Arxiu de la categoria: cicloturisme

3 – Eix ciclotur

> Per Kim Gili – Bicicleta Club de Catalunya


Ruta 3

Zona: Catalunya – Alt Empordà

Introducció a la ruta

Amb aquesta bici-ruta acabem el darrer recorregut cicloturístic que hi ha senyalitzat a la comarca de l’Alt Empordà. L’itinerari transcorre per la zona nord de la plana alt empordanesa i connecta entre sí les dues poblacions de Figueres i Roses.

{gallery}cicloturisme/ruta3/introduccio{/gallery}

Aquest recorregut combina en parts més o menys iguals, les pistes de terra i asfaltades. L’orientació va d’oest a est i s’integra per la zona agrícola de la plana i per la part més septentrional de la Ruta dels Estanys (bici-ruta núm.1) del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Descripció de la ruta

Descripció de la ruta: Si comencem a pedalar a Figueres, hem de situar-nos al costat de l’aparcament municipal dels Fossos (pròxim a l’estació RENFE) i del col.legi La Salle.

Anirem cap al nord-est i traspassarem la via del tren per un pas a nivell i seguirem el carrer asfaltat de l’altra banda. Hem d’estar molt atents als poc visibles pals quilòmètrics i als plafons informatius de les cruïlles que ens informaran del camí asfaltat que hem de seguir, sempre en direcció est i cap a Vilanova de la Muga.

Entrarem al nucli de Vilatenim (connexió per camí asfaltat amb el monestir de Vilabertran) i seguirem els indicadors de direcció que hi trobarem (km 2,1). El camí és completament pla i passarem pel costat d’una àmplia zona cultivada amb canals de rec formigonats. Deixarem a la dreta la cruïlla que va a Palol i seguirem endavant.

Aviat arribarem al gual que travessa el riu Muga i girarem a l’esquerra per assolir la població de Vilanova de la Muga (connexions senyalitzades amb la vila medieval de Peralada i amb Castelló d’Empúries), poble que disposa d’una bonica i ombrívola àrea de descans a l’entrada (km 7,4), amb una font d’aigua potable i un bonic mirador del riu.


{gallery}cicloturisme/ruta3/descripcio{/gallery}

Després de visitar l’església de Santa Eulàlia –romànica del segle XII i XIII–, farem via, per pista de terra, seguint sistemàticament els pals indicadors. El proper llogarret habitat és l’Estanyol (km 11,3), punt que ens permet, si ens plau, de desviar-nos per una nova connexió fins el pròxim municipi de Pedret i Marzà on hi ha la bonica església romànica de Sant Esteve de Pedret.

Si en canvi decidim continuar endavant, tombem a la dreta per una tranquil.la carretera asfaltada que aviat hem de deixar i anar a trobar una altra d’igual ferm que du a Vilaüt, tot atravessant la riera de Pedret.

Vilaüt (km 15,2) el camí torna a ser de terra (connexió amb la ruta dels Estanys dels aiguamolls de l’Empordà, amb Pau i Palau-saverdera) i trobem al cap de pocs centenars de metres l’enllaç amb la Bici-ruta núm.1 o dels Estanys (foto dreta) descrita al Ciclo Times del mes de setembre. Sense perdre de vista els senyals indicadors, anem avançant fins a creuar la carretera GIV-6103. Després la ruta va coincidint amb les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut GR-92 fins a Roses, i, per tant, és molt difícil de perdre’s. Trobem una part del camí molt deteriorada entre un canyar, amb un ferm molt destrossat, abonyegat i on és fàcil trobar grans bassals amb fang (cal anar amb molt de compte!).

Arribem a l’encreuament amb la carretera GIV-6102, la qual travessem i seguim recte endavant. Situats al barri de la Garriga, encara veiem distant la badia de Roses per una part visualment oberta que ens mostra un dels sectors urbanitzats menys afavorits d’aquell tros de litoral. Tornem a creuar dues carreteres, la GI-614 i la GI-610, i arribem al costat de la Ciutadella de Roses (km 21).

El mar ja és a tocar i finalitzem la nostra pedalada al passeig marítim de Roses.

Fitxa informativa

Localització i accés:
El punt d’inici oficial es troba situat molt a prop de l’estació RENFE de Figueres, a l’aparcament municipal dels Fossos, al costat del col.legi La Salle.

Distància i recorregut:
21 quilòmetres. Aparcament dels Fossos (Figueres), Vilatenim, Palol, riu Muga, Vilanova de la Muga, Estanyol, Vilaüt, connexió amb Ruta dels Estanys, Roses.

Tipus de camí
Trams per petites carretes asfaltades (tram Figueres – Vilatenim – Palol – Vilanova de la Muga, Estanyol-Vilaüt, tram urbà de Roses) amb poc trànsit en general (excepte a Roses), i trams per camins d’ús agrícola de terra compactada amb grava. Totes les vies tenen molt poc desnivell i no presenten gaires dificultats, excepte una petita part del sender GR-92 a l’alçada del Rec de les Closes, entre la GIV-6103 i la GIV-6102. Ruta senyalitzada amb pals i panells verticals estandaritzats. Si plou molt alguns camins es tornen força impracticables.

Desnivell:
50 metres de pujades i 75 metres de baixades en sentit a Roses.


Dificultat:

Baixa. És aconsellable que els nens i nenes petits vagin sempre vigilats per un adult, sobretot en els trams asfaltats on passen cotxes.

Aigua potable:
A Figueres, Vilanova de la Muga i Roses.

Època recomanada:
Durant tot l’any. La primavera i la tardor són dues èpoques ideals. L’estiu té l’al·licient de poder-se banyar a la platja de Roses. En el cas que bufi fort la tramuntana, és millor ajornar l’excursió per un altre dia sense vent.

Equip:
Bicicleta de muntanya o híbrida, comptaquilòmetres, bidó d’aigua, i ulleres protectores contra els mosquits.

On menjar:
A Figueres, Vilanova de la Muga i Roses.

Accessos i comunicacions

Autopista: A-7, de Barcelona a la Jonquera: sortida a Figueres; carreteres: N-II, de Barcelona a la Jonquera. Ferrocarrils: Barcelona-Portbou. Informació al tels. 902 24 02 02, 972 20 70 93 i a la web: www.renfe.es . Estacions properes: Figueres i Vilajuïga. Autobusos: SARFA, Tel. 902 30 20 25, web: www.sarfa.com

Més informació


Oficina de Turisme de Figueres, plaça del Sol. Tel. 972 50 31 55 ( www.figueresciutat.com). Oficina de Turisme de Peralada, plaça Peixateria, 6. Tel. 972 53 88 40 (www.peralada.org). Oficina de Turisme de Roses, Avda.de Rhode, 101. Tel. 972 25 73 31 (www.roses-costa-brava.com )

1 – Ruta dels Estanys (pedalant pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empord

> Per Kim Gili – Bicicleta Club de Catalunya


Ruta 1

Zona: Catalunya – Alt Empordà

Introducció a la ruta

Actualment els aiguamolls de l’Empordà són els segons en importància a Catalunya, després dels del Delta de l’Ebre. L’interès biològic, ja que acull nombroses espècies animals i vegetals, sumat al seu gran valor paisatgístic, cultural i, fins i tot, socioeconòmic, fan que valgui la pena visitar-lo. No en va l’any que ve, celebrarem a Catalunya un congrés europeu a l’entorn de la Carta Europea de Turisme Sostenible, que farà palès la perspectiva, cada vegada més important, que representen els parcs com elements dinamitzadors del territori. Conèixer per estimar, estimar per protegir i ser capaços de fer d’aquesta protecció una fabulosa eina per canalitzar adequadament el flux de visitants interessats a satisfer el seu desig de gaudir d’un medi viu i preservat de l’especulació i la destrucció.


{gallery}cicloturisme/ruta1/introduccio{/gallery}

El Parc natural dels Aiguamolls, situat a la vora del litoral de la plana altempordanesa, tocant al golf de Roses, comprèn dues àrees diferenciades, l’una al nord del curs final de la Muga i l’altra al sud. La intensa humanització d’aquest espai ha fet possible que hagi estat possible aprofitar els camins existents i senyalitzar una ruta apta per fer amb bicicleta a l’interior de l’espai natural. La ruta passa per molts llocs d’interès paisatgístic i ecològic, en concret, per dues reserves integrals: la de les Llaunes i la dels Estanys. Gràcies al suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, de l’oficina del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de l’ajuntament de la vila comtal de Castelló d’Empúries, s’ha editat un fulletó desplegable a tot color que descriu amb tota mena de detalls els 25 quilòmetres de la Ruta dels Estanys. L’imprès situa cada punt d’interès sobre un mapa aeri que dibuixa l’entorn físic (obra de Lluís Mongé), el qual ens aporta una perpectiva molt atractiva del conjunt de l’itinerari ciclista, i fa que es pugui contemplar el recorregut a realitzar com si miressim un plafó informatiu panoràmic. Per demanar el fulletó, cal utilitzar els contactes descrits en l’apartat “més informació” de la fitxa informativa.

 

Descripció de la ruta

S’inicia el recorregut (km. 0) darrera del centre d’informació del Cortalet (FOTO 1) passant una porta i seguint la senyalització. A la dreta tenim l’estany del Cortalet i l’observatori “Quim Franch”. En passar una segona porta, a la dreta, surt el corriol per anar fins a l’observatori “Els Roncaires”. El camí segueix recte vora la tanca de la Reserva Natural. Al km. 1,450 girem a l’esquerra i en enfilem per un carril per bicicletes paral.lel a la pista fins a l’alçada del mas de Can Comes. El proper trencall (FOTO 2) ens fa girar a la dreta i rodegem l’estany Europa (hi ha els observatoris de “les Miloques”, “els Capons” i el de “Bernat de Berriac”).

Al km. 4, just després de passar per davant la porta d’entrada d’una depuradora d’aigües, ens enfilem per la rampa del pont del riu Muga, exclusiu per vianants i ciclistes. (FOTOS 3-4) Val la pena parar-se al mig del pont i observar bé el riu. El final del pont ens durà a Empuriabrava en una zona d’esbarjo. Anem cap a l’esquerra i agafem el primer carrer a mà dreta.

{gallery}cicloturisme/ruta1/descripcio{/gallery}

El seguirem sempre recte per tal de travessar Empuriabrava. (FOTO 5) Al km. 6,200 arribem al límit de la urbanització. Davant nostre i passat un pontet, s’inicia un carril bici asfaltat. (FOTO 6) Al km. 8,675, passant per sobre del rec Madral, arribem a la urbanització de Santa Margarida on s’acaba el carril-bici. Fem un gir de 180º i passem per sota el pont, vora un canal, fins a trobar la carretera que va a Palau-saverdera (km. 9). Girem a l’esquerra i seguim la carretera durant uns 2 quilòmetres. Al km. 11, girem a l’esquerra per sortir de la carretera i circular per un camí de terra que va paral.lel a una canalització d’aigua de formigó. Al km.12,800 enllacem amb la ruta de l’eix cicloturístic Figueres-Roses, i seguim el camí a la dreta.

Desemboquem a la carretera asfaltada (km. 13,350) que uneix Castelló d’Empúries amb Palau-saverdera. Tot dibuixant un 4, tombem a l’esquerra i tot seguit a la dreta, circulem per camí de terra novament. Al km. 14,150 (FOTO 7) es deixa el camí i es gira fent un angle recte a l’esquerra. Arribem (km. 14,500) als suros de l’estany de Vilaüt i al caminoi que ens acostarà a l’aguait. (FOTO 8) Tornem fins als suros i seguim el camí fins al km. 15,325, a la carretera asfaltada de Palau-saverdera, la qual seguim a la dreta. Al final de la recta (km. 16,325), enmig de la corba, agafem un camí amagat que hi ha a l’esquerra. A través d’un sender ombrívol arribem al pontet que travessa la Mugueta (km 16,825) i girem a la dreta. El camí es força estret (FOTO 9) fins al rec dels Salins, el qual seguim paral.lels cap a la dreta. Al km. 18,600 girem a l’esquerra per passar per sobre el rec dels Salins, passem pel costat del Mas Bec i seguim recte. Cruïlla de camins (km. 20,550) i seguim endavant fins a trobar la carretera, la qual atravessem i continuem per asfalt en direcció a Empuriabrava.

Al km. 21,200 just en arribar sota el pont de la carretera de Roses a Figueres ens desviem a la dreta pel camí de terra i anem a travessar el riu Muga per un gual. Pugem la rampa i seguim la carretera asfaltada per la dreta. Al costat d’un mas (km. 22,200) girem a l’esquerra per un camí de terra envoltat d’arbres. (FOTO C) Ara només cal seguir sempre el camí fins a desembocar a una carretera asfaltada que seguirem a l’esquerra i ja tornarem a ser al centre d’informació del Cortalet (km. 25).

Fitxa informativa

Localització i accés:
Entre les poblacions de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries, per la carretera GIV-6216, es troba el trencall indicat del Centre d’Informació del Cortalet.

Distància i recorregut:
25 quilòmetres. Centre d’informació del Cortalet, estany d’Europa, pont sobre el riu Muga, Empuriabrava, rec Madral, urbanització Santa Margarida, Terraprims, eix cicloturístic Figueres-Roses, estany i suros de Vilaüt, carretera asfaltada de Palau-saverdera a Castelló, pont sobre la Mugueta, rec dels Salins, mas Bec, carretera de Roses a Figueres, gual del riu Muga, el Cortalet.

Tipus de camí
Camí de terra compactada, comuna en terrenys agrícoles i zones de camps, amb alguns trams asfaltats que poden correspondre a carrils bici, carrers d’urbanitzacions o bé carreteres de poc trànsit en general. També trobarem alguns senders, estrets i ombrívols, al costat de zones humides pròximes a conreus. Camí senyalitzat amb pals de fusta amb pintura blava i senyals verticals estandaritzats.

Desnivell:
50 metres.


Dificultat:

Mitjana. Camí no aconsellable per ser recorregut per nens i nenes petits amb bicicleta. Trams perillosos i poc protegits.

Aigua potable:
Al costat de l’oficina d’informació del Cortalet, Empuriabrava i Castelló d’Empúries. Cal portar una bona provisió d’aigua potable si es fa en època de forta calor.

Època recomanada:
Durant tot l’any. La primavera i la tardor són dues èpoques ideals. En el cas que bufi la tramuntana, és millor ajornar l’excursió per un altre dia sense vent.

Equip:
Bicicleta de muntanya, comptaquilòmetres, binocles, guia d’identificació d’aus i ulleres protectores contra els mosquits. Es poden llogar bicicletes a Sant Pere Pescador o Roses, almenys durant la temporada turística. Per més informació trucar a l’Oficina de Turisme.

On menjar:
Les Voltes (Castelló d’Empúries) 972 25 08 31. Can Trona (Sant Pere Pescador) 972 52 00 34.

Accessos i comunicacions

Autopista: A-7, de Barcelona a la Jonquera: sortides a Figueres i Orriols (l’Escala); carreteres: N-II, de Barcelona a la Jonquera. Ferrocarrils: Barcelona-Portbou. Informació al tels. 902 24 02 02, 972 20 70 93 i a la web: www.renfe.es. Estacions properes: Camallera, Sant Miquel de Fluvià, Vilamalla, Figueres i Vilajuïga. Autobusos: SARFA, Tel. 902 30 20 25, web: www.sarfa.com

Més informació


Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà – El Cortalet – Tel. 972 45 42 22 (
<!– var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy18226 = 'pnaiguamolls.dma' + '@'; addy18226 = addy18226 + 'gencat' + '.' + 'net'; var addy_text18226 = 'pnaiguamolls.dma' + '@' + 'gencat' + '.' + 'net'; document.write( '‘ ); document.write( addy_text18226 ); document.write( ‘‘ ); //–>
n pnaiguamolls.dma@gencat.net
<!– document.write( '‘ ); //–>
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
<!– document.write( '’ ); //–>
) Web: www.aiguamolls.org. Es pot visitar el parc de forma lliure durant les hores de llum cada dia de l’any, sempre respectant les normes del parc. El pàrquing del Cortalet és vigilat i s’ha de pagar una tarifa reduïda per estacionar-hi el cotxe. Departament de Medi Ambient – Parcs de Catalunya, web dels Aiguamolls: www.parcsdecatalunya.net/aiguamolls.htm Oficina de Turisme de Castelló d’Empúries, plaça dels Homes, 1. Tel. 972 15 62 33 (www.castellodempuries.net). Oficina de Turisme d’Empuriabrava, c. Puigmal, 1. Tel. 972 45 08 02 (www.empuriabrava.com). Oficina de Turisme de Sant Pere Pescador, Tel. 972 52 00 50 (www.santpere.org). Oficina de Turisme de Roses, Avda.de Rhode, 101. Tel. 972 25 73 31 (www.roses-costa-brava.com)

2 – Ruta de la platja de Sant Pere Pescador

> Per Kim Gili – Bicicleta Club de Catalunya


Ruta 2

Zona: Catalunya – Alt Empordà

Introducció a la ruta

Si l’anterior bici-ruta s’endinsava pel Parc dels Aiguamolls de l’Empordà (i això ho podíem fer gràcies a la senyalització de la nova Ruta dels Estanys), ara podrem gaudir d’una curta i també senyalitzada ruta acabada d’estrenar que va del poble de Sant Pere Pescador cap a la desembocadura del riu Fluvià i ressegueix la zona litoral de la platja de Sant Pere Pescador.

{gallery}cicloturisme/ruta2/introduccio{/gallery}

Es tracta d’un itinerari ben pla (excepte el curt tram que travessa per un pontet el riu Fluvià) de només 5 quilòmetres. Si ens situem a la població de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) veurem de seguida que és un poble d’estiueig ple de turistes estrangers (degut als càmpings) i on circulen un munt de gent amb bicicleta durant les hores diürnes i també a la nit.

Descripció de la ruta

La vila de Sant Pere Pescador està envoltada d’espais naturals de gran interès paisatgístic, i travessat pels meandres calmosos del riu Fluvià. Situada al bell mig de la bonica Badia de Roses, té un encant molt visitat, sobretot per l’extensa platja de dunes i sorra fina amb prop de set quilòmetres de llargada. L’economia ha estat tradicionalment basada en l’agricultura (hi ha molts camps de fruiters) i la pesca, però ara el turisme ja ha desplaçat aquests sectors en un segon terme.

La bici-ruta de la platja de Sant Pere Pescador parteix del carrer del Carme (en ple centre de la vila) en direcció est. Atravessarem el pont sobre el riu Fluvià i, tot seguit, girarem a l’esquerra cap un petit parc que hi ha just al costat del marge dret del riu. El camí de terra està balisat amb senyals verticals. Aviat trobarem un pas estret: és el pont del Molí sobre un braç o canal del riu Fluvià. Superat aquest obstacle, enfilem una suau pujada i seguim resseguint el riu en direcció est cap al càmping “La Gaviota”. Hi ha també l’alternativa de pujar una rampa més inclinada fins a la carretera asfaltada de la platja, al costat del càmping “El Río”, i dirigir-se a mar fins haver sobrepassat el càmping “Las Palmeras”, on trobarem l’enllaç amb la bici-ruta, just al costat del càmping “La Gaviota”.

{gallery}cicloturisme/ruta2/descripcio{/gallery}

Allà on s’acaba la carretera asfaltada, cal girar a la dreta per un camí de terra que al principi és rodejat de canyes. El camí està senyalitzat i és força intuïtiu. Sempre pedalarem per un terra una mica sorrenc i bonyegut que fa que no poguem agafar velocitats gaire altes. Veurem com deixem enrera dos altres càmpings, “L’Àmfora” i “Aquàrius”, per assolir, després de passar una carretereta asfaltada, el càmping “Les Dunes”, just al costat de la reixa metàl.lica protectora. El camí de tornada és millor fer-lo en sentit invers, tot i que també es pot circular per la carretera asfaltada que surt del costat de Les Dunes i es dirigeix a Sant Pere Pescador tot passant per l’urbanització Bon Relax. I, si es té un mapa topogràfic de la zona i una mica més de temps, es pot anar a enllaçar amb el sender GR-92 a la vora del Rec del Molí, arribar-se al municipi de l’Armentera i acostar-se fins al pont del riu Fluvià de Sant Pere Pescador.

Aquest itinerari comparteix la fitxa informativa de la bici-ruta dels Estanys. Només he de comentar que el desnivell és inapreciable i que la distància d’anada és de 5 quilòmetres. La distància de tornada, per descomptat, depèn del camí que es decideixi agafar. Si es va amb nens petits, cal tenir molta cura en els trams asfaltats i durant el traspàs del pont de fusta del rec del Molí.

 

Fitxa informativa

Localització i accés:
Entre les poblacions de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries, per la carretera GIV-6216, es troba el trencall indicat del Centre d’Informació del Cortalet.

Distància i recorregut:
5 quilòmetres d’anada. De tornada depèn del camí que s’esculli

Tipus de camí
Camí de terra compactada, comuna en terrenys agrícoles i zones de camps, amb alguns trams asfaltats que poden correspondre a carrils bici, carrers d’urbanitzacions o bé carreteres de poc trànsit en general. També trobarem alguns senders, estrets i ombrívols, al costat de zones humides pròximes a conreus. Camí senyalitzat amb pals de fusta amb pintura blava i senyals verticals estandaritzats.

Desnivell:
Poc desnivell


Dificultat:

Baixa

Aigua potable:
Al costat de l’oficina d’informació del Cortalet, Empuriabrava i Castelló d’Empúries. Cal portar una bona provisió d’aigua potable si es fa en època de forta calor.

Època recomanada:
Durant tot l’any. La primavera i la tardor són dues èpoques ideals. En el cas que bufi la tramuntana, és millor ajornar l’excursió per un altre dia sense vent.

Equip:
Bicicleta de muntanya, comptaquilòmetres, binocles, guia d’identificació d’aus i ulleres protectores contra els mosquits. Es poden llogar bicicletes a Sant Pere Pescador o Roses, almenys durant la temporada turística. Per més informació trucar a l’Oficina de Turisme.

On menjar:
Les Voltes (Castelló d’Empúries) 972 25 08 31. Can Trona (Sant Pere Pescador) 972 52 00 34.

Accessos i comunicacions

Autopista: A-7, de Barcelona a la Jonquera: sortides a Figueres i Orriols (l’Escala); carreteres: N-II, de Barcelona a la Jonquera. Ferrocarrils: Barcelona-Portbou. Informació al tels. 902 24 02 02, 972 20 70 93 i a la web: www.renfe.es. Estacions properes: Camallera, Sant Miquel de Fluvià, Vilamalla, Figueres i Vilajuïga. Autobusos: SARFA, Tel. 902 30 20 25, web: www.sarfa.com

Més informació

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà – El Cortalet – Tel. 972 45 42 22 (
<!– var prefix = 'ma' + 'il' + 'to'; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy43091 = 'pnaiguamolls.dma' + '@'; addy43091 = addy43091 + 'gencat' + '.' + 'net'; var addy_text43091 = 'pnaiguamolls.dma' + '@' + 'gencat' + '.' + 'net'; document.write( '‘ ); document.write( addy_text43091 ); document.write( ‘‘ ); //–>
n pnaiguamolls.dma@gencat.net
<!– document.write( '‘ ); //–>
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
<!– document.write( '’ ); //–>
) Web: www.aiguamolls.org. Es pot visitar el parc de forma lliure durant les hores de llum cada dia de l’any, sempre respectant les normes del parc. El pàrquing del Cortalet és vigilat i s’ha de pagar una tarifa reduïda per estacionar-hi el cotxe. Departament de Medi Ambient – Parcs de Catalunya, web dels Aiguamolls: www.parcsdecatalunya.net/aiguamolls.htm Oficina de Turisme de Castelló d’Empúries, plaça dels Homes, 1. Tel. 972 15 62 33 (www.castellodempuries.net). Oficina de Turisme d’Empuriabrava, c. Puigmal, 1. Tel. 972 45 08 02 (www.empuriabrava.com). Oficina de Turisme de Sant Pere Pescador, Tel. 972 52 00 50 (www.santpere.org). Oficina de Turisme de Roses, Avda.de Rhode, 101. Tel. 972 25 73 31 (www.roses-costa-brava.com).

4 – L’Eix Bicicleta de Gallecs

> Per Kim Gili – Bicicleta Club de Catalunya

Ruta 4

Zona: Catalunya – Vallès Oriental

Descarregar el mapa de la ruta (46.15 kB)
Introducció a la ruta

Actualment Gallecs es pot considerar una finestra única, un
pulmó verd, un territori que genera importants funcions ecològiques,
paisatgístiques, culturals i educatives a la població. Un espai on la
preservació de la natura s’uneix a la pràctica de lleure i a la
realització d’activitats d’educació ambiental. Gallecs conserva la
mateixa imatge que degué tenir en altres temps, amb masies disperses
entre camps de conreu i boscos.

 

Gallecs és un territori que manté i preserva les
característiques més tradicionals de l’agricultura i el paisatge del
Vallès, identificat pel mosaic de colors durant cada una de les
estacions de l’any i el traç irregular dels camins, els senders i els
torrents. Els sòls d’ús agrícola estan destinats principalment al
cultiu de cereals de secà (ordi, blat i civada) i de farratges ( alfals
i raigras). També s’hi fan altres cultius herbacis com colza, gira-sol
i sorgo. Els cultius llenyosos (vinya, presseguers) ocupen una
superfície inferior a una hectàrea. Té un interès especial la carena de
Banderoles, ja que presenta un paisatge rural, desforestat, de caràcter
estepari, força singular dins la comarca.

 

Gallecs guarda l’església romànica de Santa Maria, del segle
XII, la qual és el nucli de la vida social dels que habiten aquest
indret del Vallès, també és el punt de sortida de diferents camins i
itineraris senyalitzats que fan possible visitar els seus paratges i
gaudir de l’entorn natural, sempre a peu o amb bicicleta.

{gallery}cicloturisme/ruta4/introduccio{/gallery}

A tocar de l’església hi ha l’exitosa agrobotiga de Gallecs
oberta aquest mateix any 2003, un establiment de venda de productes
procedents de la pagesia i l’artesania. Situada al Porxo de Can
Xambrers, és el fruit de la iniciativa de l’Associació de Pagesos de
Gallecs i el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs. Està gestionada per
una dotzena de pagesos i s’emmarca dins del Pla de Gestió Agrícola
Sostenible de Gallecs. L’objectiu de l’Agrobotiga és la venda de
productes naturals elaborats a l’espai rural i a la comarca, de
producció ecològica certificada. Els clients hi poden trobar mongetes
del ganxet, patates, melons i calçots. A més també s’hi troben olis de
Siurana o les Garrigues.

 

Gallecs és, encara avui, un lloc de treball per a vàries famílies, les quals dediquen una bona part del seu temps al conreu de la terra
i són les que mantenen aquest territori en les condicions que tant
valorem. En aquest espai és prohibida la caça, la qual cosa fa que
s’hagi transformat en un refugi de la fauna salvatge pròpia d’aquestes
contrades. És del màxim interès conèixer que hi nien més de seixanta
espècies d’ocells i que podem trobar-hi més de vint espècies diferents,
entre mamífers, rèptils i amfibis.

 

Paral.lelament a l’estudi de la biologia d’aquestes terres, s’ha desenvolupat un complet programa d’activitats educatives
dirigits a escolars de tercer cicle d’educació primària (EP5 i EP6),
d’ESO, de batxillerat i de cicles formatius de grau mig i superior i
que tracta temes tan interessants com: visita a l’escola de natura de
Gallecs; el bosc i el seu entorn; el món de la pagesia; plantes
mediterrànies; plantades d’arbres al bosc; taller d’astronomia…

 

Gallecs conserva una zona forestal que respon a les
característiques dels boscos mediterranis, car les espècies de pins es
barregen amb altres espècies arbòries com l’alzina i els roures, sense
oblidar que a les zones de ribera trobem la plataneda i els arbres
planifolis. Els boscos de Gallecs es gestionen d’acord amb un Pla
tècnic i estan catalogats d’Utilitat Pública.

 

La riera de Gallecs està en plena regeneració gràcies a un pla
especial que s’està portant a terme, en el que es preveu la creació de
dues zones humides (aiguamolls de Can Salvi i de Can Benito) que
afavoriran considerablement l’establiment de diferents espècies
d’animals, sobretot d’aus, d’amfibis i de rèptils.

ÀREA DE LLEURE DEL BOSC DE CAN VEIRE

El bosc de Can Veire, ocupa una àrea situada en la zona
nord de Gallecs, en la qual s’ha realitzat uns treballs de manteniment
de la massa arbrada, seguint els criteris bàsics de la millora
forestal, i afavorint les espècies més característiques de la forest
mediterrània. Té una extensió de 40,2 hectàrees.

L’àrea de lleure és una aposta que respon a la necessitat de donar
més confort a les persones, que tot i conèixer la natura continuen
tenint interès en utilitzar aquest espai per a l’oci, sense oblidar que
estem en un medi natural fràgil.

 

Hem de saber que aquest indret és utilitzat per a desenvolupar
programes d’educació medi ambiental, i durant l’any és visitat per més
de quatre mil nois, noies i joves, els quals fan un aprenentatge del
comportament de la natura.

L’HISTÒRIA MÉS RECENT DE GALLECS

La importància de la zona de Gallecs és innegable. L’any 1968,
el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona va preveure la
creació de noves ciutats per absorbir l’immigració. Amb Riera de
Caldes, un projecte de ciutat d’uns 130.000 habitants, van donar el
primer pas: l’expropiació de 1.500 hectàrees de terreny pertanyents als
municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, Parets
del Vallès, Lliçà d’Amunt, Polinyà, Montcada i Reixac i Mollet del
Vallès. Amb aquesta reorganització, la població de Mollet perdia el 60%
del seu territori. Afortunadament, la pressió popular i l’arribada de
la democràcia van parar el projecte.

L’any 1981, després de llargues negociacions, es va signar un
conveni entre l’Ajuntament de Mollet i la Generalitat que significava
la supressió del projecte de macrociutat, però s’urbanitzava el sector
sud de Gallecs, el que és ara el barri de Can Borrell i part dels de
Santa Rosa i de la Plana Lledó, i es presentava la part central com a
zona agrícola. Els altres municipis van utilitzar els terrenys
expropiats per instal•lar-hi polígons industrials, grans indústries i
equipaments. Llevat de Parets, que manté la qualificació agrícola i no
ha aixecat mai cap construcció en aquesta zona.

Gallecs té la riquesa i la diversitat d’espècies animals i
vegetals pròpies d’una zona natural important. Per això, és fonamental
conservar i potenciar aquest patrimoni, entès, no només per la seva
vàlua actual, sinó com a llegat per a les generacions futures. Fins fa
relativament pocs anys, es considerava que protegint la pervivència
d’un entorn natural n’hi havia prou per garantir la protecció de la
totalitat del territori. Seguint aquest criteri es va vetllar i
conservar zones naturals, aïllades i residuals. Darrerament s’ha passat
de la protecció de petites àrees a la gestió del territori en un sentit
molt més ampli, és a dir, la política de conservació s’ha ampliat al
conjunt del territori i no només a zones reduïdes i separades.

És molt important afavorir i potenciar la interconnexió dels espais
naturals, per tal de potenciar un flux genètic entre les diferents
espècies de vegetació i de fauna que habiten en les diferents zones.
Gallecs té la capacitat de realitzar la funció de corrector natural, és
aquest corredor el que ha de permetre enllaçar les serralades Litoral
(Serra de Marina) i Prelitoral (Cingles de Bertí, Gallifa). A més, amb
la recuperació de les lleres dels rius i de les rieres, l’Espai Rural
de Gallecs formarà un conjunt integrat i articulat.

Per aquest motiu, Gallecs és un espai importantíssim que hem
de continuar preservant. És una peça clau entre els nuclis de la Riera
de Caldes (La Llagosta, Santa Perpètua, Palau de Plegamans, Caldes) i
els de la Vall del Tenes (Parets, Mollet, Lliçà de Vall, Lliça
d’Amunt), tant per la biodiversitat i la qualitat de corredor biològic,
com per la ubicació d’un espai de lleure i una permanent escola de
natura.

Descripció de la ruta

Aquest itinerari no és circular, sinó que és un eix amb tres braços
per vertebrar les ciutats de Mollet del Vallès, al sud, Parets del
Vallès, a l’oest, i altres espais situats al nord –Palau Solità i
Plegamans- amb Gallecs, que és al centre. Malgrat això, també hi
afegirem la descripció d’una ruta que surt de davant mateix de
l’església de Santa Maria de Gallecs, el camí dels Bandolers, i que ens
permetrà fer una volta circular per tornar al punt d’origen.

{gallery}cicloturisme/ruta4/descripcio{/gallery}

Iniciem el camí davant de la masia de can Borrell, al
parc urbà de Mollet del Vallès que té el mateix nom. La masia, amb una
torre de defensa adossada, era el centre d’una explotació agrícola fins
fa pocs anys. Al costat de la masia (segle XVII) es conserva l’era, la
bassa i la columna central de l’antic paller.

Sortim del parc en direcció a la carretera de Gallecs, seguint les indicacions de l’itinerari vermell.
Un cop arribem al pont de l’autopista A-7, el creuem per sota tot
enfilant la carretera; uns metres després es gira a l’esquerra per un
camí en direcció a Santa Maria de Gallecs. Aquesta part inicial de la
ruta de l’Eix Bicicleta segueix sense complicacions i en paral•lel la riera o torrent de Caganelaiguamolls de Can Salvi,
una zona que disposa d’un observatori d’ocells, un projecte que s’ha
dut a terme gràcies a la col•laboració del Consorci de l’Espai Rural de
Gallecs (ERG) i la Fundació Territori i Paisatge, de l’Obra Social de
la Caixa de Catalunya. Aquest lloc és ideal per descobrir amb l’ajut
d’uns prismàtics les diferents aus de l’ERG, com ara els fringíl.lids i
els palmiformes.

en direcció nord. Passarem uns quants trencants i anirem avançant per terreny pla fins arribar als

Seguim endavant per sobre d’una passera de fusta que ens permet
travessar sense complicacions el torrent i canviar de marge. Entrem
dins d’una magnífica plataneda, fresca i olorosa, fins a superar una
curta pujada que ens deixa davant l’agrobotiga de Gallecs i de l’església romànica de Santa Maria.

Des d’aquest punt, podem optar per fer varis recorreguts:

1- L’Eix Bicicleta. Acabarem l’itinerari vermell creuant la carretera de
Gallecs o BV-5154 o seguirem el sender que passa per sota de
l’església. Passem per la zona d’aparcament del camp de futbol de Gallecs i entrem al bosc de can Veire,
on s’ha condicionat una zona de berenador fred (no és permès de fer-hi
foc) i àrea de descans. A la sortida del bosc s’arriba a la carretera
de Granollers a Sabadell o C-155. Un sender, a la dreta, voreja la
carretera fins al camí de Sant Valerià.
Si giréssim a l’esquerra travessaríem la carretera i pujaríem cap a
Palau-Solità i Plegamans. A la dreta, el camí de Sant Valerià baixa
fins a la Torre d’en Malla, una masia restaurada de planta
quadrangular de l’època gòtica, amb dues torres de defensa i un bonic
safareig. Girem a l’esquerra fins a la riera Seca i el camí que la voreja, a la dreta, ens portarà fins a Parets del Vallès.

 

2- L’Eix Bicicleta des de Parets. L’itinerari vermell també es pot
iniciar des de Parets del Vallès. Comença a la plaça Miradors de
Gallecs i s’enfila aigües amunt per la Riera Seca i la Torre d’en
Malla. Pel camí de Sant Valerià, a la dreta, l’itinerari puja fins a la
carretera de Granollers a Sabadell. 
Opcionalment es pot pujar cap a Palau-Solità i Plegamans si creuem la
carretera. Si no la travessem, un sender a l’esquerra ens porta al bosc
de Can Veire, que travessem, i just abans d’arribar a la zona de camps
girarem a la dreta fins a l’aparcament. La carretera ens durà cap a
l’església de Gallecs. Pel torrent Caganell ens baixa fins a Mollet del
Vallès.

3- Volta circular fins a Mollet pel Camí dels Bandolers. Aquest
itinerari de retorn a Mollet del Vallès recorre la carena occidental de
Gallecs pel camí dels Bandolers (itinerari verd). A Santa
Maria de Gallecs es pren a la dreta un camí amb trencalls que puja, en
direcció SW, a buscar la carena, que se segueix cap a l’esquerra fins
al mirador (una taula d’orientació de 360º). Des d’aquest punt
es té una bona panoràmica dels límits naturals del Vallès:
l’occidental, constituït pels relleus de Montserrat; el septentrional,
constituït d’oest a est respectivament pels relleus de Sant Llorenç del
Munt, la serra de l’Obac i pels cingles de Bertí; l’oriental és format
pel Montseny i, finalment, el meridional, format per la serra de
Collserola i del Corredor. Girem a l’esquerra tot baixant cap al
torrent Caganell. Travessem la riera i girem a la dreta. En poc més de
10 minuts tornarem al punt d’origen de Mollet del Vallès.

 

Fitxa informativa

Localització i accés:

El punt d’inici es troba a Mollet del Vallès, al Parc de Can Borrell, al costat de l’avinguda de Rivoli i del carrer de Jaume I.

Distància i recorregut:
7 quilòmetres (només anada) Parc de Can Borrell, Avda. de Rivoli, c. de
Gallecs, carretera BV-5154, torrent Caganell, aiguamolls de can Salvi,
església de Sta. Maria de Gallecs, carretera BV-5154, aparcament, bosc
de can Veire, camí de Sant Valerià, Torre d’en Malla, can Músic i
Parets del Vallès.

Tipus de camí:
El tram urbà és asfaltat i cal vigilar amb el trànsit, sobretot a prop
de la BV-5154. Els trams per camins d’ús agrícola són de terra
compactada i prou amples per sentir-se còmode i segur pedalant. Totes
les rutes descrites tenen poc desnivell i no presenten gaires
dificultats, excepte en els punts en què cal travessar carreteres. Ruta
senyalitzada amb panells verticals estandaritzats. Si plou molt alguns
camins poden acumular força aigua i formar-se fang.

Desnivell:
50 metres de pujades.


Dificultat:

Baixa. És aconsellable que els nens i nenes petits vagin sempre
vigilats per un adult, sobretot en els trams asfaltats on passen cotxes.

Aigua potable:
Al Parc de Can Borrell, esplanada de Sta.Maria de Gallecs, i en el safareig de la Torre d’en Malla.

Època recomanada:
Durant tot l’any.

Equip:
Bicicleta de muntanya o híbrida, bidó d’aigua i ulleres protectores contra els mosquits.

On menjar:
A Mollet del Vallès (www.molletvalles.net); agrobotiga de Gallecs
(Porxo de Can Xambrers al costat de l’ermita; horari: de 17 a 20 hores
els divendres, de 9 a 14 hores els dissabtes, diumenges i festius,
www.espairuralgallecs.net); Parets del Vallès; i al restaurant Masia
Julià (abans “masia Pilufa”, ctra. Palau Plegamans-Caldes de Montbui,
km 5,400. Tel. 938644937, www.masiajulia.com).

Accessos i comunicacions

Per accedir a Gallecs:

  • Des de Mollet del Vallès, per les rondes de la Farinera i dels Pinetons i el carrer de Gallecs.

  • Des de Parets del Vallès, pel passeig de la Riera o la plaça Mirador de Gallecs.

  • Des de la carretera C-15,de Sabadell a Granollers, per la BV-5154.

  • Des de l’estació de tren de Mollet del Vallès-Sant Fost (Línia
    de tren rodalies C-2 de RENFE, estació de França a la ronda d’Orient
    núm.1. Tel. 935930990, www.renfe.es).
    La ruta des de l’estació al parc de can Borrell es fa passant pel c.
    Berenguer III fins al costat de l’Ajuntament de Mollet, a la Rambla
    Fiveller. Es continua pujant per la Rambla Nova fins la via de tren de
    Renfe. Es gira a la dreta pel carrer Via de Ronda i després es gira a
    l’esquerra pel segon pas inferior pujant pel carrer de Borrell fins al
    carrer de Jaume I.


Més informació

Consorci de l’Espai Rural de Gallecs, Can Jornet Xic. Tel. 93 544 53 97, fax 93 579 00 32 (www.espairuralgallecs.net, info@espairuralgallecs.net). Escola de Natura de Parets del Vallès. Tel. 93 562 17 94 (www.vallesnet.org/enatura, enatura@vallesnet.org). Museu Abelló de Mollet del Vallès, c. Berenguer III, 122. Tel. 93 544 50 99 (www.molletvalles.net, museuabello@molletvalles.net).