L’entorn escolar

Barcelona | 21/09/2010 | Hernan Collado | Membre de la junta del BACC

Les ciutats, els assentaments humans, el territori, són una realitat en xarxa. Aquest aclariment inicial vol justificar el títol d’aquest article, que potser el lector hauria esperat que fos “camí escolar”. Tanmateix, parlar de camí escolar és com entendre els camins com a realitats aïllades, les unes de les altres (el camí dels Bons Homes, els camí de Sant Jaume,…). Carrers, camins i carreteres no tenen sentit sinó per la seva interrelació entre ells i pel fet d’unir nodes, centres d’interès. El nucli de la qüestió, per tant, és l’entorn de l’escola, i també l’entorn de casa nostra, l’entorn del lloc on treballem, l’entorn del mercat on comprem, el nostre hàbitat en definitva.

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura mira de cridar l’atenció sobre la malaltia que pateixen les nostres ciutats, que es manifesta en forma de soroll i contaminació fins al punt que en molts carrers no podem parlar si no és a crits i l’aire que respirem fa mala olor. En aquest ambient acompanyem els nostres fills a l’escola, en constant esglai per la possibilitat que un cotxe o una moto els atropelli si baixen de la vorera quan no toca, sense que ni tan sols hagin pogut sentir el nostre crit d’advertiment entre tant de soroll. I en la tristesa de veure’ls envoltats de tanta brutícia. I aquesta realitat trista i estressant limita la seva llibertat no només de camí a l’escola, sinó en qualsevol moment de la seva vida, com adverteix Francesco Tonucci. En el mateix moment en què els adults, gràcies a l’automòbil, el tren d’alta velocitat i l’avió, gaudim de la major mobilitat de la història, els nostres fills viuen empresonats com mai dins una presó d’asfalt, soroll i por.


Parlar de camí escolar és, doncs, una fal•làcia si no és amb la premissa de garantir un entorn saludable per a les nostres vides.
No és possible traçar un camí segur, saludable, agradable vers (o des d’)un lloc que es troba en un entorn insegur, insà, desagradable. No és possible accedir a una escola situada al cor de l’Eixample de Barcelona sense transitar per carrers contaminats i sorollosos. Com no és possible arribar a una illa sense passar primer per l’aigua. No és possible. Plantejar-nos un camí escolar saludable implica plantejar-nos el canvi cap a una mobilitat saludable, ajustada a les necessitats reals i conscient dels costos que genera i, per tant, deixar d’utilitzar el transport privat a la ciutat. Així, tal qual, i d’un dia per l’altre. Tota alternativa és un despropòsit que mira d’amagar la pols sota l’estora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *