Discurs BACC sessió plenària anual 2020 – Pacte per la mobilitat

Ahir dimarts 22 de setembre va tenir lloc la sessió plenària anual del Pacte per la mobilitat a Barcelona, que des de fa vint-i-un anys treballa per fomentar una mobilitat que sigui sostenible, accessible i segura i que ajudi a lluitar contra la contaminació.

A continuació us deixem les aportacions que el BACC va realitzar al ple.

Barcelona, 22-09-2020
Bicicleta Club de Catalunya, Plenari pel Pacte per la Mobilitat de Barcelona

[…] Aquest any ha estat molt particular en matèria de mobilitat com tots bé sabem. El covid19 ens ha obligat a buidar els carrers i després omplir-los de mobilitat activa i saludable, encara que per un període curt. Moltes entitats vam treballar i seguim fent-ho per brindar oportunitats que la pandèmia també ens ha donat: la importància del transport públic, la utilitat de la bici o la facilitat per caminar. També el teletreball i la recuperació de l’espai públic no dedicat a la mobilitat avui són elements molt més preuats que abans d’aquesta crisi.

Però com ja sabeu no són els únics. No han desaparegut ni la crisi climàtica, ni la energètica, ni la de salut pública provocada per la contaminació. De fet, s’ha agreujat degut al menor ús del transport públic i major del cotxe privat, amb una falsa sensació de seguretat. Justament hem vist com les mesures més valentes aplicades per l’ajuntament han tingut un èxit rotund en molts casos. I les més modestes són molt incipients per generar un canvi d’hàbits.

La ciutadania demana cada cop més aquest canvi, i tots els organismes hem d’estar a l’altura per liderar-lo i treballar-lo. No hi ha volta enrere, per molt que les veus reàcies es neguin a entendre-ho. Ho estem veient a les principals ciutats d’europa, a què esperem per fer un pas endavant?

Necessitem afrontar JA els reptes de mobilitat bàsics per una ciutat amable amb les persones, i no plena de fum, soroll i vehicles perillosos circulant al carrer. Cal que seguim aplicant les mesures conegudes a tota europa, com el peatge urbà, la distribució de mercaderies amb bicicletes de càrrega, la veritable aposta per una intermodalitat que faci competència al cotxe, la fi de l’aparcament gratuït i en vorera per vehicles contaminants.

I malgrat això, en aquesta ciutat sembla que ens ve gran parlar de mobilitat sostenible amb temes tan importants. Una zona de baixes emissions que ja fa més d’una dècada que s’aplica a ciutats com Londres. Una pèssima qualitat tècnica de les infraestructures per la bici. Una pírrica previsió de quota modal del 3,5% per a la bici. Una oposició la qual la seva major preocupació són blocs de formigó i els colors de la pintura, o pitjor encara, que celebri un dia sense cotxes, avui amb cotxes.

No ens acabem de creure que cal fer aquests canvis profunds en la mobilitat, i ho estem pagant amb la salut i la vida de totes nosaltres.

Perquè com diu una activista coneguda:

No vull que tingueu esperança, vull que tingueu por […], perquè si teniu por, tractareu una crisi com el que és, una crisi. Quan casa vostra està en flames no us pareu a pensar com apagar el foc o reconstruir-la després. Us assegureu de fer fora tothom i truqueu als bombers ràpidament. La situació que vivim requereix cert nivell de pànic

I, perquè com sempre hem dit, la Barcelona sostenible serà ciclista, o no serà.