El BACC denuncia la inseguretat jurídica dels senyals de trànsit i la inacció de l’Ajuntament de Barcelona.

La Guàrdia Urbana sanciona situacions que no serien motiu de multa amb un ús correcte dels senyals.

Des de fa unes setmanes la guàrdia urbana realitza una campanya de vigilància i sanció cap a les persones que van amb bici. Des del bacc sempre trobem positiu aquestes campanyes, malgrat que no s’enfoquin des d’un punt de vista pedagògic d’informar i ajudar a la correcta circulació de bicicletes. Més enllà d’això, tampoc les sancions van acompanyades d’una justificació de perill en funció del vehicle, que des de l’administració mai s’ha valorat. Quelcom que si es diferencia en països on la bicicleta gaudeix de millors polítiques de promoció.

Pel que respecta al contingut de les sancions, moltes responen a determinats senyals. En general, aquests senyals estan dissenyats per garantir l’enteniment de les normatives, en un llenguatge universal que pretén donar una informació útil per als usuaris. En el moment en què aquests senyals no estan correctament aplicats, es genera confusió i desconfiança cap al criteri normatiu a seguir. Actualment, els cossos de seguretat interpreten que els senyals són la punta de llança de la norma, i per tant aquesta preval per sobre de qualsevol legislació.

A continuació llistem un parell d’exemples de confusió a l’hora d’aplicar la normativa correcta als ciclistes urbans:

La presència del senyal circular R407, que implica obligatorietat, és conflictiva. Obliga a circular pel carril bici, però si s’abandona per circular per la calçada, es troba en una indefensió jurídica. La bicicleta és un vehicle i en general pot circular per qualsevol carrer de la ciutat, excepte les rondes. Aquest conflicte és el que el BACC demana des de fa temps amb el canvi de tots els senyals R407 a la S35 (en alguns carrers ja s’hi troba instal·lat): aquest indica via exclusiva però no obligatòria. Una bona manera de no limitar els moviments de la bici i continuar promocionant-la. Seria equivalent al senyal de carril bus-taxi, que òbviament és exclusiu però no obligatori.

Un altre exemple és el faldó “excepte bicis” al senyal d’entrada prohibida, en zones de plataforma única. Segons l’ordenança, en aquests carrers les bicicletes poden circular en sentit contrari a la marxa. Però en molts el senyal no inclou el faldó i això genera confusió en els ciclistes, en els altres usuaris de la via i en última instància, la Guàrdia urbana que acaba multant als ciclistes quan no hi ha instal·lat el faldó, tot i que la normativa permet circular en sentit contrari.

D’aquesta forma, es perverteix la utilitat dels senyals, perquè en cas d’una incorrecció, l’autoritat aplica la interpretació dels senyals. Això ve causat per la incompetència administrativa pel manteniment d’aquests senyals. La víctima conseqüent d’aquesta situació és la ciutadania, que veu com se li apliquen unes regulacions contradictòries i injustes.

La indignació és màxima quan s’utilitzen aquestes irregularitats normatives per acumular infraccions que en realitat no ho són, ja que com que no són coherents donen l’efecte de sanció recaptatòria i de criminalització de la bicicleta.

Per tot això, és urgent que es reverteixi aquesta senyalització que contradiu les mateixes normatives municipals, i se substitueixi per les que siguin adequades. D’altra forma es perpetua una injustícia jurídica que, no només desincentiva l’ús de la bicicleta, sinó que resta tota credibilitat possible a les normes vigents.

Barcelona, 15 de juliol 2019.

• Contacte:

Carles Benito – 637 25 34 82

Adrià Arenas – 697 317 881