Resposta a l’article del diari Avui sobre Bicidrets i bicideures

Barcelona | Hernan Collado Urieta. Membre de la Junta del BACC | 13/05/2010

En resposta a l’article del diari Avui sobre “Bicidrets i bicideures” que es pot consultar aquí. Aquesta resposta va ser enviada al diari Avui el dimecres següent. El diari Avui va rebutjar la publicació del mateix al·legant que era massa llarg per publicar a la secció de “cartes del lector”. El BACC va reclamar que es publiqués a la secció d’opinió, ja que l’opinió de la nostra entitat és tant valuosa com la del Sr. Baulenas.

Ni idea

La manca d’informació és, per desgràcia, una dolència massa estesa entre
els crítics amb l’ús de la bicicleta per la ciutat. Un bon exemple és
l’article del senyor Lluís-Anton Baulenas a l’Avui de diumenge. Segurament,
el senyor Baulenas el tenia ben preparadet durant la setmana passada per
llençar-lo, com una gerra d’aigua freda, sobre els ciclistes en plena
Setmana de la Bicicleta. Li suggereixo que la propera vegada llegeixi una
mica més sobre el tema abans d’escriure i així evitarà caure en tòpics
fàcilment rebatibles.

Per a la vostra informació: en primer lloc, els vianants i els usuaris de
la bicicleta -i els propis conductors- són víctimes potencials del
transport privat motoritzat. Les estadístiques sagnants canten. A partir
d’aquí, l’Ajuntament de Barcelona mira de protegir els usuaris de la
bicicleta, però també ha fet una feina notable per conscienciar-los de la
seva situació de convivència amb altres usuaris de la via pública. Encara i
així, la perillositat de la bicicleta per als vianants és ridícula si es
compara amb la dels vehicles a motor.

En segon lloc, si, Barcelona és una ciutat congestionada, però no pas per
que puntualment una bicicleta se surti del seu carril reservat i faci anar
poc a poc els cotxes del carrer Aragó. El motiu de la congestió és el fet
que persones com vostè s’obstinin a anar a tot arreu amb cotxe (ho va
demostrar la PTP el dia 2 de maig a la Diagonal). De fet, l’excusa de la
bicicleta fa riure, sincerament, per que també està mil vegades demostrat
que la velocitat mitjana de la bicicleta a la ciutat en hora punta és molt
més alta que la del cotxe. També em sembla d’una gran ignorància considerar
que la xarxa de carrils bicicleta de la ciutat permet que les bicicletes hi
circulin obligatòriament: n’hi hauria prou amb comparar els magnífics 171
kilòmetres de carril bici amb els milers de quilòmetres de carrers que té
Barcelona, o simplement amb conèixer l’estat d’aquesta xarxa i les
mancances de connexió en punts com Diagonal-Aragó, plaça de les Glòries,
Gran Via entre plaça Universitat i Rambla de Catalunya, i un llarg
etcètera. Encara resultarà que ens haurem d’acabar d’acostar als llocs a
peu quan no hi arribi el carril bicicleta, o que haurem de baixar de la
bici quan aquest s’interrompi!

En tercer lloc, la implantació d’un sistema de matriculació és una
magnífica idea. Felicitats. Ho és com tantes que comencen per “estaria bé
que…” i que quan s’ho miren els tècnics que ho han d’implantar no se’n
surten. El primer estudi complert que es va fer a la ciutat sobre el
sistema de registre de la bicicleta de què vostè parla es va fer l’any
2000, després d’anys de parlar-ne, i va costar set anys més posar-lo en
funcionament en fase pilot. Matricular estaria bé, però vostè s’ha
plantejat, si s’haguessin de matricular totes les bicicletes que circulen
per la ciutat, què passaria amb les bicicletes dels nens? I amb les
bicicletes de persones que s’acosten a Barcelona des d’altres municipis amb
tren (ara que hi ha les plegables)? I els que entren des de Santa Coloma,
l’Hospitalet,…? I amb els cicloturistes danesos que creuen la ciutat a
l’estiu? I amb les bicicletes de carretera de titani, de 6.000 euros i 5’5
kg. de pes? I com controlaria vostè que la bicicleta que porta la matricula
és la inicialment matriculada si les bicicletes no tenen un número de
bastidor estandarditzat de fàbrica? Jo li diria: molt bé, noi, bona idea
(copets a l’espatlla)! S’ho treballi una mica i m’ho estudiaré.

En fi, ara parlant seriosament: ja s’entén que vostè comparteix amb el
diari des del qual escriu una mania interessada cap a la bicicleta i cap a
tot allò que no combregui amb la recepta de vida neo-liberal i
hiper-consumista que postulen. També s’entén que tota societat ha de tenir
mòmies que es resisteixen a entendre que estan mortes i enterrades.
 

Hernan Collado Urieta

Membre de la junta del BACC

http://hcollado.blog.pangea.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *