Però la cosa va més enllà: a Barcelona s’infringeixen constantment els límits de velocitat. Però poseu-vos al carrer Aragó, a la Meridiana, a la Gran Via, als encreuaments de la Diagonal, etc., i compteu amb els dits de la ma durant cinc minuts quants cotxes passen a menys de 50 km/h (us en sobraran uns quants…). I els límits acústics: quantes motos no respecten els límits d’emissions? I les normes d’aparcament: us heu fixat que en la major part de les voreres centrals de la Diagonal les motos aparcades ocupen molt més espai que el carril bici? I en altres voreres (Gran Via)? Afortunadament, l’Ajuntament ha aconseguit eradicar en gran mesura l’aparcament de cotxes sobre voreres, però és freqüent encara l’ocupació del carril bus, del carril bici, dels xamfrans….

Ara bé, el conductor de vehicle a motor no dubta a alliçonar els altres usuaris de la via pública -inclosos els seus semblants- a cop de clàxon en tot moment, cosa que està prohibida, per cert. Toca el clàxon a les bicicletes que li ocupen el carril, toca el clàxon al pobre inexpert que s’ha posat al carril de girar i vol continuar recte, toca el clàxon a qui no arrenca de seguida quan es posa verd, toca el clàxon al vianant que creua quan ja s’està posant vermell… I què me’n dieu del joc criminal d’accelerar per acollonir el vianant que creua el carrer en vermell, o per on no ho ha de fer? Els conductors que juguen a aquest joc s’han plantejat mai què passaria si el vianant ensopegués o es quedés immòbil en un atac de pànic? Li dirien al jutge: “l’he matat per que creuava per on no tocava, és un cas clar de legítima defensa”…?

Tot això sense parlar de les repercussions que ja té de per si l’ús “legal” del vehicle a motor a les ciutats: fum, soroll, accidentalitat, pèrdues econòmiques degudes a retards, ocupació de més del 50% de l’espai de la via pública,… .

Potser ha arribat l’hora de preguntar-nos qui és més incívic. El principal problema de mobilitat i seguretat a Barcelona no és, en qualsevol cas, l’ús incívic de la bicicleta. La polèmica dels ciclistes no és més que un núvol de fum creat de forma artificial per tapar l’autèntic càncer de la ciutat: l’abús del vehicle a motor.

 

Hernan Collado Urieta

Advocat Membre de la junta del Bicicleta Club de Catalunya

hernan@lafresca.net

]]>