Barcelona | Hernan Collado. Membre de la junta directiva del BACC

Aquests dies hem rebut la noticia que l’Ajuntament de Montgat ha prohibit circular amb bicicleta pel seu front marítim per evitar problemes de convivència entre bicicletes i vianants.

Més enllà d’indignar-nos -amb tota la raó- per una notícia tan lamentable, caldria fer reflexionar l’Ajuntament de Montgat -i fins i tot a la Generalitat- sobre per què, davant l’èxit aclaparador de l’ús de la bici, s’opta per prohibir i no per posar les condicions per a que sigui possible la convivència entre bicicletes i vianants. Com pot ser que les administracions públiques es posin la “medalla” de la promoció de la bicicleta quan, davant l’empenta que demostra la ciutadania, en el millor dels casos resten passives?

Només cal donar un cop d’ull al nostre país veí: pocs quilòmetres al nord de la frontera, a les carreteres de muntanya -on es troben els ports mítics dels Pirineus-, es pot trobar un eixam de ciclistes tot el dia amunt i avall. I també les de la costa de l’Aquitània, les del Midi, les del Massís central, i suposo que les de qualsevol lloc del país, en carreteres generalment estretes i sense voral. Doncs bé, lluny de prohibir l’ús de la bicicleta, l’administració francesa aposta per ella mitjançant pistes bici interurbanes segregades, vorals i indicacions de direcció específics per a bicicletes, senyalització de quilòmetres, desnivell, etc. per als ciclistes als ports de muntanya… Tot a anys llum de la nostra realitat a dia d’avui.

]]>