Avaluaci贸 de l鈥橢ix Central compartit amb la bici a Sabadell

Les actuacions al llarg de l鈥橢ix Central de Sabadell tenen el doble objectiu de reduir la velocitat a 30km/h (i en alguns trams a 20km/h) i promoure l鈥櫭簊 de la bicicleta. Aquestes han consistit en (1) senyalitzaci贸 horitzontal en trams rectes indicant el l铆mit de velocitat i pintant logos de bicicletes; i (2) senyalitzaci贸 de 鈥渃arrils bici inscrits鈥 amb pintura vermella en determinades cru茂lles.

Des del Bicicleta Club de Catalunya, associaci贸 que vetlla pels drets dels ciclistes i que t茅 representaci贸 en els 貌rgans de seguretat vi脿ria i de mobilitat a Sabadell, hem volgut avaluar les actuacions dutes a terme i el seu impacte. Compartim la necessitat de reduir la velocitat, l鈥檃ccidentalitat i la contaminaci贸 de l鈥檃ire, i de promoure l鈥櫭簊 de la bicicleta com a mitj脿 de transport. Malgrat estar conformes amb els principals objectius de les actuacions, les actuacions dutes a terme s贸n insuficients per garantir la reducci贸 de velocitat i la seguretat vi脿ria, o per generar nous usuaris de la bicicleta. 脡s necessari implementar mesures d’enginyeria i carrils bici segregats per aconseguir la reducci贸 en velocitat i garantir la conviv猫ncia pac铆fica entre vehicles de motor, la bicicleta i vianants.

A continuaci贸:

  • Subratllem els trams m茅s conflictius i de risc m茅s elevat per a ciclistes: com ara les rotondes, els trams de tres carrils i les zones de c脿rrega i desc脿rrega.
  • Destaquem les incongru猫ncies entre la nova senyalitzaci贸 i la senyalitzaci贸 preexistent que no s鈥檋a actualitzat i que provoca confusi贸.
  • Identifiquem mancances d鈥檃parcament de bicicletes i de senyalitzaci贸 vertical, pr貌pia de l鈥檌tinerari ciclista.

 

La bicicleta continua sense espai segur

L鈥橢ix Central esdev茅 un recorregut de 鈥渃arrers compartits鈥 entre vehicles motoritzats i la bicicleta. Els carrers compartits en cap cas es poden considerar carrils bici, at猫s que no s贸n espais reservats per a la bicicleta. Els carrers compartits d鈥檃quest tipus s贸n adequats en zones pacificades on hi ha un tr脿nsit diari inferior a 2.000 vehicles motoritzats i on aquests circulen a una velocitat m脿xima de 30km/h. En canvi, en zones d鈥檃lta densitat de tr脿nsit i/o d鈥檃lta velocitat, implementar carrers compartits 茅s insegur, at猫s que la seva instal路laci贸 incrementa el nombre d鈥檃ccidents (comparat tant amb carrers sense senyalitzaci贸 horitzontal de logos de bicicletes com amb carrers que tenen espai reservat per a la bicicleta).

Contr脿riament al que es pret茅n a Sabadell, l鈥檈vid猫ncia demostra que la instal路laci贸 de carrers compartits no nom茅s no comporta l鈥檃cceptaci贸 de la bicicleta per part dels conductors de vehicles motoritzats, sin贸 que aquests solen ser m茅s agressius cap a les ciclistes. S鈥檋a demostrat que els carrers compartits no incentiven nous usuaris de la bicicleta, davant l’elevada percepci贸 d’alta inseguretat als carrers compartits: nom茅s un 28% dels ciclistes se senten segurs compartint la cal莽ada amb vehicles a 30 km/h; xifra que es redueix a l鈥11% quan els vehicles circulen a velocitats superiors. Davant la percepci贸 d鈥檌nseguretat, moltes ciclistes continuen circulant per la vorera, generant aix铆 problemes de conviv猫ncia amb vianants.

Degut a l鈥檃lta densitat de tr脿nsit a l鈥橢ix Central, la implementaci贸 de carrers compartits 茅s desaconsellable. A l’Eix Central de Sabadell hi ha un tr脿nsit diari de vehicles molt per sobre del l铆mit recomanat de 2.000 vehicles per a l鈥櫭簊 compartit de carril de circulaci贸, i en alguns trams fins a 12 vegades m茅s del l铆mit recomanat. Es tracta de tr脿nsit comercial d鈥檃utobusos i de camions de mercaderies. Aquests efectuen parades per c脿rrega i desc脿rrega, i degut a les seves grans dimensions, redueixen la visibilitat en la via p煤blica i augmenten el risc d鈥檃ccidents, essent les ciclistes el col路lectiu m茅s vulnerable en un carrer compartit.

Donades les estad铆stiques d鈥檃ccidentalitat en carrers compartits i les caracter铆stiques de l鈥橢ix Central de Sabadell, avaluem negativament les actuacions dutes a terme pel que fa a la seguretat vi脿ria i la promoci贸 de l鈥櫭簊 quotidi脿 de la bicicleta. Per fer l鈥橢ix Central segur i atractiu per a la bicicleta amb les condicions actuals de tr脿nsit, cal implementar carrils bici segregats. Els estudis indiquen que els carrils bici segregats redueixen l鈥檃ccidentalitat per a tots els usuaris de la via p煤blica. En canvi, si es mant茅 el carrer compartit, 茅s urgent pacificar la zona i reduir el tr脿nsit a un m脿xim de 2.000 vehicles motoritzats diaris, i aplicar mesures complement脿ries per garantir la conviv猫ncia pac铆fica i la seguretat vi脿ria. En l鈥檃partat de recomanacions, en destaquem algunes.

No es garanteix el l铆mit de velocitat

Un dels principals objectius de l鈥檃ctuaci贸 de l鈥Ajuntament de Sabadell 茅s reduir la velocitat a 30km/h (i en alguns trams a 20km/h) al llarg de l鈥橢ix Central. Aquesta reducci贸, per貌, no es garanteix amb senyalitzaci贸 horitzontal indicant el l铆mit de velocitat. Des del Bicicleta Club de Catalunya hem comprovat que molts vehicles motoritzats continuen circulant per sobre de la velocitat permesa. Mentre els motoritzats no compleixin amb la reducci贸 de velocitat, l鈥檈ix central continuar脿 essent insegur per a la bicicleta que, insistim, 茅s la m茅s vulnerable en un carrer compartit. En l鈥檃partat de recomanacions, destaquem algunes mesures complement脿ries que, si fossin implementades, garantirien el compliment de la velocitat permesa.

Els trams m茅s conflictius continuen sense soluci贸

Al llarg de l鈥檈ix central, trobem m煤ltiples cru茂lles amb rondes i carreteres urbanes. Atesa la densitat del tr脿nsit, la complexitat d鈥檃quests encreuaments, i la velocitat dels vehicles motoritzats que provenen de les rondes o de carreteres urbanes a m茅s velocitat, les rotondes s贸n els trams de l鈥橢ix Central amb un risc alt per als usuaris de la bicicleta. Per garantir la seguretat dels ciclistes en carrers compartits, 茅s imprescindible solucionar les rotondes amb espai exclusiu de circulaci贸 de bicicletes, que protegeixi la bicicleta amb barreres f铆siques de vehicles motoritzats. Els 鈥渃arrils inscrits鈥 amb pintura vermella pel mig de la cal莽ada no ofereixen cap infraestructura que protegeixi les ciclistes en cas d鈥檃ccidents.

En la rotonda Goya-Espronceda s鈥檋a pintat un carril bici inscrit que no garanteix la seguretat dels ciclistes.

En la rotonda Goya-Espronceda s鈥檋a pintat un carril bici inscrit que no garanteix la seguretat dels ciclistes.

Tamb茅 continuen sense soluci贸 els聽 trams de l’Eix Central on hi ha tres carrils. El carril del mig est脿 condicionat per girs a l鈥檈squerra, per貌 a la pr脿ctica s鈥檜tilitza per avan莽ar autobusos, vehicles aturats en cal莽ada i bicicletes. Aquests avan莽aments s鈥檈fectuen amb poca visibilitat, en trams de cru茂lles, i a velocitat superior a 30km/h. Generen risc d鈥檃ccidents, essent les ciclistes el col路lectiu m茅s vulnerable en carrers compartits.

Un altre punt d’inseguretat s贸n les zones de c脿rrega i desc脿rrega i les zones de parada de taxis, com ara el Passeig Manresa de la Pla莽a Major on el carril bici (direcci贸 nord) s鈥檋i solapa. Un carril de circulaci贸 no 茅s compatible amb zones d鈥檃parcament, ni amb zones de c脿rrega i desc脿rrega: impossibilita la circulaci贸 de la bicicleta, dificulta la visibilitat i genera risc d鈥檃ccidents. 脡s urgent que l鈥橝juntament endreci la via p煤blica i garanteixi un carril de circulaci贸 lliure d’obstacles.

A la Rambla/ Passeig Manresa, el carril de circulaci贸 de ciclistes se solapa amb zones de c脿rrega i desc脿rrega i amb parada de taxis.

Senyalitzaci贸 que genera confusi贸

Al llarg del recorregut de l鈥橢ix Central trobem senyalitzaci贸 incongruent. La nova senyalitzaci贸 horitzontal contradiu Art. 12.1 de l鈥Ordenan莽a municipal de circulaci贸 del propi Ajuntament de Sabadell. Segons aquesta, la bicicleta circula obligat貌riament per carrils bici i nom茅s quan no n鈥檈xisteix cap, la bicicleta podr脿 circular per cal莽ada. En el cas de l鈥橝vinguda Matadepera o la Ronda Santa Maria, l鈥檈xist猫ncia de carril bici en vorera, i el senyal R-407a, obliguen la bicicleta a circular per aquest. La nova senyalitzaci贸 horitzontal 茅s incongruent amb la R-407a i l鈥橭rdenan莽a municipal de circulaci贸.

A l鈥橝vinguda de Matadepera (esquerra) i a la Ronda Santa Maria (dreta), la nova senyalitzaci贸 horitzontal 茅s incongruent amb l鈥橭rdenan莽a municipal de circulaci贸 i amb el senyal R-407a. Ambd贸s obliguen a fer servir la via ciclista en vorera.

A m茅s de les incongru猫ncies entre la nova senyalitzaci贸 i la senyalitzaci贸 existent, trobem senyalitzaci贸 horitzontal amb fons en vermell en algunes cru茂lles que no est脿 reglamentada a nivell municipal ni estatal. Aquesta senyalitzaci贸 alegal tamb茅 genera confusi贸 pel que fa a la prefer猫ncia, recomanaci贸 o l鈥檕bligatorietat del 鈥榗arril inscrit鈥 en cru茂lles. Si les catifes vermelles indiquessin un carril inscrit, aleshores no entenem per qu猫 aquest est脿 senyalitzat nom茅s en (algunes) cru茂lles i no al llarg del recorregut.

Un ciclista circula per fora del carril bici inscrit (Ronda Zamenhoff amb Vilarr煤bias)

En el tercer cas es tracta de senyalitzaci贸 vertical que indica un l铆mit de velocitat m茅s alt que el de la nova senyalitzaci贸 horitzontal. Segons l鈥檕rdre de graduaci贸 de la senyalitzaci贸, el senyal vertical 茅s d鈥檜n rang superior, i per tant la limitaci贸 a 20 o 30km/h, segons el tram, no 茅s efectiva fins que s鈥檈liminin (o s鈥檃deq眉in) els senyals verticals que indiquen una velocitat superior. En posem alguns exemples.

Al Carrer Major el senyal vertical 30km/h contradiu el senyal horitzontal 20km/h.

A l鈥橝vinguda Onze de Setembre el senyal vertical 40km/h contradiu el senyal horitzontal 30km/h.

Altres incongru猫ncies relacionades amb la velocitat de l鈥橢ix Central s贸n la senyalitzaci贸 horitzontal i vertical al llarg de l鈥橢ix Central que indica la finalitzaci贸 de zona 30km/h. En posem dos exemples.

Al Carrer de Castellar del Vall猫s i al Carrer de Sant Maties trobem senyals horitzontals i verticals indicant la finalitzaci贸 de zona 30km/h contradient la continuaci贸 de l鈥橢ix Central a 30km/h.

Altres mancances

Una mancan莽a a destacar 茅s la insuficient disponibilitat d鈥檃parcament de bicicletes de curta durada (en forma de U invertida). L鈥橢ix Central 茅s principalment un eix comercial, i per fomentar el comer莽 de proximitat amb mitjans sostenibles, cal facilitar l鈥檃parcament de bicicletes al llarg del seu recorregut i, idealment, en cada pas de vianants per garantir-ne la visibilitat i l鈥檃ccessibilitat.

Bicicletes lligades a senyals, arbres o tanques degut a la insuficient disponibilitat d鈥檃parcament a l鈥橢ix Central.

Tamb茅 cal destacar la manca absoluta d鈥檌ndicaci贸 d鈥檌tineraris ciclistes i els seus destins, una senyalitzaci贸 imprescindible per generar nous usuaris de la bicicleta. Cal senyalitzar la continu茂tat de l鈥橢ix en tot el seu recorregut i especialment en trams com cru茂lles on la continu茂tat del recorregut 茅s poc clara: la rotonda de l鈥橝vinguda de Matadepera amb l’Avinguda de la Conc貌rdia; a la Pla莽a de la Conc貌rdia; a la Pla莽a de la Creu Alta; a la Pla莽a de la Creu de Barber脿; a la rotonda de Passeig d鈥橢spronceda amb Carrer Goya.

Recomanacions:

  • Per garantir la seguretat del col路lectiu ciclista a l鈥橢ix Central, i base d鈥檈studis rigorosos sobre els diferents tipus de vies ciclistes, des del BACC recomanem la implementaci贸 de carrils bici segregats. Quan aix貌 no 茅s possible, recomanem la pacificaci贸 del tr脿nsit a un m脿xim de 2.000 vehicles diaris d鈥檃cord amb les de les bones pr脿ctiques de la construcci贸 de vies ciclistes. Les nostres recomanacions s贸n conformes tamb茅 amb els estudis duts a terme pel mateix Ajuntament de Sabadell i publicats en el Pla Director de la Bicicleta de Sabadell. Tornem a insistir que s鈥檋an de solucionar els punts m茅s conflictius, com ara les rotondes, cru茂lles, les zones de c脿rrega i desc脿rrega, i els trams de m茅s de dos carrils.

 

  • Per reduir els assetjaments a ciclistes, recomanem actuacions que facin pedagogia, tant a ciclistes com a conductors, dels drets i deures de cada col路lectiu. Recomanem la implementaci贸 de senyals verticals informant de l鈥檕bligaci贸 de la bicicleta de circular pel mig del carril, de la dist脿ncia lateral de 1,5m necess脿ria per efectuar un avan莽ament, i de la dist脿ncia obligada de 3m entre vehicles, segons la normativa de la DGT. Per reduir els assetjaments a ciclistes en carrers compartits, tamb茅 recomanem la implementaci贸 d鈥檜n protocol de pedagogia als conductors per evitar l鈥檃ssetjament viari i garantir la seguretat.

Alguns exemples de senyalitzaci贸 vertical que informa els conductors de la dist脿ncia obligada per avan莽ar una bicicleta.

  • Per garantir el compliment del l铆mit de velocitat a 30km/h al llarg de l鈥橢ix Central, cal aplicar mesures complement脿ries que van m茅s enll脿 de la pintura horitzontal. Els canvis f铆sics i la redistribuci贸 dels usos de la via p煤blica s贸n les mesures m茅s efectives per reduir la velocitat dels vehicles motoritzats. Entre d鈥檃ltres, destaquem canvis en la infraestructura f铆sica mitjan莽ant mesures d鈥檈nginyeria, sigui de manera t脿ctica (amb mobiliari urb脿, elements flexibles i r铆gids de segregaci贸, coixins berlinesos, abalisaments, etc.) o estructural (cru茂lles aixecades, ampliaci贸 de voreres, voreres passants, etc.). Per 煤ltim, aquestes mesures han de ser acompanyades de control de velocitat constant mitjan莽ant radars fixos.

 

Per Dani Marinova. Polit貌loga i vocal del BACC

 

1 Aquestes recomanacions es basen en estudis sobre accidentalitat i es poden consultar en la taula 5.2 en CROW Design manual for bicycle traffic. (2016). ISBN: 9789066286597 https://www.cerema.fr/fr/actualites/velos-voitures-cles-choisir-entre-separation-mixite

2 https://cyclingincities.spph.ubc.ca/injuries/the-bice-study/https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2046043018300583

3 https://seeclickfix.com/issues/102480-cars- aggressive-to-bicycles-in-sharrows-lanes?locale=en

4 https://fixmyberlin.de/research/subjektive-sicherheit

5 Concretament, 18.009 vehicles diaris en la cru茂lla de Massagu茅/Vilarrubias/Onze de Setembre; 15.145 vehicles en la Rambla/Gran Via/Avda de Barber脿; 24.138 vehicle en Passeig Almog脿vers/Avda de Barber脿/Ctra de Barcelona/Espronceda; 21.091 vehicles en Espronceda/Goya/Pla莽a Picasso. Dades provinents del Pla de Mobilitat Urbana (2010).

6 https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S2214140518301488?via%3Dihub

7 Com ara el protocol de pedagogia als conductors que funciona a Terrassa: https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/32454/terrassa-compta-amb-protocol-pedagogia-conductors-evitar-assetjaments-ciclistes

 

Si t鈥檋a agradat aquest article, ajuda鈥檔s a poder-ne publicar m茅s