Les mascaretes antipol·lució funcionen, però no són la solució als problemes de contaminació a les ciutats.

Són efectives les mascaretes antipol·lució pels que anem en bici?

L’estudi sobre la seva eficàcia elaborat pel CSIC amb la nostra col·laboració ho confirma. Hi ha dos elements clau perquè funcionin correctament: la qualitat del filtre i l’ajust a la cara. Aquesta és la conclusió de l’estudi que vam presentar el 25 d’abril en un acte organitzat per l’associació.

L’acte, presentat a l’Eroica Caffè Barcelona, va explicar de quina manera les mascaretes antipol·lució, que es venen per anar en bici, poden reduir l’exposició a diferents contaminants de l’aire. La presentació va comptar amb l’assistència d’unes 70 persones, interessades en l’estudi i les seves conclusions, així com sobre els efectes de la contaminació en la salut.

Fa anys que aquestes mascaretes estan entre nosaltres, i les trobem a botigues especialitzades. Això va originar entre molts socis/es del BACC el neguit per saber si les mascaretes serveixen d’alguna cosa i quina és la més efectiva. Amb aquest dubte, vam contactar amb l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC per demanar informació i col·laboració. Al ser una temàtica pionera, vam decidir esbrinar-ho plegats.

Segons els directors de l’estudi Fulvio Amato i Xavier Querol, investigadors de l’IDAEA-CSIC, el millor material no serveix per a res si la mascareta no s’ajusta bé. El problema de les màscares, segons Fulvio, són aquestes fuites quan la mascareta no queda ben col·locada a la cara. Donat que cada rostre és diferent, l’ajust de la mascareta varia d’una persona a una altra, i això incideix en com d’eficaç serà.

Les claus per una bona mascareta radiquen en la qualitat del filtre, que ha de ser tricapa; però també en la capacitat d’ajustament, amb vàlvules d’exhalació d’aire i ajustaments flexibles per aconseguir una bona fermesa a la cara. L’excel·lència seria que complís la normativa europea EN 149:2001, per la qual es regula l’ús de mascaretes professionals, amb tres categories d’efectivitat (FPP1, FPP2, FPP3), sent l’última la més efectiva.

Pel que fa als resultats per mascareta, varien força d’una marca a una altra, donades les diferències en tipus d’ajust i qualitat de filtre. Per a cada contaminant analitzat, la millor eficàcia es va trobar sempre en la mateixa màscara que, de fet, no era la més cara. Vam seleccionar fins a 9 mascaretes diferents, entre les disponibles al mercat, que fossin de cost baix i mig:

Malgrat la dependència de l’eficàcia en l’ajust de la mascareta, l’estudi va donar unes xifres aproximades. L’ús de mascareta redueix l’exposició a la contaminació per PM_2.5 en un 43%. Tot i això, la millor màscara va oferir uns resultats per sobre del 90% en aquests contaminants.

Les PM (partícules) són un indicador representatiu comú de la contaminació de l’aire. Consisteixen en una complexa barreja de partícules sòlides i líquides de substàncies orgàniques i inorgàniques suspeses en l’aire. Si bé les partícules amb un diàmetre de 10 microns o menys (≤ PM₁₀) poden penetrar els pulmons, hi ha altres partícules encara més perjudicials per a la salut, que són aquelles amb un diàmetre de 2,5 microns o menys ( ≤ PM_2.5). Les PM_2.5 poden travessar la barrera pulmonar i entrar al sistema sanguini. L’exposició crònica a partícules contribueix al risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i respiratòries, així com càncer de pulmó, segons explica l’OMS.

Sobre la resta de contaminants analitzats (Black Carbon, PNC, LDSA), les mascaretes no són tan funcionals i tenen una eficàcia d’entre el 15 i el 22%. Malgrat això, sorprèn positivament que tinguin una certa eficàcia donada la senzillesa dels seus components.

La presentació, a més de mostrar els resultats de l’estudi, va incloure un repàs de les actuals dades sobre la contaminació a Barcelona, de la mà de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, de la qual el BACC n’és membre.

En els últims 10 anys, s’estima que si no s’haguessin superat els 40 µg/㎥ diaris de NO₂, ens hauríem estalviat la mort de 90 persones i 67 hospitalitzacions per causa cardiovascular cada any. Així mateix, si no s’haguessin superat els 10 µg/㎥ diaris de PM_2,5, ens hauríem estalviat 162 morts per causa cardiovascular cada any.

A Barcelona, el 70% de la població està exposada a nivells superiors dels establerts en NO₂ per la Unió Europea i l’OMS mentre que el 98% de la població està exposada a nivells superiors dels establerts en PM₁₀ per l’OMS.

Dades recollides per Ecologistes en Acció i mostrades també durant l’acte van deixar en evidència que les perilloses partícules PM_2,5 van superar a Barcelona el 2017 la guia anual que recomana l’OMS. La quantitat de diòxid de nitrogen en l’aire a la ciutat va superar a més a més el límit legal establert, tal com mostra la imatge següent:

Posant en perspectiva l’estudi, vam explicar com ens pot servir aquesta informació en el nostre dia a dia. Cal entendre el risc a què estem exposats cada cop que agafem la bicicleta, i en aquest sentit l’ús de mascaretes sempre ha de ser l’últim recurs com a mesura de protecció. Sí que és cert que poden ser molt útils per aquelles persones que vagin en bici més d’una hora al dia per la ciutat (Missatgers, treballadors en bici, etc.), però també hi ha formes efectives per disminuir l’exposició a contaminants, com escollir una ruta menys contaminada, o circular per la banda on l’efecte canó ens ho permeti.

En relació a aquesta última, els corrents d’aire a Barcelona provoquen una acumulació de contaminants a causa del sentit per on circula l’aire respecte al del carrer. Així, per exemple a l’eixample durant el dia, la contaminació s’acumula a la banda mar, i és preferent anar per la banda muntanya.

Pel que fa a les aportacions del públic, va haver-hi reflexions diverses però totes van acabar arribant al veritable problema de salut pública que pateix Barcelona: la contaminació, i com no s’està fent res per reduir-la. Tot són accions tímides, ja que l’administració no és prou valenta per por sempre a perdre vots. En aquest sentit, són destacables les denúncies que han fet un parell de ciutadans en aquests darrers mesos, responsabilitzant a l’administració per inacció.

• Podeu llegir la nota de premsa sobre l’estudi publicada pel CSIC aquí.

• El diari El Periódico també es va fer ressò de la notícia amb la publicació de l’article “Las mascarillas antipolución protegen pero no son impenetrables”.