L’EVOLUCIÓ DE LA MOBILITAT A BARCELONA

La mobilitat sostenible evoluciona, però no despega. El nombre de desplaçaments en cotxe o moto a Barcelona és el segon que més creix, després del transport públic. Els desplaçaments a peu i en bicicleta són els que menys creixen. (Dades Bàsiques de la mobilitat 2007. Ajuntament de Barcelona pag. 8).

Respecte a les infraestructures, l’evolució de la superfície destinada als vianants, també observem que el creixement durant el darrer any ha estat pràcticament nul: 0,1%. Només al 2006 es va augmentar significativament les zones de vianants amb 12,2%. [Ref. Dades bàsiques de mobilitat, Ajuntament de Barcelona, 2007].

L’AJUNTAMENT FRENA EL CREIXEMENT DE LA BICICLETA

L’aposta sembla segura, però massa lenta. Els carrils bici triguen a arribar i no arriben tal i com esperem: ben dissenyats, prioritzant la bicicleta per sobre el vehicle motoritzat. La pacificació del trànsit (les zones 30) és un projecte que sembla aparcat.

Una cara de la moneda ens mostra que l’ús de la bicicleta s’ha disparat al 36% anual en els darrers 3 anys. La bicicleta ha anat guanyant adeptes arrel de l’existència d’una xarxa de carrils bici mínima que garantia la seguretat en itineraris populars, les accions de les associacions i l’ajuntament i el Bicing.

L’altra cara de la moneda ens mostra que en els darrers 3 anys el nombre de kilòmetres de carrils bicicleta ha crescut només un 0,90% de mitjana. La pacificació del trànsit, amb la creació de zones 30, per afavorir la convivència de bicicletes i transports motoritzats, va començar al març del 2006 amb alguns carrers i ha estat poc estesa i respectada.

NP – Dia Sense Cotxes 2008 BACC

]]>