BACC | Cristina Pagès | 26/06/08

Aquest mati m’han robat la bici. Una bici que uso (usaba) desde feia 15 anys, desde que en tenia 7. Tota la vida ha estat al meu apartament, fins que fa un mes vaig decidir baixar-la a barcelona per usar-la per moure’m per la ciutat, ja que el carnet del bicing ja nomes em serveix per fer “vulto” a la cartera. I aixó m’ha durat la bici, un mes. I aixo que estaba ben lligada, sota casa meva, en un parquing de bicis a un carrer de la comisseria general dels mossos d’escuadra, i aixo que eren les 2 del migdia, i aixo que era una bici de nen en que jo hi quepo perque soc petitona, pero que no es per a adults, i aixo que no anaven be els frens i estaba molt cascada.

Era una bici que no servia per ningú, que no te gran valor al mercat, pero era la MEVA bici. la bici amb la que he passat tantes coses, que m’ha acompanyat sempre a tot arreu, i a la que li tinc tan i tan carinyo. He anat a denunciar-ho als mossos, m’han dit clarament que denunciar-ho no servirà de res, que m’en compri una altra. jo no vui una bici nova, tot i que segurissim que serà millor, jo vui la meva bici, aquella amb la que em sento comoda, aquella amb la que puc anar sense mans, aquella que fa tot el que jo vull. Resulta que hi ha molts llocs pel raval i la barceloneta on venen bicis robades, i els mossos ho saben, pero no fan res. i despres volen que usem la bici per mourens? si el bicing funcionés com cal, no hauria d’haber baixat la bici i seguiria al meu apartament ben guardadeta, si els mossos fessin la seva feina, la meva bici seguiria al parquing de sota casa, pero ni una cosa ni l’altra funciona bé. Visca barcelona, oh i tant.

 

]]>