Barcelona | Hernan Collado. Membre de la Junta del BACC | 25/11/2009

La primavera del 2010 a Barcelona tindrà lloc una consulta ciutadana per decidir el futur de l’avinguda Diagonal. Aquesta serà la culminació d’un procés participatiu que ha estat criticat i acusat d’amagar decisions prèvies, dades i beneïdes, però que en qualsevol cas serà un -sempre bo- precedent de participació ciutadana en les decisions que afecten al territori.

La Diagonal actual té un disseny que obeeix a una idea de ciutat que no es correspon amb el segle XXIl. Sovint, quan hi transito, penso en el ridícul que fem davant d’altres ciutats europees que han entès des de fa molts anys que les grans avingudes són per a les persones i per al transport públic, no pas per al cotxe. Per això crec que ja era hora de posar-se mans a l’obra.

Segueixo també el procés participatiu i les notícies que va generant, i veig les dificultats que planteja, fins i tot per a interpretar els resultats de les consultes que s’han fet fins ara. Per exemple, equiparar la voluntat expressada majoritàriament de conservar l’arbrat actual amb la voluntat de mantenir l’estructura actual de laterals, que al meu entendre no és una seqüència lògica tenint en compte que en la pregunta no es plantejava més que la qüestió estrictament botànica. Aquesta és la complexitat dels processos de presa de decisió conjunta, on s’han de recollir les voluntats d’una ciutadania que no té coneixements tècnics però si opinions vàlides, les quals tanmateix poden ser interpretades al gust del consumidor o, fins i tot, resultar il·legibles si no es recullen de forma adequada.

Però, a part de la veu de la ciutadania, recollida més o menys bé pel procés engegats per l’Ajuntament, cal tenir en compte la opinió d’entitats cíviques que també són representatives del parer d’una part de la societat i que en aquest cas disposen dels coneixements tècnics i de l’experiència adient. En el cas del procés de reforma de la Diagonal, a més, les principals entitats cíviques que treballen per a la mobilitat a Barcelona han unit esforços en la Plataforma Diagonal per a Tothom. Les propostes d’aquestes entitats advoquen per una Diagonal amb voreres amples, arbrades i amb espais d’esbarjo, amb menys trànsit i amb el carril bicicleta segregat, com més o menys tothom. Però plantegen una aposta innovadora pel que fa al transport públic, com és eliminar el trànsit d’autobusos i limitar el transport públic existent al tramvia, que tindria una freqüència elevada i, un cop connectades la Plaça de les Glòries i la Plaça Francesc Macià, seria la columna vertebral de la ciutat. El transport privat conservaria dos carrils per sentit -els que ara hi ha a la part central.

La Diagonal que jo voldria respon a aquest model. Tot i així, des que aviat farà 20 anys vaig començar a transitar regularment per la Diagonal, davant l’evident inoperància dels laterals em plantejo per què no s’ha intentat mai una actuació progressiva de conversió dels laterals en àrees de vianants. Penso que amb una intervenció lleugera i reversible que pot ser tant simple com la col·locació de jardineres i pilones a les entrades i sortides dels laterals, i ordenant l’aparcament de motos, tindríem una Diagonal tipus bulevard, amb espai suficient per a vianants, ciclistes, quioscs, bancs i, fins i tot, terrasses de bar. A partir d’aquí, només caldria substituir el carril bus pel tramvia i anar anivellant progressivament la calçada dels laterals amb les voreres. Sense grans obres, amb les mínimes molèsties, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia -com deia Miquel Martí i Pol.

Per desgràcia som més de tirar envans a terra i començar de zero…

Hernan :: nov.17.2009 

Respon i comenta a l’Hernan aquí

]]>