Arxiu de l'autor: Adrià

La bicicleta com a generadora de felicitat

Per Xavier Forns. Enginyer de software, expatriat de tornada i activista per un mobilitat sostenible

A finals del mes de maig d’aquest 2020, als Països Baixos vam tenir uns dies pre-estiuencs molt bons (23 graus de màxima! Estàndards holandesos…), per això amb uns amics vam decidir fer una petit viatge en bicicleta fins a la platja, fent nit en un càmping. Com que aquests dies no es poden portar bicicletes al tren degut al Coronavirus, vam decidir fer el trajecte amb bicicleta completament! L’objectiu era arribar a una platja on només es pot accedir en bicicleta o a peu i passar també pel parc natural de les dunes al costat de Haarlem, també només accessible a peu o amb bicicleta. En total en dos dies vam fer al voltant d’uns 90 kms! I tot això fent servir una omafiets, que en holandés vol dir bicicleta d’àvia, és a dir, la típica bicicleta de ferralla que amb prou feines s’aguanta.

En total des d’Amsterdam a la platja vam tardar gairebé dues hores, sense vent i força pla. La tornada el dia següent… una altra història! El meravellós vent holandès, 20 nusos de vent en contra, que era com fer el trajecte en una pujada contínua

Aquest petit viatge amb bicicleta el vam poder fer per dues raons: infraestructura i cultura. Carrils bici segurs, senyalització contínua per a trajectes amb bicicleta i allà on s’havien de compartir carrers amb transport motoritzat, normes de convivència compartides i enteses per tots (no sempre, però).

Durant el trajecte vam trobar tot tipus d’usuaris: àvies i avis de 80 anys amb bici elèctrica, parelles de mitjana edat amb les seves criatures fent servir una bici de càrrega, ciclistes en licra, grups de noies i nois joves que anaven a passar el dia a fora… Òbviament no podíem evitar el contacte amb els usuaris de motos sense casc, que és un fenomen generalitzat als Països Baixos, on poden circular en molts carrils bici sense casc sempre que no passin de 30 km/h (ehem!), i també vam coincidir amb cotxes en certs trams, on la seva velocitat i les lijades (a les que tan acostumats estan els usuaris de bicicleta a Barcelona!) són una constant també. Tot i això ens vam poder sentir segurs degut a la infraestructura existent, i per això es poden trobar imatges com les de sota!

El pàrquing de Kattendel! Qui vol un pàrquing de motos o cotxes quan en pots tenir un de bicicletes? Segona foto: un altre pàrquing a un dels llacs del parc natural de les dunes de Haarlem.

Tots els usuaris que vam trobar durant el trajecte i a les destinacions on anàvem parant, amb edats des dels mesos de vida fins als 80 anys, hi són perquè no han de ser valents i lluitar entre el tràfic: hi són perquè hi ha una infraestructura que fa possible ser-hi. Tenir quotes modals del 30%, 40%, 50% o més de bicicleta s’aconsegueix amb infraestructura. No hi ha cap altre secret. Si vols pujar la quota modal, crees infraestructura. Si vols que no pugi, no crees infraestructura. Necessites el component cultural, el caldo de cultiu, però sense infraestructura per molta sopa de la vida que tinguis no crearàs un món de vida ciclista.

Ara que en uns dies torno a Barcelona després de més de 6 anys vivint als Països Baixos, m’encantaria poder anar a les platges de Sitges o El Manou sense jugar-me la vida, sense haver de ser un noi jove (ehem!), valent i amb energia. Voldria poder anar-hi amb la meva parella i les meves (hipotètiques) criatures, amb una bici de càrrega. Creuar-me amb avis amb les seves bicis elèctriques (o fer-la servir jo mateix!). Perquè les pujades tant me fan (si no parlem de desnivells forts esclar!). Catalunya té un clima envejable. A l’estiu s’ha d’anar amb més calma per no suar, però la resta de l’any ja els agradaria als holandesos anar amb bicicleta amb el temps que té aquest racó d’Europa. Hi hauran pujades, però ens estalviem el vent (que és com pujar el Montseny cada dia!), la pluja diària (un de cada dos dies de pluja de mitjana) i el fred.

Mentrestant però, tot això ho somiem i ho veiem de lluny. A París, Londres i altres regions metropolitanes s’estan posant les piles. Però quina és l’estratègia de Catalunya? Pel poc que se sent: motor, motor i més motor. Tant se val el color polític. És aquest el futur que vull per al meus fills? Haver tingut el privilegi de la qualitat de vida d’un país com els Països Baixos em fa impossible acceptar la realitat tal qual la tenim a Catalunya. Potser tardarem dues o tres generacions, però intentem i lluitem perquè el canvi passi abans. Això no va d’eliminar res, sinó de crear alternatives, lideratge i visió. Perquè la bicicleta no és només moure’s, la bicicleta també porta tot un paquet de regals. I fins que no tens un país que es mou amb bicicleta, costa molt d’entendre que això va més enllà de transportar-se.


Aquesta publicació s’ha realitzat gràcies a la col·laboració de’n Xavier Forns.

3 de juny, Dia Mundial de la Bicicleta

Feliç Dia Mundial de la Bicicleta!

Acció fotogràfica amb la col·laboració de Calvox & Periche

Des del BACC volem celebrar amb vosaltres l’ús d’aquesta meravellosa eina de mobilitat quotidiana, accessible, possible per a tots i generadora de llibertat i autonomia. La bicicleta és la invenció humana que reuneix més que cap altra, art i tècnica, que entrellaça inclusió, reflexió, transport, cultura i esport.

Compartim la nostra passió per la bici. Perquè la bicicleta és una peça essencial en les nostres vides. Perquè ens encanta. Perquè és bo per a nosaltres i bo per vosaltres.

Avui més que mai reivindiquem la bici com una opció real de mobilitat. Volem més bicicletes als carrers, per anar a la feina, per anar a fer la compra, per fer esport, salut; per gaudir de la ciutat i la vida sobre rodes.

Prioritzar la bici és clau per preservar la salut de la ciutadania, i una oportunitat per establir una nova mobilitat. Un model de ciutat que giri entorn la sostenibilitat, el benestar social, i que deixi enrere lògiques de transport nocives per a tothom.

Utilitza les etiquetes #RecuperemLaCiutat i #AraBici i comparteix la #FelicitatCiclista.


Acció fotogràfica amb la col·laboració de Calvox & Periche

Acció fotogràfica amb la col·laboració de Calvox & Periche

Aquesta és la crisi que necessitava l’espai públic?

Que la mobilitat sostenible ha entrat en una nova fase és un aspecte que ningú pot dubtar, ja sigui per convicció de les institucions, bé per maquillatge o bé perquè el tema està damunt la taula i la pressió social comença a donar els seus fruits. Som molta gent la que ens plantegem com habitem les nostres ciutats i com hauríem d’habitar-les, que és molt diferent.

La COVID19 ha mostrat un raig de llum pel que fa a la mobilitat urbana sostenible. Una oportunitat per impulsar allò que tants anys portem anomenant “les ciutats del demà”. Sembla, vistes les actuacions d’algunes ciutats en aquest parell de mesos que aquest demà ja ha arribat o que, com a mínim, està tocant a la porta per entrar. D’ací sorgeix la pregunta: Era aquesta la crisi que necessitava l’espai públic?

Projecte de la plaça de l’ajuntament de Manchester.

Molts són els exemples de ciutats que han apostat en aquest context per un nou model d’espai públic en què els vehicles privats, per primera vegada després d’un segle, són una mica menys protagonistes. Comencem. Manchester dedicarà més de 21 milions d’euros en convertir la plaça de l’ajuntament i altres carrers de la ciutat en zona de vianants i construir nous carrils bici; Melbourne treu espai als cotxes per donar-lo als vianants amb voreres dignes i casos com Budapest, Bilbao, Barcelona, Berlín, Bristol o Rotterdam tanquen carrers al pas de vehicles mitjançant urbanisme tàctic.

Imatge de Budapest durant la pandèmia actual. Una de les vies principals, peatonalitzada.

La ciutat de Valladolid ha dedicat esforços en fer una ciutat més social, convertint en zona de vianants 25 km quadrats del centre històric, Edimburg (que farà peatonal el seu nucli antic) o Oakland (compromesa a convertir en zona de vianants el 10% de la ciutat); Gant ha dissenyat una ciutat amb rutes escolars segures i lliures de cotxes impulsant la bicicleta entre la xicalla; Brussel·les, la qual ha creat 40 km de carrils bici per connectar la ciutat, com Viena, Perú (que construirà en tres mesos els carrils bici projectats per als cinc anys vinents), Montreal (amb les seves “Vies actives segures” i més de 300 km de carrils bici a la ciutat) o Bogotà (que ja ha posat en funcionament més de 500 km de ciclovies).

Obres del carril bici a Brusseles per comunicar la zona europea amb la resta de la ciutat.

Projecte de la plaça de l’Ajuntament
de València

Sens dubte, la nova concepció de la mobilitat ha passat a ser important a les ciutats. I si parlem de polítiques actives al respecte, quatre ciutats poden marcar el camí i servir d’exemple: València, Nova York, Londres i París.

València porta sent referent estatal als darrers anys, situant-se en poc de temps quasi al nivell de les ciutats pioneres: Pontevedra, Vitòria, Barcelona i Sevilla, sobretot. A més de la creació d’una gran xarxa de carrils bici que connecten pràcticament tots els punts de la ciutat, s’ha facilitat la consolidació de l’ús dels vehicles no motoritzats, prioritzant-los i donant-los l’espai requerit per a la seva eclosió. I no s’hi han detingut ahí. Al llarg de les últimes setmanes s’ha estat convertint en zona de vianants l’espai de l’ajuntament que fins ara actuava com a redona interna a la ciutat i s’estudia la possibilitat de crear superilles. Un pas més en l’eliminació del trànsit rodat intern i en l’augment de zones ciclables i per a vianants, que no s’aturà en 1986 amb el llit verd del Túria, tot i que als noranta i als inicis del segle XXI, les millores en pro d’una nova mobilitat sostenible havien estat menystingudes.

Un altre exemple en els últims temps està sent la ciutat de Nova York. No solament s’han limitat a dur a terme la peatonalització fa uns anys de Times Square (per l’il·lustre Jan Gehl) o Herald Square ni d’implementar taxes de congestió als VTC (3€): durant la COVID-19 s’ha prohibit el trànsit rodat a un total de 160 km de la zona urbana, ampliant voreres i creant carrils bici que connecten la ciutat. Certament, el canvi de paradigma a la ciutat dels gratacels s’hi donà a finals del 2019, quan el govern aprovà un pla en el qual es contemplaven 400 km de carrils bici protegits després de veure com les morts de ciclistes a la ciutat augmentaven any rere any (l’última dada: 25 ciclistes urbans morts per atropellaments l’any passat). I el 2021 entrarà en vigor una taxa mitjana d’11€ per a cada vehicle que vulgua circular per la ciutat segons anells concèntrics.

Obres del carril bici a Hackney, Londres

A Londres, amb l’arribada de Sadiq Khan a l’alcaldia, s’han impulsat noves mesures per acabar amb l’hegemonia del cotxe. Si bé durant la pandèmia s’havien eliminat les taxes per entrar al nucli de la ciutat, cert és que des de fa uns dies han tornat a implementar-se i esta vegada, amb un augment dels costos. De 13 a 17 € per dia i vehicle (el preu pot variar, això sí, segons característiques: els dièsel paguen més). Però no s’han quedat ací: s’ha prohibit l’accés del vehicle privat a les zones del pont de Londres, alguns dels carrers principals de la zona de Shoreditch, Waterloo, Euston i finalment, Old Street. I no pretenen quedar-se ací: de cara al futur Londres es proposa reduir l’espai dedicat al trànsit de vehicles privats per augmentar la seua xarxa de carrils bici (cal no oblidar que Londres ha vist com s’incrementava l’ús de la bicicleta en un 300% entre el 1999 i 2017). Això sí, cal recordar la paralització del projecte de conversió en zona de vianants d’Oxford Street, un dels eixos principals de la ciutat. No tot és positiu.

Però si s’ha de parlar d’una ciutat que està apostant fortament per la mobilitat urbana sostenible esta és, sense cap dubte, París. No és l’única, però certament és, de les grans capitals mundials, la que més esforços està portant a terme per reduir l’ús del vehicle privat i apostar per una ciutat per a les persones. Anne Hidalgo, la seua alcaldessa s’ha proposat que la bici siga el centre de la reconversió de l’espai públic. Si el 2019 l’ús de la bicicleta s’incrementà en un 54% fou en part degut a la construcció de més de 350 km de carrils bici segregats i ciclovies, proposant-se arribar als 1.000 km (el rècord de ciclistes en un dia arribà l’octubre passat: 200.000 persones feren ús de les vies ciclistes).

Rue de Rivoli després de les actuacions en favor de la mobilitat sostenible.

A més, la construcció de més de 10.000 places d’estacionament per a bicis ha facilitat molt el procés de canvi de mobilitat. Anne Hidalgo, alcaldessa de la ciutat, ha fet de la mobilitat sostenible l’eix vertebrador de la plataforma electoral en la qual s’engloba: París en commun. Tant és així, que durant la pandèmia s’ha tallat al trànsit vies que fins aleshores es creien essencials per al desplaçament en vehicles de motor: la Rue de Rivoli ha sigut la més sonada en ser l’avinguda que naix en la plaça de la Concòrida i mor a la de la Bastilla, sent una via transitada en passar pel Louvre i ben a prop tant de l’Ajuntament com de la Catedral de Notre-Dame i el Pompidou.

Urbanisme tàctic

El que queda clar és que moltes ciutats comencen a deixar el cotxe de banda arrel la crisi actual, pensant en noves formes de mobilitat. Fer que els vianants i els ciclistes recuperin l’espai que tants i tants anys ha ocupat el vehicle motoritzat: Carrers i carrils bici, superilles o zones peatonals son temes que es troben damunt la taula.

Un altre tipus de ciutat és possible i l’estat d’alarma ens ho ha confirmat: tot i el dolor i el cost humà, s’ha vist que la contaminació ambiental i acústica pot ser reduïda. El dubte és si esta percepció que ha sorgit entre els governants continuarà éssent després de la pandèmia. El debat sobre quines ciutats volem està servit. Caldrà més pressió social, més demandes i més comunicació entre tots els agents implicats. No s’ha d’esperar cap actuació sinó, més bé, ser partícep d’ella. Que s’haja encetat el camí no significa que ja estiga fet: és ara quan més cal estar damunt de l’administració pública per poder fer totes les demandes necessàries i conformar unes ciutats per a les persones.

La Vía Laietana a Barcelona (Emilio Morenatti / AP)

En temps de canvi, calen mans. No sabem si esta crisi serà aprofitada per virar cap a models més sostenibles no solament en el transport: també en models energètics i de reciclatge però certament, alguna cosa ha canviat bé entre la governança, bé entre la gent. I veritablement no tot dependrà de les polítiques urbanístiques referents a l’espai públic, també les polítiques socials i de connivència. No tot seran obres, també caldrà fer un pensament sobre quin exemple es dóna per part de totes i tots: la ciutadania i l’administració pública. Que l’espai públic s’ha de reconfigurar és una obvietat. No solament dels canvis estructurals, també de percepcions i prioritats. I dubte que es presenten millors ocasions com l’actual. Haurem de repensar, però sobretot, repensar-nos.

Reflexionem junts doncs, quin camí volem triar: tots som partícips del problema i al mateix temps de la solució.


Aquesta publicació s’ha realitzat gràcies a la col·laboració de Natxo Escandell. Historiador, activista per la bici i membre del Col·lectiu Dynamo.

Bikevidrera: Bicis per un túnel. Dona’ns un cop de pedal!

La plataforma ciutadana BikeVidrera reivindica un carril bici als túnels de Vallvidrera

BikeVidrera vol connectar el Vallès amb Barcelona amb una via ràpida pedalable que passi per la galeria d’emergència dels túnels que creuen Collserola.

La demanda es senzilla i concreta: habilitar per a un ús ciclista els Túnels de Vallvidrera per tal de connectar el Vallès Occidental amb Barcelona travessant el massís de Collserola. Sí, exacte, facilitar que des del Vallès Occidental es pugui accedir a la zona central de la capital en un temps similar al cotxe però de forma saludable, ràpida, sostenible i econòmica. 

Facilitar l’ús ciclista els Túnels de Vallvidrera oferirà una alternativa al cotxe i la moto i ajudaria a descongestionar el transport públic per fer-lo més eficient, avui més necessari que mai. Només cal acabar de concretar la viabilitat tècnica del projecte, reservar una partida pressupostària minsa i una bona dosis de voluntat política.

Per fer-ho, proposen habilitar el túnel ja existent de 2,5 km que corre paral·lel al túnel principal que va ser construït  als anys 70 per verificar la viabilitat de perforació de la muntanya. Aquest  túnel de serveis connecta amb el túnel principal a través de galeries transversals i els recintes de seguretat en cas d’emergència, situats al llarg del traçat.

Túnel de serveis BikeVidrera   Túnel ciclista de Morlans (Donosti)

Cal apuntar que gran part de la inversió necessària fer realitat aquesta proposta ja ha estat resolta donat que el túnel per on circularan tantes bicicletes està ja perforat i es pot recórrer actualment sense cap dificultat.

La proposta 

A falta de concretar un projecte tècnic detallat, la connexió es concreta en 3 àmbits:

  1. Passarel·la Ciclista de 3 m. d’amplada, elevada sobre el vial de cotxes d’accés a la boca Sud, connectant el túnel de serveis amb la xarxa de carrers i carrils bici del districte de Sarrià Sant Gervasi a través del Carrer de Granados.

Possible connexió entre el carrer Granados i el túnel de serveis

  1. Re-acondicionament del túnel de serveis existent amb traçat paral·lel al túnel de cotxes mitjançant un nou ferm, millora dels sistemes d’il·luminació i nou revestiment de les parets de la galeria; així com la incorporació dels necessaris sistemes de seguretat i senyalització.

Detalls de l’estat del túnel de serveis 

Senyalètica d’ordenació de la circulació de bicicletes i vehicles de servei a la rampa existent a la boca Nord, per connectar amb el vial pedalable entre el  Baixador de Vallvidrera i Les Planes, en paral·lel a la Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat.

Connexió al vial pedalable existent a tocar de la boca NORD

Una connexió metropolitana eficient i saludable

Aquesta connexió permetria que la bicicleta fos un mode factible, segur i competitiu en termes de durada del trajecte. El temps de trajecte actual en bicicleta entre Sant Cugat i Barcelona que ara es de de la 1h15 es veurà reduït a un terç de la seva durada. Igual que el trajecte en bicicleta de Casa Orlandai al Centre Cívic l’Elèctric passarà dels 44 minuts actuals als 14 minuts a través del túnel pedalable.

Una oportunitat històrica

En l’actual situació de pandèmia per la Covid-19 que estem vivint; la bicicleta és la gran aliada per promoure una mobilitat segura i saludable. És el vehicle més net i eficient, permet desplaçaments llargs garantint distàncies de seguretat, per la qual cosa considerem necessària la construcció d’una xarxa de vies sense vehicles de motor que faciliti la mobilitat activa entre barris i ciutats, tal i com fomenten les directrius de la Generalitat i els Plans de Mobilitat urbana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i de la resta dels municipis beneficiaris.

Pensem que l’impacte positiu i d’alt valor simbòlic d’una infraestructura com aquesta icona de ciutat sostenible; ajudarà a que cada vegada més persones vulguin accedir i sortir de a la ciutat de manera activa i sostenible de forma habitual. Per tot, creiem que totes les administracions responsables i entitats diverses s’hi haurien de sentir implicades per tal de fer que el bici túnel vegi la llum i apel·lem a les administracions i entitats i a tothom que s’hi vulgui sumar.

Estem convençuts que només cal voluntat política i inversions per part de l’administració i agents implicats en la mobilitat, per fer realitat aquesta infraestructura a nivell de les ciutats amb intervencions més rellevants en favor d’una mobilitat sostenible i segura.

El BACC recolza la iniciativa i aposta per una bona connexió metropolitana que permeti entrar i sortir a Barcelona. Actualment la xarxa és deficient, amb interrupcions i amb una clara priorització del vehicle privat motoritzat per davant de la bici i el transport públic. Davant la crisi de salut i d’emergència climàtica és vital ara més que mai augmentar els ciclistes que entren i surten de la ciutat en els seus desplaçaments quotidians.

Que pots fer tu?

Pots donar suport a la iniciativa i ajudar a fer realitat una infraestructura necessària i que ens beneficia a tots.

S’ha presentat la proposta al procés participatiu del Decidim Barcelona. Per votar us podeu registrar ràpidament amb el perfil de Facebook, Twitter o Google. Perquè el vot quedi registrar cal prémer el dit cap a dalt, posar un comentari (ni que sigui un OK) i enviar.


Aquesta publicació s’ha realitzat amb la col·laboració de BikeVidrera: Bicis per un túnel

Comunicat: L’Ajuntament de Sabadell no aposta per la bici i posa en risc la salut pública.

Les actuacions previstes en matèria de mobilitat post covid-19 a Sabadell: Insuficients, tardanes i no consensuades.

El passat 15 de maig del 2020, dos mesos després de ser decretat l’estat d’alarma, l’Ajuntament de Sabadell finalment va anunciar «Un pla de xoc» en la sortida del confinament, que inclou mesures en matèria de mobilitat i seguretat viària. Es proposa mantenir l’Eix Central tancat al trànsit, de forma discontínua i només durant caps de setmana i festius, tal com s’ha fet des del 2 de maig. A banda, es proposa senyalitzar l’actual zona 30 en l’Eix Central per tal de «legitimar la prioritat de la bicicleta en convivència amb la resta de modes motoritzats.» Efectivament, no es preveu cap ampliació de l’espai per a vianants en dies laborables – amb l’excepció de tres reduïts trams de vorera – i tampoc es preveu cap via ciclista provisional. Des del BACC considerem que aquestes mesures són insuficients, tardanes i no consensuades amb les entitats i col·lectius ciutadans de l’àmbit de la seguretat viària i la mobilitat sostenible.

L’Eix Central s’ha tancat al trànsit només de forma intermitent en dies festius, que són els dies amb menys intensitat de trànsit, i per tant l’Ajuntament no ha donat cap resposta a la necessitat d’ampliar l’espai públic en dies laborals. Fins ara, l’Ajuntament no ha facilitat cap infraestructura ciclista que doni seguretat en els desplaçaments amb bicicleta i en promogui l’ús, com a mitjà de transport no contaminant i que permet guardar distàncies de seguretat entre persones, tal com mana la Orden SND/380/2020. Clarament, senyalitzar la velocitat permesa a la calçada no equival a crear vies ciclistes.

La Orden SND/380/2020, de 30 de abril, estipula la redistribució de l’espai públic a favor de vianants i ciclistes com a mesures sanitàries en la sortida del confinament. La Orden SND/380/2020 diu:

“Para posibilitar que se mantenga la distancia de seguridad las entidades locales facilitarán el reparto del espacio público a favor de los que caminan y de los que van en bicicleta, en ese orden de prioridad”.

Donades les mesures anunciades el passat 15 de maig, considerem que l’Ajuntament de Sabadell incompleix la Orden SND/380/2020 de 30 de abril perquè no ha ampliat l’espai de vianants suficientment ni haver creat cap via ciclista provisional. La nostra avaluació de les actuacions de l’Ajuntament està en línia amb la de la Síndica de Greuges de Sabadell, que el passat 8 de maig va anunciar que estan treballant «una actuació d’ofici per demanar que es compleixi l’ordre SND/380/2020 de 30/04 a tots els carrers, així com l’ordre VIV/561/2010 d’1/02 d’accessibilitat de l’espai públic que també s’incompleix reiteradament.»

La sortida progressiva del confinament es va anunciar el passat 19 d’abril pel Govern Espanyol, i l’Ajuntament ha trigat un mes a anunciar mesures per adaptar-hi l’espai públic. El passat 29 d’abril vam entrar per instància una demanda a l’Ajuntament, sol·licitant que es convoquin la Taula de Mobilitat i el Consell Local de Seguretat Viària de Sabadell urgentment i de forma telemàtica perquè les entitats i col·lectius que hi formem part puguem treballar mesures en matèria de mobilitat de la forma més consensuada i oberta possible. El Consell Local de Seguretat Viària s’ha convocat pel 3 de juny, dos mesos i mig després de ser decretat l’estat d’alarma, mentre que la Taula de Mobilitat encara no s’ha convocat.

Des del BACC, i amb la col·laboració d’altres entitats representades al Consell Local de Seguretat Viària, el passat 26 d’abril vam publicar una sèrie de propostes en matèria de mobilitat i espai públic amb l’objectiu de garantir la sortida i el desplaçament amb seguretat i alhora prevenir nous contagis i apostar per la mobilitat no contaminant. Reiterem que cal adaptar la ciutat urgentment a la sortida del confinament. Per prevenir nous contagis cal ampliar l’espai públic per a vianants i cal apostar per la bicicleta com a transport preferent. L’ús de la bicicleta permet mantenir la distància física entre persones, descongestiona el transport públic on hi ha un risc més alt de contagis i ajuda a mantenir uns nivells baixos en contaminació de l’aire. L’Ajuntament no ha donat resposta a aquestes demandes.

Des del BACC tornem a demanar que es convoquin urgentment els òrgans de representació en matèria de seguretat viària i mobilitat sostenible. I tornem a demanar que l’Ajuntament de Sabadell adapti l’espai públic a la sortida del confinament i hi faciliti la mobilitat no contaminant.

Sabadell, 18 de maig de 2020

Bicicleta Club de Catalunya – BACC

Amb el suport de:

Cicloamics Sabadell

Unió Ciclista de Sabadell


OFICINA DE PREMSA BACC

BACC – Providència, 42 08024 Barcelona – www.bacc.cat
Dani Marinova – 681608382 – premsa@bacc.cat

Confinem els Cotxes. Recuperem la Ciutat!

Sota el lema “Confinem els Cotxes. Recuperem la Ciutat¨, entitats de tota Catalunya engeguem una campanya per reclamar un desconfinament amb una reducció dràstica de l’ús del vehicle privat

  • La campanya reclama un Pla de Xoc de conversió de la calçada per donar prioritat als vianants, la bicicleta i el transport públic. Adverteim que seguirem fent pressió i planificarem possibles accions als carrers fins que no sigui així.
  • Demanem a les administracions que el desconfinament protegeixi la salut de les persones, garantint les distàncies de seguretat i els nivells màxims de contaminació que estableix l’OMS.
  • La campanya s’ha llançat amb un vídeo i ha rebut ja el suport d’il·lustradors, personalitats de la cultura i la ciència, periodistes i influencers.

Web campanya:  www.recuperemlaciutat.com

Llegeix el manifest, adhereix-te i participa en la difusió de la campanya per recuperar les ciutats!


Més d’una vintena d’entitats vinculades a la defensa de la qualitat de l’aire i la mobilitat sostenible així com associacions veïnals i amb el suport de més de 110 entitats d’arreu de Catalunya iniciem la campanya ¨Confinem els Cotxes. Recuperem la Ciutat¨ per reclamar a les administracions per un Pla de Xoc per transformar les nostres ciutats per donar prioritat a una mobilitat on els vianants, la bicicleta i el transport públic siguin els protagonistes.

El confinament forçat per la pandèmia de la Covid-19 ha deixat escenes urbanes inaudites: ciutats silencioses, olors que abans no sentíem, cants d’ocells, converses entre veïnes de balcó a balcó. Per primer cop en dècades, moltes ciutats compleixen les recomanacions en qualitat de l’aire que demana l’Organització Mundial de la Salut i avui, les veïnes de moltes ciutats podem respirar un aire que no ens perjudica la salut. 

Per avançar cap a aquestes ciutats post-confinament i sense contaminació, és necessari recuperar espai públic avui ocupat pel vehicle privat, i dedicar-lo als vianants, les bicis i el transport públic. És per això que és necessari que un percentatge important dels carrers esdevinguin un espai per caminar de forma segura i anar en bicicleta. Així com potenciar la capacitat en el transport públic per garantir les distàncies de seguretat i que esdevingui la columna vertebral de la mobilitat a les ciutats. 

La bicicleta ha d’esdevenir el vehicle prioritari del desconfinament. És el vehicle més net i eficient, permet desplaçaments llargs i garantir distàncies de seguretat. Les vies secundàries o petites superilles no són suficients per absorbir l’increment de l’ús de la bicicleta. Per aquest motiu és necessari bastir una xarxa de vies sense vehicles de motor que faciliti la mobilitat activa entre barris i ciutats

Els beneficis per la salut de restringir el trànsit seran múltiples: generar prou espai per garantir distàncies de seguretat entre les persones o promoure la mobilitat activa gràcies als carrers pacificats. I cal recordar que respirar un aire net és també una mesura preventiva contra els efectes coronavirus. Els beneficis ambientals són també evidents: menys emissions en un món que segueix estant en plena crisi climàtica.

Altres ciutats ja ho estan duent a terme i estan reservant molts quilòmetres de calçada per ús exclusiu de vianants i ciclistes; i millorant el sistema de transport públic. A Catalunya, són diversos els ajuntaments que han proposat mesures en la mateixa direcció com per exemple els de Barcelona, Girona o Vic. Des de les entitats impulsores entenem que les mesures proposades per l’Ajuntament de Barcelona així com per altres ajuntaments fins al moment són insuficients. En el cas de Barcelona, afecten pocs carrers i especialment, la zona més cèntrica de la ciutat i l’Eixample. És en aquest sentit que creiem que per avançar cap a una ciutat lliure de contaminació és necessari restringir el trànsit rodat un 50%. Necessitem ampliar urgentment les mesures proposades pels ajuntaments i que esdevinguin permanents.

Per això demanen a les administracions un Pla de xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats. I com a mesures d’urgència en el transport públic, la conversió del carril esquerre en carril BUS a totes les vies d’accés a les grans ciutats i garantir el finançament del sistema en la situació actual.


www.recuperemlaciutat.com


Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!

Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Eixample Respira, BACC, Ecologistes en Acció, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, l’Associació per la Promoció del Transport Públic, Fridays for Future Rebel.lió o Extinció Barcelona, Moviment per la Justícia Climàtica, Climacció, Girona pel Clima, Rebel.lió o Extinció Lleida, Mollet pel Futur.

Tipus de bicicletes urbanes per moure’t per la ciutat

La bicicleta és el mitjà ideal per desplaçar-se per les ciutats, a cop de pedal. És un mitjà de transport excepcional pel seu silenci, la seva velocitat i maniobrabilitat i ens permet moure’s amb relativa facilitat allà on vulguem anar.

Cada bicicleta té unes característiques determinades, que varien la postura de conducció i el terreny per on circulen, segons la finalitat amb la qual s’han dissenyat. Per a desplaçaments quotidians i urbans, les bicicletes que més s’utilitzen són les plegables, les de passeig i les urbanes. Tot i això, algunes persones utilitzen també bicicletes híbrides o fins i tot de carretera.

Si ens iniciem al món ciclista el primer en què repararem serà en la gran quantitat de bicicletes que inunden el mercat. No obstant això, decidir-se pel model adequat és fàcil. Primer de tot cal pensar molt bé en l’ús que li donarem, que tipus de recorregut realitzarem, si tenim espai per guardar-la, pàrquing habilitat a l’edifici, etc.

A continuació podràs veure un seguit de tipus de bicicletes a escollir per moure’t per la ciutat que es poden adaptar en funció de les teves preferències. T’ajudem a triar.

Tipus de bicicletes

Bicicleta urbana

Bicicletes ideals per desplaçar-se per la ciutat. El manillar té prou alçada perquè el ciclista estigui situat en una posició confortable i tingui una bona visibilitat de l’entorn, hi ha bicis amb barra alta i amb barra semi baixa. S’utilitzen a ciutat o per oci, i solen anar molt ben equipades (llums dinamo, parafangs i portaequipatges).

Bicicleta de passeig

Són bicicletes orientades a la comoditat, amb el manillar molt alt per aconseguir una postura d’esquena recta. Tenen rodes molt grans i el centre de masses molt baix, garantint la màxima estabilitat i confort possible. S’utilitzen a ciutat o per oci i solen anar molt ben equipades (llums dinamo, parafangs i portaequipatges):

Bicicleta plegable

Bicicleta creada especialment per a la mobilitat en zona urbana. Un cop plegada, ocupa poc i és lleugera, amb l’objectiu de poder-la transportar a mà amb facilitat. És ideal per a distàncies curtes i per combinar-la amb altres mitjans de transport, així com per dur-la al lloc de treball o d’estudis, ja que ocupa poc espai.

Bicicleta híbrida

Són bicicletes més polivalents, segures i resistents, ja que serveixen tant per a rutes de carretera com per a moure’s per la ciutat, i suporten la circulació per pistes forestals i camins. Sovint porten amortiment, però en la majoria dels casos, amb una forquilla rígida per camins i pistes en sortiràs igual de ben parat.

Bicicleta elèctrica

Són bicicletes amb motor elèctric auxiliar, molt pràctic per a persones que viuen en zones amb pendents pronunciats o per a persones grans o amb mobilitat reduïda. El motor s’activa quan es pedala i t’assisteix màxim 25 km/h. Té l’inconvenient de ser més pesada que la bici mecànica. Ara mateix al mercat hi ha bicicletes elèctriques de totes les modalitats.

Bicicleta de carretera

Són més lleugeres i ràpides, indicades per fer ciclisme esportiu a la carretera. Per fer-la servir a la ciutat cal canviar-li els pneumàtics per uns de més gruixuts i incorporar-hi els complements necessaris per circular per la ciutat amb comoditat.


Bicicleta de càrrega

La bicicleta ideal per portar tot allò que no podries portar amb qualsevol altra bici, existeixen des de sempre i amb elles podràs carregar tota mena de paquets, portar els nens a l’escola i a més a més, són una opció fabulosa per a transportar mercaderies a les ciutats. Suporten molta càrrega i sovint disposen d’assistència elèctrica. Les bicis de càrrega són molt popular als països nòrdics i moltíssima gent en disposa d’una per als seus desplaçaments habituals.

I recorda, una bicicleta ha d’anar acompanyada d’un bon cadenat per poder-la lligar al carrer amb seguretat. A continuació et deixem un comparativa de diferents cadenats que ha realitzat el nostre col·laborador Ciclista Rodando.

Si t’ha quedat cap dubte o consulta, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu bacc@bacc.cat


Si vas en bici, uneix-te al BACC i gaudeix de la Vida Sobre Rodes.


Proposta dels corredors pedalables prioritaris a Barcelona i a les connexions metropolitanes

Des del BACC proposem mitjançant urbanisme tàctic la creació d’eixos bàsics urbans i de connexió interurbana  per afavorir l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport; com a estratègia post COVID-19 per a prevenir el col·lapse en mobilitat.

El criteri de selecció subratlla les avingudes que eviten rodejos innecessaris, connecten barris de manera eficient, són amples (amb dos o més carrils de circulació per sentit) i per tant permeten fàcilment assignar carrils exclusius per a la bici (amb uns criteris tècnics establerts seguint els exemples de Berlín1, Mèxic2,Italia3, Bogotà, o Budapest, i que amb el trànsit actual no suposen cap afectació per al trànsit motoritzat.

Ampliar els carrils i carril bici:

  • Destinar fins al 25% de l’espai per a vianants i usuaris de bici i com a mínim un carril de circulació de cotxes per a ús exclusiu de la bici a tots els carrers de la xarxa bàsica.
  • En el cas que el carrer ja estigui equipat amb un carril bici aquest s’ampliarà ocupant espai del carril de circulació de cotxes.

S’han dividit en dues tipologies: solucions de corredors/carrils bici provisionals i connexions específiques.

Execució de la infraestructura prevista: PCB2

En març 2019 es va aprovar al ple el projecte constructiu bàsic 2 (PCB2) de vies ciclistes, pel qual es volia “reduir el nombre de carrils bici en vorera, transformar eixos ciclistes de doble sentit en sentit únic, millorar les condicions dels carrils bici existents i augmentar la connectivitat de la xarxa ciclista”. Aquest projecte encara no s’ha executat.

El PCB2 inclou:

  • Avinguda Diagonal, passeig de Gràcia – Sicília. Es tracta d’un dels carrils bici històrics de la ciutat i amb més utilització. Amb aquesta actuació se’l traslladarà a calçada amb una secció similar al de la Gran Via en el tram Vilamarí – Aribau.
  • Avinguda Diagonal, plaça de les Glòries – Josep Pla. La configuració del carril bici permetrà la millora de l’espai dels vianants, fent baixar el carril bici a la calçada com ja s’ha fet al tram final entre el carrer de Josep Pla i la Rambla Prim.
  • Gran Via de les Corts Catalanes, plaça Espanya – plaça d’Ildefons Cerdà. És un dels eixos ciclistes amb més ús amb carril bici en vorera que passarà a ocupar la calçada lateral.
  • Eix Tarragona, entre plaça dels Països Catalans i plaça d’Espanya. Es tracta de la continuació de l’actuació que es va fer al carrer Numància, que continuarà el recorregut per calçada fins plaça Espanya.
  • Avinguda Lluís Companys, on es completarà la baixada del carril en aquest eix cívic que ja compta amb aquesta infraestructura per calçada entre la ronda Sant Pere i Travessera de Gràcia.
  • Passeig de la Zona franca connectar per calçada la Gran Via amb el polígon per poder accedir-hi de forma segura i convertir-lo en una connexió metropolitana.
  • Avinguda Diagonal, plaça Pius XII – Parc de Cervantes, per completar la configuració del carril bici en aquest eix cívic en el tram amb menor secció per vianants. Millora de la connexió amb el carril bici d’Esplugues.
  • Carrer Motors. Configuració d’una nova connexió per accedir al polígon de la Zona Franca a través del túnel per sota la Ronda Litoral.
  • Ronda Universitat, Ronda Sant Pere i Trafalgar. Finalització de la configuració del carril bici que ha de connectar el Passeig Lluís Companys amb plaça Universitat donant per primera vegada accessibilitat a la plaça Catalunya amb carril bici.
  • Eix Ramon Trias Fargas – passeig Marítim. Es completa el carril bici del carrer Sardenya en el darrer tram per accedir al carril bici del passeig Marítim de la Barceloneta.
  • Millora de les cruïlles a la Gran Via, entre carrer de Bilbao i Rambla Prim, i a l’eix de la rambla Guipúscoa – carrer d’Aragó. Revisió per la millora de la configuració i actualització dels estàndards de disseny en aquests eixos ciclistes.
  • Fer parelles de carril bici unidireccionals en el sentit del trànsit a l’eix escoles Pies – Santa Fe de Nou Mèxic (parella amb c. Ganduxer) i a travessera de Gràcia (parella amb Sant Antoni Maria Claret). En línia amb el desdoblament dels carrils bici bidireccionals més utilitzats o per evitar la utilització d’un determinat carril bici en contra direcció.
  • Millora de l’estat i el paviment al carril bici del carrer de la Ciutat de Granada i connexió amb el carril bici de l’avinguda Diagonal.

Tot i que el pressupost i els terminis d’execució de l’PCB2 no permeten dur-la terme de manera immediata, proposem que s’utilitzi com a base del treball tècnic a desenvolupar, per tal de reduir temps.


Carrils bici provisionals: Es proposa de forma general destinar un o dos carrils d’aquestes vies, gairebé totes de gran amplada, al trànsit de bicicletes i vianants.

  • Itinerari centre: Plaça Universitat – Pelai – Plaça Catalunya – Urquinaona: Connexió bàsica en un centre de la ciutat que actualment és una autopista urbana, amb més de 6 carrils de circulació al centre urbà
  • Eix Carrer Pau Claris – Via Laietana: Connexió muntanya-mar que travessa el centre de la ciutat i permet creuar-lo en qüestió de pocs minuts de manera segura i ràpida. Des de l’Avinguda Diagonal fins al Passeig Colom (port), i prolongable fins al barri de Barceloneta.
  • Via Augusta: Tram que parteix de la falda de muntanya de Collserola fins a l’Avinguda Diagonal, que recorre de forma sinuosa la zona alta de la ciutat. Una artèria que ara és un autèntic corredor del motor i que pot habilitar-se perfectament per a ser amiga de les bicis en els dos sentits de la circulació.
  • Passeig Zona Franca – Ronda Badal: En un districte obrer i que arriba fins al port comercial i a molta de la indústria de la ciutat. És una artèria per a trànsit de camions que necessita un pas ciclista segur. Cal habilitar un carril bici en tots dos sentits del Passeig. És la continuació natural del tram de Ronda General Mitre cap al mar.
  • Gran Via Carles III – General Mitre – Travessera Dalt –  Ronda Guinardó: Aquest tram travessa pràcticament tota la ciutat a 1 km de distància per sota de la Ronda de Dalt. Travessa diversos districtes i habilita una connexió ràpida i segura.
  • Creu Coberta (més coneguda com Carretera de Sants) / Passeig Maragall: Dues avingudes bidireccionals on es pot reservar perfectament un carril de circulació per a bicicletes, en dos districtes on per la seva configuració històrica, aquestes vies són essencials per a una agilitat i fluïdesa màximes. Perdre’s per carrers alternatius més o menys paral·lels (que moltes vegades no hi són) a aquests dos carrers, suposa multiplicar el temps de desplaçament. Connecten barris perifèrics cap al centre i viceversa.
  • Avinguda Madrid – Carrer de Berlin / Travessera de les Corts: Dues avingudes que conecten la carretera de sants amb el centre i viceversa.
  • Recorregut Ronda de Dalt: Seguint el traçat de l’autovia urbana, el recorregut segueix una avinguda de dos o més carrils, que pot establir-se com una via ciclista. Travessa la ciutat d’est a oest salvant el tram més pròxim la muntanya amb un mínim pendent.
  • Recorregut Ronda Sant Pere i Universitat: Recorregut des del Passeig de Sant Joan directament fins a la plaça Catalunya, plaça Universitat i la Gran Via.
  • Habilitar passos ciclistes en tots els ponts dels rius Besòs i Llobregat: Al Passeig de Santa Coloma, ponts de Mercabarna, pont del Molinet, etc. Actualmente no tenen la infraestructura necessària per fer possible el pas de bicicletes, i ara en alguns casos està prohibit.
  • Aprofitar per fer baixar a calçada els carril bici pintats en vorera: Per evitar la circulació entre vianants i d’aquesta manera garantir la distància entre les persones, baixar a calçada els carrils bici de Diagonal entre plaça Cinc d’Oros i Sicília, del carrer Tarragona entre plaça Espanya i plaça Països Catalans, de Gran Via entre plaça Espanya i plaça Cerdà.

Connexions i creuaments que actualment no es troben resolts i que provoquen que el trànsit ciclista es redirigeixi a la vorera

  • Connexió Plaça Espanya: Connexió summament important perquè és un dels nodes principals de la ciutat. Connecta amb els carrils bici del Paral·lel, la Gran Via (sentit Hospitalet i sentit Barcelona centre), el carril bici del carrer Tarragona i amb la Carretera de Sants.
  • Connexió Plaça Verdaguer: Donar continuïtat per calçada als diferents carrils bici que creuen aquest punt, que fins ara es fan per la vorera. Els carrils bici (en tots dos sentits) de la Diagonal i del Passeig de Sant Joan.
  • Connexió Túnel de la Rovira: Connecta el Baix Guinardó amb el Carmel, així com amb els barris circumdants. És una connexió important, ja que uneix una de les zones nord de la ciutat amb el districte de l’Eixample i amb la Ronda Guinardó. 
  • Connexió Carrer Aribau amb els carrils bici de Consell de Cent i Diputació: Connexió des del carril bici de la Gran Via pel carrer Aribau fins al carril bici de Consell de Cent i Diputació per garantir una bona circulació des del centre ciutat fins aquestes dues artèries.
  • Connexió Plaça Glòries: Crear enllaços factibles per la calçada per als carrils bici de la Diagonal i la Meridiana que creuen la plaça de les Glòries, ja que amb l’estat actual de les obres s’obliga els ciclistes a circular per la vorera per passos molt estrets que no permeten mantenir la distància entre les persones.
  • Connexió Plaça Tetuan amb passeig de Sant Joan i Gran Via: Hi cal un nou itinerari per poder creuar la plaça en direcció mar/muntanya amb terra ben pavimentat i amb semàfors que no penalitzin la bicicleta. El traçat actual obliga a creuar la plaça per l’interior amb clapes de sorra i amb dues llargues esperes als semàfors per entrar i sortir de la plaça.
  • Connexió per la calçada Plaça Francesc Macià amb l’Avinguda Diagonal: Ens trobem davant una connexió amb molt de trànsit ciclista, una infraestructura molt estreta que rodeja la plaça que no permet avançaments segurs ni mantenir la distància necessària entre les persones i amb semàfors que penalitzen l’ús de la bicicleta.
  • Gran Via / Passeig de Gràcia: Connexió mitjançant senyalització horitzontal amb pictogrames i fletxes de direcció. Cal donar continuïtat al carril bici de Gran Via entre els carrers Aribau i Pau Claris, ara és el moment de fer-ho per la calçada.

Corredors ciclistes Barcelona Covid-19

Plànol dels corredors ciclistes Barcelona

Plànol dels corredors ciclistes a Barcelona amb detall


Solucions principals4

Urbanisme tàctic: Aquestes són les solucions d’infraestructures més senzilles, ràpides i econòmiques per implantar-se a curt termini per donar resposta eficient a l’emergència Covid-19.

A continuació, es mostren una sèrie d’exemples extrets del Manual italià4 RME- Piano di azione per la mobilità urbana post COVID d’intervencions per reduir carrils de circulació i ampliar el carril bici.


           Carril bici estàndard Eixample         Carril bici ampliat (Generat des de StreetMix)

Proposta corredor ciclista a Gran via de les Corts Catalanes sentit Besos des de Passeig de Gràcia (Generat des de StreetMix)

Exemples gràfics d’altres països5


Propostes d’aparcament segur

L’aparcament és el segón condicionant de l’ús de bicicleta, després de la percepció de seguretat durant el seu ús. No tenir on emmagatzemar una bicicleta, la por al robatori, o el propi robatori, suposen un problema greu per a l’inici o el manteniment de l’hàbit de desplaçament amb bicicleta.

El BACC va desenvolupar en 2001 un manual d’aparcament segur de bicicletes i la majoria d’aquest contingut és encara válid. 

A títol breu, proposem les següents mesures per tal de facilitar aquest condicionant indispensable:

  • Adaptació de places en garatges existents: la majoria d’urbanitzacions i edificis ja disponen de garatge. Una plaça de cotxe disposa d’espai suficient per 10-12 bicicletes a costos molt econòmics.
  • També pot fer-se en garatges privats (en col·laboració amb empreses com SABA, el Gremi de Garatges…), o a la xarxa d’aparcament públiques (BSM/BIMSA)
  • Es poden plantejar ajudes per a comunitats de veïns per tal d’adaptar cambres d’instal·lacions o espais comuns.
  • Adaptació de locals buits a peu de carrer: encara que això és més complicat en el centre urbà per l’elevada taxa d’ocupació, és una possibilitat per barris els edificis no disposen de soterranis o aparcaments (Ciutat Vella, Nou Barris). 
  • Continuar amb la instal·lació d’aparcaments de bicicletes en calçada prèvies als passos de vianants, i a les cantonades de l’Eixample, per tal de garantir l’aparcament de curta durada

__________________

1 Manual alemany Regel plaene Radverkehrsanlagen per a la instal·lació de carrils bici provisionals 

2 Proposta Ciclovies temporals CdMx

3-4 Manual italià RME- Piano di azione per la mobilità urbana post COVID

5 Imatges de Berlín, Bogotà, Oakland i Vienna.

La bicicleta per prevenir el col·lapse en mobilitat

Molta informació s’ha publicat sobre la situació excepcional que ha suposat el virus del COVID-19. Una situació que en materia de mobilitat suposa un repte sense precedent per garantir la protecció ciutadana. En els propers mesos, el mitjà de transport triat per la població, serà decisiu per complir amb les indicacions sanitàries i de les autoritats.

En les properes línies afegim la nostra visió, amb extensa bibliografia i propostes, sobre com abordar la mobilitat i quin paper hi juga la bicicleta; des que el 14 d’abril van començar a retirar-se les restriccions de confinament de forma gradual, a nivell d’Espanya.

Evitar aglomeracions al transport públic

Fins avui, el sistema de transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB, amb Metro i Bus de TMB, TRAM, Rodalies i FGC) estava fent aproximadament un 40% de tots els trajectes, segons Dades Bàsiques de Mobilitat de l’Ajuntament.

Per garantir les distàncies personals entre usuaris, els serveis hauran de circular mig buits (reduint la capacitat fins a un 15-30%), a mig i llarg termini. Així, entre el 28% i el 34%dels viatges poden enfrontar-se a retards o a mancances greus en el servei de transport públic, una quantitat molt significativa del total dels trajectes. És raonable pensar que, en absència d’alternatives segures, una part significativa de les persones afectades decideix passar-se al cotxe privat per als seus desplaçaments per tal d’evitar aquests inconvenients.

Això sumat a l’efecte crida per substituir directament el transport públic per mitjans privats, en especial el cotxe, vol dir que ens podrem trobar situacions de col·lapse del trànsit com no s’havia vist mai al nostre país. Estem parlant d’una situació on potencialment es podria doblar la intensitat del trànsit motoritzat, en ciutats com Barcelona que ja era la ciutat amb més congestió d’espanya, i densitat de cotxes i motos a Europa.

Canvi d’usos: variació del repartiment modal a Xina durant la pandèmia (març 2020). Es fa servir molt menys el metro (Subway) i bus, creix l’ús de cotxe privat (Private Car) Infografia: ITDP

Tampoc ajuda que aquests trajectes passin a modes com la moto o ciclomotor, que són coneguts per la seva altíssima sinistralitat, contaminació acústica i ambiental, i ocupació d’espai públic, molt necessari per habilitar distanciament social entre la població. Uns modes que es reconeixen com els pitjors a tenir a les ciutats europees.

També es preveu una greu crisi econòmica que precisament repercutirà en la mobilitat, fent palès la desigualtat que provoca l’augment del vehicle motoritzat en persones que no s’ho puguin permetre. I per tant el transport públic i sobretot la mobilitat en bici seran inevitablement protagonistes com a transport universal.

En tota aquesta situació, s’ha demostrat que la reducció del trànsit a motor ha estat la mesura més eficaç per a reduir la contaminació atmosfèrica. Ens trobem, doncs, davant d’una oportunitat d’or per canviar els nostres hàbits. El canvi és possible i necessari. 

La bici com aliada contra el Covid-19

A més dels coneguts avantatges que aporten els seus desplaçaments, la bicicleta esdevé protagonista entre les mesures per a prevenir el contagi del coronavirus: Permet la distancia social entre persones que es desplacen, descongestiona el transport públic i optimitza l’espai públic, a més de mantenir els nivells de qualitat de l’aire i soroll que hem estat gaudint les darreres setmanes.

Prioritzar la bici és clau per preservar la salut de la ciutadania, i una oportunitat per establir una nova mobilitat. Un model de ciutat que gira entorn la sostenibilitat, el benestar social, i que deixa enrere lògiques de transport nocives per a tothom.

Al contrari dels mitjans motoritzats, la bicicleta és el transport privat més assequible i per tant factible i universal en una societat i administració que hauran de primar recursos. A més, el seu ús genera salut física i emocional, quelcom preuat especialment després del confinament. De la mateixa forma, l’ús de la bicicleta per al transport de mercaderies també és una realitat palpable, postulant-se com la més idònia en zones urbanes.Des del BACC, apostem ara més que mai per l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià, perquè és una de les opcions de mobilitat amb més baix risc de contagi, i és un mitjà perfecte per als desplaçaments habituals urbans, fins a 15 km.

Què s’ha fet fins ara: Aquí i allà

La bicicleta s’ha vist efectivament com una aliada a molts indrets. A Berlin i Bogotà, s’han aprofitat plans previstos de futures infraestructures per implantar-los de forma temporal. Sent molts d’ells una prèvia a mesures permanents. S’està promocionant i apostant per l’ús de la bicicleta arreu, com una forma viable per desplaçar-se en temps de coronavirus, i no només amb infraestructura, sinó també amb cessió pública i/o privada de bicicletes per a desplaçaments imprescindibles.

Carril bici temporal nou a Berlin

A nivell estatal, la eufòria en el sector ciclista està estesa des que el Ministeri de Salut recomana expressament utilitzar la bicicleta en els seus butlletins d’informació i personalment des d’altres ministeris. Tot i així, no hem d’oblidar que venim no només d’una situació d’oblit per part de l’administració central a la Bicicleta, sinó que durant la fase de confinament s’ha criminalitzat sovint a les persones que utilitzaven aquest mitjà per desplaçaments obligatoris. Fins al punt de plantejar dubtes seriosos sobre la seva legalitat.

I fins aquí hem arribat. No hi ha hagut Cap comissió per posar la bicicleta al centre de la mobilitat, cap reunió amb la Mesa de la Bicicleta (principal taula de reunió amb la Generalitat de Catalunya amb el sector de la bici). Massa “estudiar” i poc actuar en un context on els dies compten molt.

A nivell local, algunes ciutats tenen bones iniciatives per la bicicleta pública, com Madrid, Sevilla o Girona. Fins i tot a l’Àrea Metropolitana el servei e-bicibox s’ha reobert. Però encara esperem notícies d’un dels serveis de bicicleta pública més importants del país: el Bicing. De fet, a Barcelona encara no s’ha pres cap mesura rellevant en mobilitat sostenible per afrontar els propers mesos de desconfinament. Ans el contrari, fomentant l’ús del cotxe fent gratuït el seu aparcament en superfície.Sí que hi ha hagut iniciatives privades a Barcelona, com Biciclot, o altres indrets com la Ciclería de Saragossa, entre d’altres. Però no deixen de ser grans de sorra enmig de l’asfalt. Els propis negocis de bicicletes s’han vist entre l’espasa i la paret per tràmits burocràtics que facin viable la seva existència durant, i sobretot després del confinament, amb molta confusió com a servei essencial (o no) en funció de l’àrea de venda / reparació.

El camí a seguir: sobre rodes (sostenibles)

Cal que reaccionem a temps per la crisi de mobilitat que es vaticina, i no repetir els errors de planificació assimilant el perill del coronavirus. És urgent que s’accelerin i es crein noves polítiques de promoció de la bici, des de la Generalitat de Catalunya, AMB i municipis. La creació d’una comissió de la bici, en l’àmbit de la Generalitat, com s’ha fet a França, pot ser una bona eina per materialitzar i coordinar les mesures necessàries que cal aplicar. Cal establir la bicicleta com a opció massiva per als desplaçaments durant l’estat d’emergència i un cop superada la crisi, per afrontar l’emergència climàtica.

Carril bici temporal a Oakland

Els determinants principals de l’ús de bicicleta entre els usuaris potencials són dues: la percepció de seguretat durant el trajecte, i l’existència d’aparcament segur per evitar la por al robatori. D’altra banda, la percepció de la bicicleta és molt diferent entre les persones que alguna vegada l’han provat i els que no. Així, cal garantir com a mínim els dos condicionants principals (existència de vies i aparcament segurs) i facilitar l’experiència de prova per aconseguir que una quantitat significativa de persones tornin a la normalitat amb un nou hàbit de transport actiu i saludable. A continuació esmentem una llista de mesures per fomentar els desplaçaments en bicicleta, sent el més crucial reforçar l’actual infraestructura ciclista amb la creació de vies o corredors provisionals, que per la seva envergadura hem treballat en un document annex amb suport gràfic i mapes, utilitzant com a referència les característiques ja exposades pels companys de Fem Bici i Conbici a nivell estatal.

Campanyes i presència institucional, que comuniquin de forma activa, clara i continua la bicicleta com a opció de mobilitat cómoda, práctica, econòmica, agradable, segura i amb baix risc de contagi.

  • La reobertura de sistema de bicicleta pública (Bicing), que ha de poder funcionar com qualsevol transport públic. L’empresa ha de garantir la desinfecció de les bicicletes, i sensibilitzar als usuaris per la higiene al manillar i seient, a més de recomanacions i consells de circulació.
  • Ampliar carrils existents, i desdoblar bidireccionals en carrils de sentit únic per garantir distàncies laterals de 1,5 m entre usuaris.
  • A Barcelona, execució immediata de les vies ciclistes segures ja previstes segons el calendari institucional (PCB2: Manuel Girona, Diagonal, Mare de Déu de Montserrat, Gran Via, Zona Franca, Motors, Ronda Universitat).
  • Connexió dels itineraris ciclistes fins ara separats.
  • Creació d’itineraris temporals en vies on la majoria de l’espai s’estava fins ara destinant al cotxe: redistribució per tal de retornar un 25% del espai a vianants i usuaris de bicicleta.
  • Priorització semafòrica a modes de transport sostenible per reduir al mínim les aglomeracions i esperes en desplaçaments a peu, en bicicleta o en bus.
  • Promoure la reobertura de tallers de reparació de bicicletes, amb ajuts específics per al seu funcionament i subministrament de recanvis.
  • Garantir espais d’aparcament segur per a bicicletes, temporal o no. Mesures concretes: adaptació de places en garatges existents, a la xarxa d’aparcament públiques (BSM/BIMSA), ajudes per a comunitats de veïns per tal d’adaptar cambres d’instal·lacions o espais comuns.
  • Fomentar policia de proximitat amb bicicleta, formant els cossos policials i habilitant patrulles ciclistes. L’ús de bicicleta proporciona proximitat a la població i un coneixement de primera mà de la problemàtica ciclista, que permet suggerir mesures per a millorar els desplaçaments i la seguretat amb bicicleta.
  • Programa de formació ciclista, que doni resposta a les necessitats de la població que no sap circular amb bicicleta i/o necessita aprendre. Establir una formació curricular específica per al proper curs en centres educatius.
  • Programa d’ajudes per l’adquisició de bicicletes, cargobici i bicicletes elèctriques en conveni amb el sector i les botigues de bicicletes.
  • Programes de fiscalitat positiva, creant descomptes en impostos sobre l’ús de la bicicleta per part de particulars i professionals, eliminació de l’IVA, etc.

Els mitjans de transport sostenibles són la solució

El paper del transport públic en la mobilitat post-COVID és essencial per garantir l’accés a la mobilitat universal de totes les persones. A més de reforçar freqüències i millorar la higiene, com ja està succeint, també és essencial que s’estableixin corredors de prioritat en transports per carretera. Els accessos urbans han de garantir que els busos no pateixin cap dels previsibles embussos viaris, per ser una garantia de eficiència i de salut.

Cartell promocional de l’ajuntament de Vienna

Degut a la excel·lent combinació amb la bicicleta, la mitja distància amb rodalies esdevé crucial per fer realitat aquests desplaçaments de forma sostenible, i per tant cal potenciar-los per sobre del transport urbà, que si disposa d’alternatives fàcils.

De la mateixa manera, la priorització del vianant en l’espai públic ha de ser la norma, com ja avançaven des d’Eixample Respira, garantint el distanciament entre la població i per tant ocupant espai de la calçada.Per últim, no oblidem els vehicles de mobilitat personal, que també són una eina sostenible de present i futur, que cal mencionar per la seva versatilitat, malgrat no ser mobilitat activa.

Accedeix a l’enllaç a la nota de premsa sobre la publicació.


Som essencials

Som una associació que utilitza i promou la bicicleta com a mitjà habitual per desplaçar-se. La Bicicleta és la nostra passió i ens encantaria que ens acompanyis. Associa’t i ajuda’ns a arribar més lluny.

Consells per circular amb bicicleta durant el COVID19

La bicicleta és un mitjà de transport excepcional pel seu silenci, la seva velocitat i maniobrabilitat i ens permet moure’s amb relativa facilitat allà on vulguem anar.

Davant la situació que ens trobem amb la pandèmia pel COVID-19, la bicicleta esdevé una eina essencial per anar a a feina i per moure’s pels nostres carrers. És un mitjà eficient, net i saludable que contribueix a millorar la fluïdesa del trànsit, a democratitzar la mobilitat i aportar més autonomia a la ciutadania. Fomenta l’activitat física i, sobretot, a pacifica els carrers i promou la convivència ciutadana, ja que no aporta ni soroll, ni contaminació.

Els ciclistes com amb qualsevol altre mitjà de transport, han de tenir un mínim de coneixements i habilitats per circular amb seguretat.

Saber moure’s amb bicicleta no és el mateix que saber circular, a continuació t’oferim uns senzills consells visuals per totes aquelles persones menys expertes i per a recordar a tothom com utilitzar aquest mitjà de transport pels desplaçaments urbans i interurbans.




Quan estiguis en marxa…

  • Adopta un estil de conducció previsor: La previsió, l’anticipació i la prudència són els principis de la teva seguretat. Si els segueixes et sorprendrà com de fàcil i agradable és circular per la ciutat.
  • Quan anem circulem bicicleta hem de respectar els senyals de trànsit. Ens ajudarà a evitar situacions de conflicte i accidents.
  • L’enllumenat públic no és suficient. Recorda d’encendre els llums quan vegis que es fa fosc.

Quan circulis per la calçada…

Anirem compartint l’espai amb altres transports:

  • Circulant pel centre del carril augmentes la teva visibilitat i et faràs respectar. Una bicicleta molt a prop de la vorera pot ser avançada de manera perillosa per un vehicle motoritzat sense respectar la distància de seguretat.
  • Fes-te respectar: La normativa ciclista et garanteix aquest dret prohibint explícitament qualsevol conducta d’assetjament per part dels altres vehicles.

Quan circulis pel carril bici…

El carril bici és d’ús exclusiu per la bicicleta. Recorda que, excepte algun senyal ho indiqui, tens sempre preferència de pas respecte a altres vehicles i vianants mentre circulis pel carril bici.

Tipus de carrils bici:

  • Calçada segregada: És el carril bici de referència. El carril es troba a la calçada separat, dels altres transports per un element físic.
  • Calçada sense segregar: El carril es troba a la calçada, pintat a terra, sense cap mena de separació física. Ens podem trobar cotxes aparcats a sobre del carril bici. Anticipa la maniobra amb suficient temps.
  • Vorera-bici: El carril es troba sobre la vorera, pintat o amb diferent tipus d’asfalt. Vigila amb els vianants que el creuin i fes servir el timbre per fer-te veure.

Quan circulis per zones de vianants…

  • El vianant és l’usuari més vulnerable, extrema la precaució, baixa de la bici i porta-la a un costat.
  • Evitar fer maniobres brusques que els espantin.
  • Circula el més allunyat dels edificis, per evitar ensopegar amb gent que surti.

Quan hagis arribat al teu destí…

  • Sempre que puguis, intenta endur-te la bicicleta i aparcar dins els edificis. Evitaràs el risc de robatori i la bicicleta es malmetrà menys per les condicions ambientals.
  • Si la lligues fora, procura que el lloc on deixes la bicicleta estigui ben il·luminat i concorregut, i que sigui visible de lluny.

Fes clic al següent enllaç per descarregar-te sencera la Guia Ciclista, molt visual i pràctica “Com anar en bici per la ciutat, 10 consells per circular amb seguretat”.


I recorda que la millor forma de gaudir dels teus trajectes és una bona conducció basada en la prevenció. En els teus recorreguts trobaràs la xarxa de carrils bici així com l’aparcament per a poder lligar la teva bicicleta. No t’oblidis que el teu espai és la calçada! Evita les voreres, o baixa de la bicicleta si és necessari.


Davant qualsevol dubte, estem a la teva disposició! Ens pots escriure al correu bacc@bacc.cat

Els cinc vídeos formen part d’una campanya per a promoure la seguretat viària en els desplaçaments urbans amb bicicleta a Saragossa i Barcelona.