Caterina Mieras, que actualment és diputada rasa, va baixar a Arc de Triomf. Jo també. Anàvem al mateix lloc, al Parlament. Ella per feina, jo per una gestió. Vam baixar a peu pel passeig de Sant Joan i vam entrar al parc de la Ciutadella, ella al davant i jo al darrere. Els protocols de seguretat són estranys. Què ho fa que una persona tingui un mosso a banda i banda quan és conseller i en pugui prescindir quan només és diputat? És que els assassins, els terroristes, els agressors, respecten la jerarquia? No és que jo demani que els diputats que han estat consellers portin escorta. Al contrari: em pregunto si calen tants escortes per evitar que els consellers prenguin mal. De vegades, contemplant aquells homes fornits i de l’americana estreta que surten del cotxe oficial abans que ho faci el conseller i que miren a dreta i esquerra com si esperessin trobar Lee Harvey Oswald en persona armat amb un fusell telescòpic, a mi em vénen ganes de riure perquè la comèdia és un gènere que si està ben fet em fa riure.

Un cop enllestida la gestió, vaig sortir de l’edifici del parc i, xino-xano, em vaig encaminar cap a la parada de l’autobús 14, que és davant de l’estació de França. Quan vaig passar prop de la porta d’entrada del zoològic vaig pensar que un dia haig de visitar el zoològic. Fa molts anys que no veig ni les hienes ni la Dama del Paraigua. Quan jo era petit Barcelona oferia tan poques amenitats que la Dama del Paraigua era un dels grans atractius de la ciutat i la seva imatge sortia reproduïda a les postals. Què se n’ha fet de la Dama del Paraigua? Segueix a lloc? Hi ha algú que se la miri amb interès? Un dia aniré a mirar-me-la amb interès. Ja els en donaré notícies.

Quan sóc a la parada del 14 recordo el dia que hi vaig veure la Carme Laura Gil esperant l’autobús. CiU acabava de cedir el govern al tripartit de Maragall i la consellera d’Educació de Jordi Pujol, convertida en diputada com Mieras ara, acabava de perdre el cotxe oficial. Darrere mateix de la parada del 14 hi havia llavors un restaurant d’anomenada i preu. Mentre Carme Laura Gil esperava l’autobús amb el bitlletet a les mans, del restaurant van sortir, havent ben dinat, Josep Bargalló, un parell de convidats i dos o tres escortes que miraven a dreta i esquerra. Josep Bargalló era nou conseller.

L’altre dia era a la parada del 14 pensant aquestes coses, quan vaig veure venir cap a mi en Salvador Milà. Mira: en Milà, conseller de Medi Ambient del govern de Maragall i ara diputat ras d’IC-V.

Veure continuació a font original

]]>