Tres dies pels Ports de Beseit

Per Anna Guilera i Arnau Doria – SenseFums (Secció Universitària del BACC) 

{gallery}cicloturisme/viatges/portsbeseit/1{/gallery}

El cap de setmana 7, 8 i 9 de juny, vam anar de rutilla amb
BTT pels Ports de Beseit. Tot va començar un parell de setmanes abans, quan a
l’Anna se li va ocórrer la idea d’aprofitar que feia tanta calor per fer una
mica d’esport i així preparar la figura de cara a l’estiu (i la veritat, és que
es va quedar igual de com estava). La idea era fer un recorregut de tres dies
per pistes de muntanya i que s’hi arribés amb tren (dues bicis dins d’un
twingo, no acaben d’anar-hi còmodes). Buscant buscant, vam trobar que pels
Ports de Beseït hi havia un munt d’excursions i fent bestantes filigranes en
vam aconseguir unir unes quantes fins a obtenir un bon recorregut. Els llibres,
per si us interessa, són “Itineraris de BTT per Catalunya 3” (ACNA, 1994) i “Per les teres
de l’Ebre en BTT” (Cossetània, 2001). 

El dissabte, després d’haver estat preparant les alforges
fins a la 1h, ens vam llevar ben aviat per arribar amb temps a l’estació de
Sants i comprar el bitllet amb calma i tranquil•litat. Malauradament, vam
arribar massa aviat perquè les taquilles obrien a les 6:00 (quan el nostre tren
sortia a les 6:06) i vam tenir de buscar desesperats canvi dels nostres
bitllets de 20 euros ja que les màquines automàtiques no els accepten (comencem
amb bon peu!).

Bé, després de morir-nos per aconseguir pujar les bicis al
tren, ens vam posar camí a Tortosa. Un cop allí, vam començar a pedalar rumb
Mas de Barberans per una carretera (poc transitada) d’aquelles que semblen
planes, però que no paren de pujar (més o menys com la Diagonal). Allí vam
carregar les cantimplores amb aigua i vam iniciar l’itinerari número 8,
direcció les Casetes Velles. Es puja per una pista de muntanya, al principi de

 
{gallery}cicloturisme/viatges/portsbeseit/2{/gallery}

pujada era moderada, però mica en mica, la pujada es va animant i nosaltres
desanimant. I és que cal dir que llegir una excursió d’un llibre o fer-la
damunt la bici, és ben diferent! Sort, que de tan en quan teníem una excusa per
parar (visitar la cova de Sant Marc, gaudir de la vista, arreglar la cadena de
l’Arnau, tornar a arreglar la cadena de l’Arnau,…).          

Vam parar a dinar a la casa forestal (aprofitant que hi
havia una font) on, amb l’excusa que el sol picava molt fort, ens vam quedar
fent una migdiada d’una hora i mitja. Un cop recuperats, vam seguir pujant (i
és que no hi havia manera que s’acabés!) fins que una gent molt amable ens va
recomanar que dormissim a la cova del vidre (que feia 2 km. que havíem passat). Ens
en van parlar tan bé que vam tornar enrera (vam aprofitar per omplir les
cantimplores a una font que estava bestant aprop de la cova) i ens vam
instal•lar a cobert. I sort! Perquè a mitja nit va ploure!!! Suficient per
enfangar els camins, però insuficient per tenir una excusa per tornar cap a
caseta.

Doncs això, que diumenge vam arribar a les Casetes Velles i
d’allí vam seguir per la “Variant per connectar l’itinerari 8 amb el 9”. No us el recomanem, sobretot
si aneu amb alforges!! És un GR que vam estar 2 hores per fer (i només 10
segons a dalt de la bici!!!) i vam acabar farts d’empenyer bici i alforges!!!
Ens vam arrepentir de no haver seguit el consell d’un bon home, que ens havia
recomenat seguir un altre itinerari, però que nosaltres per por no vam seguir
(i és que ja estem farts que els 15 min. dels pagesos siguin 2 h. pels de
ciutat!!!). Per si us interessa, la seva opció era seguir un caminet de curt
recorregut (marcat amb línies grogues) que surt de les Casetes Velles i que
arriba a la pista del Barranc del Retaule (mirant el plànol, ara creiem que és
una opció molt més bona, si algú ho prova que ens ho digui!!!).

Tan una opció com l’altre, porten a la pista que puja des
del pantà d’Ulldecona (itinerari 9), la qual vam seguir fins arribar al Refugi
de Font Ferrera (no vam seguir la variant de l’itinerari 9 perquè estàvem farts
d’empènyer la bici!). El refugi estava tancat, però per sort uns excursionistes
ens va indicar on rajava la font. En aquest punt, vam seguir una pista (la de
l’esquerra) que segons ens van dir ens portava al punt 46 de l’itinerari 02 del
llibre “En BTT per Catalunya” (punt 46 de l’explicació i 47 del mapa, està
equivocat!!!). Vam seguir l’itinerari en sentit contrari (així teòricament ens
tocava fer baixada) amb l’intenció d’anar a dormir a la Font del Teix (i aprofitar
per visitar les Gúbies del Parrissal), però sense saber-ho ens la vam passar de
llarg i quan en vam ser conscients ja havíem pujat massa per tornar enrera.
Així que vam seguir endavant fins arribar a la següent font (a la cova de les
avellanes). El lloc no era massa paradisíac, bàsicament perquè és una àrea de
picnic més aviat pensada per anar a fer costellades que per anar a dormir. De
tota manera, hi havia aigua i un cobert que en cas de pluja era d’agrair.

 {gallery}cicloturisme/viatges/portsbeseit/3{/gallery}

El dia següent, ja només ens quedava la recta final (que de
recta no en tenia ni una!): arribar al punt més alt dels Ports de Beseit, el
Mont Caro (famós per les seves antenes)!! Ara, hem de reconèixer que per fer
aquests últims 4 km.
vam amagar les alforges en el bosquet (amb una noteta demanant que no ens les
robessin…). La vista era genial!! 

A partir d’aquest punt, tot baixada i més baixada i encara
més (vam acabar amb els dits cansats de tan frenar!!!). Vam arribar a mig matí,
temps de fer una orxata i agafar el tren cap a caseta per així tenir tota la
tarda per descansar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *