I la reduïen! Sèiem al portal de casa i, a uns escassos dos metres de la línia continua, convertíem la vorera en punt de trobada; tot i que no sabíem què era això del botellón, més d’una i de dues cerveses es consumien a frec del trànsit. I doncs, els meus primers vint anys els vaig viure com a veí de l’N-II, a Pineda, i mai no vaig trobar a faltar un carrer convencional. Amb el temps, però, es va convertir en una autopista camuflada, un mur impenetrable, una barrera, una frontera amb duaners motoritzats. Ara diu que l’Estat cedeix la titularitat de la carretera a la Generalitat i que en volen fer una mena de passeig interurbà, a cop d’inversió. Esperem que el talonari refaci allò que va desfer la imprevisió i la falta de planificació.

> Veure article original

]]>