar una informació útil per als usuaris. En el moment en què aquests senyals no estan correctament aplicats, es genera confusió i desconfiança cap al criteri normatiu a seguir. Actualment, els cossos de seguretat interpreten que els senyals són la punta de llança de la norma, i per tant aquesta preval per sobre de qualsevol legislació.

A continuació llistem un parell d’exemples de confusió a l’hora d’aplicar la normativa correcta als ciclistes urbans:


La presència del senyal circular R407, que implica obligatorietat, és conflictiva. Obliga a circular pel carril bici, però si s’abandona per circular per la calçada, es troba en una indefensió jurídica. La bicicleta és un vehicle i en general pot circular per qualsevol carrer de la ciutat, excepte les rondes. Aquest conflicte és el que el BACC demana des de fa temps amb el canvi de tots els senyals R407 a la S35 (en alguns carrers ja s’hi troba instal·lat): aquest indica via exclusiva però no obligatòria. Una bona manera de no limitar els moviments de la bici i continuar promocionant-la. Seria equivalent al senyal de carril bus-taxi, que òbviament és exclusiu però no obligatori.

Un altre exemple és el faldó “excepte bicis” al senyal d’entrada prohibida, en zones de plataforma única. Segons l’ordenança, en aquests carrers les bicicletes poden circular en sentit contrari a la marxa. Però en molts el senyal no inclou el faldó i això genera confusió en els ciclistes, en els altres usuaris de la via i en última instància, la Guàrdia urbana que acaba multant als ciclistes quan no hi ha instal·lat el faldó, tot i que la normativa permet circular en sentit contrari.

D’aquesta forma, es perverteix la utilitat dels senyals, perquè en cas d’una incorrecció, l’autoritat aplica la interpretació dels senyals. Això ve causat per la incompetència administrativa pel manteniment d’aquests senyals. La víctima conseqüent d’aquesta situació és la ciutadania, que veu com se li apliquen unes regulacions contradictòries i injustes.

La indignació és màxima quan s’utilitzen aquestes irregularitats normatives per acumular infraccions que en realitat no ho són, ja que com que no són coherents donen l’efecte de sanció recaptatòria i de criminalització de la bicicleta.

Per tot això, és urgent que es reverteixi aquesta senyalització que contradiu les mateixes normatives municipals, i se substitueixi per les que siguin adequades. D’altra forma es perpetua una injustícia jurídica que, no només desincentiva l’ús de la bicicleta, sinó que resta tota credibilitat possible a les normes vigents.

Barcelona, 15 de juliol 2019.

  • Contacte:

Carles Benito – 637 25 34 82

Adrià Arenas – 697 317 881

3 pensaments a “El BACC denuncia la inseguretat jurídica dels senyals de trànsit i la inacció de l’Ajuntament de Barcelona.

  1. Raquel Ortuño

    Bon dia,

    Em sembla molt bé la notícia. Comentar que quan imvaeixen els carrils bicis els camions d’escombraries o camions d’obres, etc, no els multen a ells i fa que les bicis no sapiguem per on passar i perilli la seguretat del ciclista. També hi ha semàfors que són pels vehicles i no especifica que siguin per les bicis i no sabem si els hem de respectar o no. I hi ha d’alguns que quan es posen en verd, també els dels cotxes que de vegades no respecten al ciclista en cruïlles, per exemple.

    Gràcies i salutacions,

    Respon
  2. Guillem Marpons

    Crec que els dos exemples que poseu son un pèl diferents. El senyal R407 efectivament s’hauria d’eliminar a tot arreu on no sigui obligatori utilitzar un determinat carril (estaria justificat un R407, per exemple, si hi hagués un carril bici a les rondes). Però en el segon cas crec que, a més de millorar la senyalització, s’ha de reivindicar que la normativa ha de prevaldre, encara que la senyalització sigui insuficient o incomplerta, i donar les directrius oportunes a Guàrdia Urbana o altres policies de trànsit. També realitzar campanyes d’informació a tots els usuaris de la via. No podem dependre de que la senyalització sigui perfecte.

    Respon
  3. Brigitte Hansmann

    Al·legacions a la denúncia número U0867169, núm. Agent 73351
    amb data del 7/7/2019 a les 20:20 al carrer Gran de Gràcia
    El motiu de la denúncia de “no obeir el llum vermell d’un semàfor circular” és cert. Encara i així, vull deixar constància de que no me’l vaig saltar a la brava. En arribar a la cruïlla de la Rambla del Prat amb el carrer Gran de Gràcia em vaig posar davant del cotxe que hi estava parat perquè acostumo procurar posar-me en un lloc on estigui el menys exposat als fums produïts per la combustió dels carburants fòssils. Això ja és passat el semàfor perquè allà no hi ha espai designat per això – i als llocs on hi ha un espai designat per poder posar-se davants del cotxes, els seus conductors sovint no el respecten.
    Em vaig quedar parada i vaig posar el peu a la llamborda de la voravia esquerra de la cantonada. Aleshores vaig veure que els cotxes que pugen el carrer Gran estaven parats al semàfor del carrer Montseny, cosa que em suggeria que el semàfor en el que estava parat estava a punt de canviar. No hi havia cap cotxe, ni cap moto, ni cap vianant a qui hauria pogut posar en perill o molestar tirant cap a munt, en direcció al garatge de motos i bicis sota la Fontana. Estava començant a ploure i les gotes que queien eren cada cop més grosses. En vistes de que no hi havia cap perill, i davant de la possibilitat de que en qualsevol moment podia començar a ploure fort, vaig anar cap a munt on hi havia el semàfor del metro Fontana vermell amb un cotxe parat com per girar cap al carrer Santa Rosa. M’hi vaig posar davant i vaig baixar de la bici per creuar el pas de vianants caminant –vianants en aquest moment no n’hi havia. Aleshores vaig anar el més ràpidament que podia cap al garatge perquè les gotes eren més grosses encara i queien amb més freqüència. Apart de tenir poques ganes de mullar-me molt, volia assegurar-me de que no és mullés un llibre de la biblioteca que portava en una bossa de tela al portaequipatges.
    Em vaig sorprendre quan un cotxe de la Guàrdia Urbana va parar en diagonal un tros més amunt del garatge i la guàrdia al seient del copilot em va cridar l’atenció. El cotxe parat en diagonal i la tonalitat emocional a la veu de la guàrdia va donar una nota de dramatisme a la situació que tenia res a veure amb la situació del moment present. Ja estava a l’entrada del parking, però la Guàrdia em va insistir en que tornés a sortir per atendre-la. Pensava que potser era pel semàfor i vaig al·legar que l’havia passat a peu. Però ella va insistir que m’havia saltat el semàfor de la Rambla del Prat i que ella estava farta de la sang que havia de veure cada vegada que passava un accident per la imprudència dels ciclistes. No va acceptar la meva al·legació de que no hi havia hagut cap perill i que el semàfor estava a punt de canviar. Estava en vermell i prou, ni pluja, ni absència de perill ni cap excusa de cap mena. El semàfor està en vermell i s’ha de fer cas. El seu company al menys em va preguntar si conduís un cotxe, si també ho hauria fet. Evidentment que no. Però un cotxe té unes altres dimensions i costa molt més de moure que una bici. Per una altra banda, els conductors dels cotxes acostumen preferir que ja no hi soc quan ells es posen en marxa de manera que poden circular més fluidament, sense una bici davant.
    La guàrdia em va informar que podia anar a l’ajuntament a bescanviar la multa per una sessió educativa si no havia tingut cap multa anterior, cosa que vaig fer. Però resulta que només es possible fer aquest bescanvi si la multa és per una infracció inclosa en un llistat i si la sol·licités per una altra raó, enlloc de la multa “reduïda” de 100€ hauria de pagar 200€. Doncs, la del semàfor no està inclosa al llistat.
    Com és cert que vaig posar-me en marxa abans de que el semàfor hagi canviat a verd i no crec que les instàncies superiors de la guàrdia acceptarien les meves al·legacions per recriminar-la a ella i al seu companys, vaig pagar la multa, per evitar haver de pagar el doble. Gràcies a la vostra publicació veig que hi ha tot una campanya per “disciplinar” els ciclistes de forma indiscriminada.
    La meva conducta, en sí, no va suposar cap perill per ningú. L’únic perill que va comportar va resultar de la reacció de la guàrdia urbana i el seu company. Van deixar el cotxe en diagonal a poca distància d’una parada d’autobús. Els conductors dels bussos s’ho devien veure negre per poder acostar-se a la vorera. Per tant les persones que baixaven del bus havien de baixar d’una alçada considerablement més alta. A més es va veure afectada la fluïdesa del transit amb acumulacions de cotxes parats cada cop que hi havia un autobús.
    Reconec haver-me posat en marxa abans de que el llum del semàfor es posés verd, però trobo exagerat el dramatisme de la reacció dels guàrdies i trobo exagerada la multa.
    Agraeixo la possibilitat d’exposar el meu punt de vista aquí.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *