Montcada i Reixac: una ordenança que penalitza la bicicleta en lloc de promoure-la

Al·legacions del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) a l’ordenança municipal de vehicles, VMP i vianants

El Bicicleta Club de Catalunya hem presentat al·legacions a l’aprovació inicial de la nova ordenança municipal de vehicles, vehicles de mobilitat personal (VMP) i vianants de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

Consulta el document complet d’al·legacions aquí: [enllaç al document]

La proposta d’ordenança, tal com està redactada actualment, no només no fomenta la mobilitat sostenible, sinó que introdueix mesures que poden desincentivar l’ús de la bicicleta i generar inseguretat jurídica.

Una ordenança que criminalitza l’ús de la bicicleta

Des del BACC considerem que aquesta ordenança representa un pas enrere. En lloc de facilitar i promoure els desplaçaments en bicicleta —clau per a una mobilitat saludable, econòmica i sostenible—, el text imposa restriccions i obligacions injustificades.

El cas més greu és l’article 38, que:

• Obliga a portar casc en tots els casos
• Regula requisits tècnics de les bicicletes (frens, llums, timbre, reflectants)

Aquest plantejament no només és discutible des del punt de vista de la mobilitat, sinó que pot ser il·legal.

Extralimitació de competències municipals

Les nostres al·legacions són clares: l’Ajuntament està anant més enllà del que li permet la llei.

Segons la normativa estatal vigent:

• El casc només és obligatori per a majors de 16 anys en vies interurbanes, no en entorns urbans
• Els requisits tècnics de les bicicletes ja estan regulats per normativa estatal

Per tant, l’ordenança:

• Contradiu la legislació estatal
• Envaeix competències exclusives de l’Estat
• Vulnera el principi de jerarquia normativa

A més, la jurisprudència del Tribunal Suprem és clara: els municipis no poden crear un “marc propi” de normes de trànsit que contradigui o ampliï el marc estatal.

Més barreres, menys bicicletes

Més enllà de la qüestió legal, el problema de fons és polític i de model de ciutat.

Mesures com l’obligatorietat del casc en ciutat tenen un efecte demostrat:

• Redueixen l’ús de la bicicleta
• Generen percepció de perill
• Desincentiven els trajectes quotidians

En lloc de posar el focus en la seguretat real (infraestructures, pacificació del trànsit, reducció de velocitats), es trasllada la responsabilitat a les persones usuàries.

Això no és seguretat viària: és culpabilització de qui es mou de forma sostenible.

Una mobilitat sostenible que queda en paper mullat

Aquesta ordenança entra en contradicció amb:

• Els objectius de descarbonització
• Les polítiques de promoció de la bicicleta
• Els compromisos de mobilitat sostenible a nivell europeu i català

Les ciutats que aposten per la bici ho fan amb:

• Xarxes segures i connectades
• Normatives clares i coherents
• Incentius, no penalitzacions

Montcada i Reixac, amb aquesta proposta, va en direcció contrària.

Què demanem des del BACC?

En les nostres al·legacions sol·licitem:

La supressió íntegra de l’article 38, o, alternativament: Que es modifiqui perquè remeti exclusivament a la normativa estatal vigent

A més, reclamem una revisió global de l’ordenança perquè:

• Promogui realment la bicicleta
• Respecti el marc legal
• Faciliti els desplaçaments sostenibles

Per unes ciutats que apostin de veritat per la bici

La bicicleta no és el problema: és part de la solució. Ordenances com aquesta no només són jurídicament qüestionables, sinó que també allunyen els municipis d’un model de mobilitat més just, saludable i eficient.

Des del BACC continuarem treballant perquè les normatives municipals:

• Respectin els drets de les persones ciclistes
• Promoguin l’ús de la bicicleta
• Construeixin ciutats més habitables