Respecte al tema dels vianants, no es pot començar a sancionar sense que es compleixin com a mínim una serie de condicions prèvies:

– Una campanya informativa suficient que els faci conèixer els detalls de la normativa que s’han modificat.

– Que els semàfors donin prou temps per creuar, considerant especialment a les persones de mobilitat limitada.

– Que aquells que funcionen amb un polsador de sol.licitud de canvi reaccionin ràpidament, en cas contrari es produeix l’absurd de que el vianant fastiguejat acabi passant en vermell per creure que el sistema no funciona i que després els vehicles hagin de parar per un llum vermell que ja no serveix a cap vianant.

Respecte als ciclistes que utilitzen indegudament la vorera per desplaçar-se opinem que tornem a començar la casa per la teulada. L’ordre que creiem lògic seria el següent:

– Campanya informativa que fomenti el respecte pels ciclistes per part dels altres usuaris de la calçada. Mantenir distància de seguretat, no “empènyer” al ciclista amb el vehicle a mig metre d’aquest. Quan es facin avançaments, complir els 1,5 metres de separació que marca la llei.

– Pacificació real dels carrers de la ciutat no considerats “eixos principals de comunicació”. Això es molt més que posar un senyal de màxim 30 a l’entrada del barri.

– Als citats “eixos principals de comunicació” que representen un percentatge molt petit del total, construcció de carrils-bici prou amples, senyalitzats i defensats de l’aparcament a sobra per part dels vehicles a motor. La Generalitat ha editat una excel.lent guia que caldria seguir sempre.

– Campanya informativa dirigida als ciclistes que els informi dels seus drets i deures.

Naturalment estem d’acord en respectar als vianants que travessin el carril-bici però la manca d’informació i senyalització així com el seu disseny erroni fan que l’us del carril-bici per part dels vianants sigui tan habitual a molts punts que converteixen en una autentica aventura el seu ús per part del ciclista. Si fos tan freqüent trobar vianants a la calçada com ho es al carril-bici les queixes dels automobilistes serien contínues i segur que més escoltades que les dels ciclistes.

D’altre banda, obligar als ciclistes a circular sempre per uns carrils-bici mal dissenyats i executats pot suposar un perill. Caldria deixar al criteri del ciclista aquest punt igual que un automobilista tria si va per una carretera o un altre depenent de les circumstàncies del trànsit.

Respecte a l’apartat 9 de l’article 23, creiem que sancionar aquells ciutadans que lliguin la seva bicicleta a elements del mobiliari urbà no es justificable excepte quan es perjudiqui la funció d’aquest mobiliari o la bicicleta faci nosa a altres usuaris de la via pública, tant vianants com altres vehicles.

Cal entendre que aquests aparcaments fora dels llocs previstos obeïxen a la necessitat de controlar la bicicleta donat l’alarmant número de robatoris que es produeixen. Si es pot tenir lligada en un lloc visible per part del propietari es redueix molt la possibilitat de furt, Penalitzar aquesta practica que no fa mal a ningú sense haver posat prèviament prou mitjans per evitar els robatoris contribuirà molt a reduir utilització d’aquest vehicle contràriament al que es diu que es vol fer tant per part de l’Ajuntament com de totes les administracions en general.

També resulta sorprenent la dificultat per poder aparcar bicicletes als aparcaments soterranis, molts d’ells de concessió municipal així com la manca d’un registre de bicicletes molts cops anunciat però mai portat a terme. Actualment hi ha sistemes econòmics de registre i marcatge que dificulten molt els robatoris.

La impossibilitat de carregar bicicletes ni tan sols plegables al busos municipals perjudica greument l’intermodalitat. La creació d’un sistema de lloguer de bicicletes públiques també anomenat bicing podria resultar positiu sempre que:

– Es financi amb ingressos d’Area Verda com a Barcelona, sense carregar més les arques municipals.

– Sigui un sistema metropolità.

– La seva tria respongui a criteris clars i concertats amb les associacions d’usuaris. Que s’eviti el desballestament de bicicletes abandonades. L’Ajuntament d’Olot té ben establert un precedent del sistema legal que permet la seva reutilització.

Recordem perfectament els plaços molt amplis que es van donar quan es va modificar la normativa respecte a les motocicletes estacionades a les voreres (per cert que es torna a veure una preocupant retorn a aquesta practica abusiva que demostra un insuficient control).

Entenem que vianants i ciclistes mereixen el mateix respecte i consideració en quan als plaços d’informació abans d’arribar a les sancions efectives.

Aprofitem per reclamar una correcta finalització del Plà de Mobilitat Urbana, iniciat al 2006 i amb greus problemes de desenvolupament i garantiment de la participació. Es una eina imprescindible per planificar la mobilitat del futur. Demanem finalment que es tinguin per presentades aquestes al.legacions i que l’actual Ordenança s’adapti als criteris aquí exposats pel bé dels ciutadans i la millora de la mobilitat sostenible.

Per més informació: Miquel Llop, President Plataforma Mou-te en bici info@moutenbici.org http://www.moutenbici.org 650 640 557 Per 14 € / any Assegurança, Descomptes i Butlletí!

]]>