Les bicicletes plegables són una solució perfecta per a la mobilitat en zona urbana. Són un tipus de bicicleta que incorpora frontisses al quadre i que permeten doblegar-la i deixar-la amb una mida més compacta. Un cop plegada, ocupa poc i és lleugera, amb l’objectiu de poder-la transportar a mà amb facilitat. És ideal per a distàncies curtes i per combinar-la amb altres mitjans de transport, així com per dur-la al lloc de treball o d’estudis, ja que ocupa poc espai.
L’ús que li donem actualment per moure’ns per les nostres ciutats no sempre ha estat així, la bicicleta plegable va ser inventada pels militars, que la van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial com vehicle convencional pel correu, les comunicacions, pel transport mèdic i de municions. Permetia cobrir distàncies entre la primera línia i les posicions de rereguarda amb certa agilitat, sense dependre del combustible.
L’interès de la bicicleta plegable va sorgir a la dècada de 1890 per aconseguir la possibilitat real que el soldat pogués transportar-la a coll en el camp de batalla, realitzant les mateixes funcions de defensa o atac d’un soldat d’infanteria, però amb la diferència que, en determinats moments, pogués desplaçar-se sobre la bicicleta cobrint distàncies majors que fer-ho a peu o distàncies curtes en menys temps.
Abans de fabricar aquest tipus de bicicleta, els seus creadors van haver de resoldre diversos problemes: construir una bicicleta plegable, que pogués ser penjada a les espatlles d’un soldat, deixant lliures les mans; que el mecanisme de plegat fos ràpid, senzill i fiable, i que el seu pes no superés els 18 kg, per a no minvar l’agilitat del soldat.
La primera bicicleta portatil va ser desenvolupada a Anglaterra al 1878 per William Henry James Grout. Les bicicletes plegables es van utilitzar per primera vegada pels exèrcits italians i francesos, dissenys com el de Faun, patentat l’any 1896, va ser utilitzat per diversos fabricants britànics incorporant millores.
Al 1900, Mikael Pedersen desenvolupa una versió plegable de la bicicleta Pedersen per a l’exèrcit britànic que pesava 12 kg, portava rodes de 24 polzades, incloïa un suport per un fusell i va ser utilitzada durant la Segona Guerra Boer.
Molts altres països van fer un ús militar de bicicletes plegables i van ser bastants els fabricants europeus que, a partir de la dècada de 1890 les van construir: Estiria (Àustria), Dursley-Pedersen (Anglaterra), Faun (Anglaterra), Seidel i Naumann (Alemanya), Fonger (Holanda), Peugeot (França), Bianchi (Itàlia), entre altres. El més conegut fabricant de bicicletes plegables militar va ser l’empresa anglesa BSA (Birmingham Small Arms). Van produir bicicletes plegables per a les dues guerres mundials del segle XX.
BSA ja havia fabricat un model de bicicleta plegable durant la primera guerra mundial, amb el tradicional quadre amb forma de diamant. Aquest disseny va ser descartat ja que era massa feble i es va optar per un disseny el·líptic de dos tubs paral·lels. Les frontisses estaven davant de l’eix pedalier i a la part davantera del selló, subjectades per rosques en forma de papallona. Els pedals podien invertir-se per evitar que s’enganxessin i per a oferir un perfil mes compacte. Tènia un quadre de 21 polzades, pneumàtics de 26″, frens caliper, protector de cadena, i selló BSA en cuir amb ressorts, el quadre pesava 2 kg.
Aquest és el model del qual es van fabricar al voltant de 60.000 unitats i el més conegut. Va ser adaptat per a nombroses unitats que podien aprofitar una mobilitat increïble, sense manteniment, ràpida i portable. Les unitats de paracaigudistes britànics i comandos van aprofitar aquest avantatge tàctic durant les successives onades sobre sòl europeu durant l’últim tram de la 2a Guerra Mundial.
En acabar la guerra, l’empresa BSA va continuar fabricant bicicletes i va incloure en els seus catàlegs dels anys 50 el model emprat durant la guerra per a la seva venda com a bicicleta d’oci basant-se amb l’experiència adquirida i la fiabilitat contrastada en condicions tan extremes.
Aquest model BSA va tornar-se a recuperar als anys vuitanta de la mà de marca de roba Trusardi donant lloc a una bicicleta plegable, elegant, urbana i que encara avui no deixa indiferent a ningú.
Durant la dècada de 1970 va créixer l’interès per la bicicleta plegable, i les bicicletes Raleigh Twenty i Bickerton Portable es van convertir en models icònics. No obstant això, es pot dir que el naixement de la bicicleta plegable moderna i compacta no comença fins a principis de la dècada de 1980 amb models competitius com Dahon i Brompton, aquesta última considerada com una de les millors bicicletes plegables del mercat: La velocitat i el plegat compacte la fan destacar per davant d’altres models de bicicletes, fet que provoca que milers de persones la facin servir cada dia per anar a la feina.
Referències:
- Del blog aventurasenunabiciplegable
- Del blog Bsamuseum
- Del llibre: Atlas Ilustrado: Bicicletas muy antiguas. Ed. Susaeta
