Per Xavier Forns. Enginyer de software, expatriat de tornada i activista per una mobilitat sostenible.

 

A mitjans de juliol amb uns amics vam decidir anar en bicicleta fins a la platja del Prat, una idea que em va semblar magnífica, ja que m’apropava a la meva experiència holandesa quan vaig fer Amsterdam-Kattendell, i de pas em deixaria valorar els positius i els negatius d’aquest petit viatge. No n’he volgut fer una comparativa punt per punt, tot i que si llegiu l’article de l’experiència holandesa, és inevitable acabar comparant les dues experiències.

Si només tens 30 segons: l’experiència va ser en general molt positiva, i sobretot em va deixar sorprès perquè les expectatives eren molt baixes! Molts bicinyaps i poca senyalització durant la primera meitat del trajecte: és aconsellable anar amb un sherpa la primera vegada! El millor del viatge? Un cop arribes al riu Llobregat, una altra dimensió. I apropant-te a la platja, infraestructura ciclista que no sembla pròpia de Catalunya. Una experiència gratificant i recomanable… l’objectiu no és la platja, sinó tota l’experiència!

 

Introducció: els diferents trams

Més que una crònica, aquest és un reportatge de fotografies sobre l’experiència d’anar en bicicleta des de Barcelona a la platja del Prat. Està dividit en trams perquè cada tram manté certa coherència (des del meu punt de vista). Veureu com tot va de menys a més.

La ruta és d’uns 14 km que es poden fer en menys d’una hora si aneu prou ràpids. Comencem!

Podeu trobar la ruta sencera a Komoot aquí: especial menció a en Bernat per proporcionar-la.

 

Tram 1: De la Plaça d’Espanya a la Plaça d’Ildefons Cerdà

El trajecte va començar a plaça d’Espanya: un dels bicinyaps més coneguts per als ciclistes barcelonins. Des d’allà vam continuar pel “carril bici” de Gran Via, un altre bicinyap de la ciutat: Compartir espai amb el vianant i delimitar un carril bici a la vorera amb pintura genera un conflicte permanent amb el vianant que se solucionaria fàcilment adaptant els laterals de la calçada a la gran via per a un ús ciclista.

És ben curiós com aquest “carril bici” apareix i desapareix a trams, ha sigut esborrat per alguna raó just al seu pas davant del Mercadona (arribant a la plaça d’Ildefons Cerdà), tornant a fer acte de presència a la següent illa, i desapareixent completament just abans d’arribar a la plaça. Una experiència molt esbojarrada, incoherent i generadora de conflicte. Tot i això, és un tram segur per al ciclista.

 

Tram 2: De la Plaça d’Ildefons Cerdà al pont de l’Avinguda Amèrica

Aquest segon tram a l’Hospitalet és segurament més estrany, incoherent, inconnex i generador de conflicte que el tram previ.

Un cop creuada la plaça d’Ildefons Cerdà el “carril bici” torna a aparèixer al seu pas per la Ciutat de la Justícia… amb l’excepció que aquest cop no està ni pintat, sinó que un tímid cartell de mides força reduïdes indiquen que l’àrea de la vorera és un carril bici o alguna cosa semblant. De cop tornem a tenir línies pintades a la vorera, amb els típics nyaps plenament barcelonins, on un ample d’1 metre es transforma de cop en un ample de mig metre, i on un carril bidireccional es transforma de cop en un únic carril de dues direccions (amb dos “cedeixi el pas” cap-i-cua, una de les majors bizarrades que mai he experimentat!).

No ajuda gaire tampoc el fet que s’habiliti la ruta menys directa per al carril bici (i per tant els ciclistes optin per la més directa, generant conflicte continu amb vianants). La cirereta del pastís arriba a l’inici de la rampa de pujada del pont que travessa les vies del tren a l’Avinguda Amèrica (just per sobre de Gran Via). És possible anar amb bici? És possible compartir 1 metre i mig entre ciclistes i vianants? És possible!

És en aquest moment quan penso en els ponts que travessen les (milers de) vies de tren dels Països Baixos, on els ponts són gairebé exclusivament ciclistes… i segurs, convenients i fàcils per anar en bici. Tot al contrari del pont que hem de travessar aquí. Tot i això, de nou no heu de patir per la vostra seguretat. Observeu les fotos i gaudiu els nyaps!

 

Tram 3: Del pont d’Avinguda Amèrica a l’Hospital de Bellvitge

Tot i que els dos trams previs han sigut força dolents si els avaluem segons la infraestructura ciclista, aquest tram supera amb escreix qualsevol expectativa: Infraestructura ciclista inexistent, brúixola requerida i espai compartit amb vehicles i vianants. No ens desesperem però! El trams macos vénen just a continuació, i comparativament és un trosset petitó.

Aquest tram comprèn des de el pont fins a l’Hospital de Bellvitge i demostra que si no es vol, no es fa infraestructura ciclista. És aquí on necessites un mapa i una brúixola per saber cap a on anar. Voreres en comptes de fer ús de carrers,, rotondes, pàrquings i un hack final un cop arribats a Bellvitge per endinsar-nos, per fi, al preludi del Parc fluvial.

Segurament hi hagi millors maneres d’arribar a la Via Verda, així que suggeriu que estarem contents de provar-les!

Tram 4: De l’Hospital de Bellvitge al Parc fluvial del Prat de Llobregat

Aquest tram és el preludi de les bones notícies. És un tram que assumeixo típic de Vies Verdes de Catalunya (és el primer que faig): sense infraestructura clarament ciclista, però on els ciclistes i vianants benvinguts. Aquí és on la meva omafiets (bicicleta d’àvia en holandès) es posa a prova: el terreny té trams de sorra i pedres, adéu asfalt! La via discorre en certes parts al cantó de l’autopista, i a estones al mig del camp. És en general una experiència segura. I com he comentat, ja quasi hi som!

Tram 5: El Parc fluvial del Prat de Llobregat

Per fi arribem a un dels trams més macos de tot el trajecte. És un plaer pedalejar al costat del riu Llobregat i transitar per camins de sorra que ens porten a un ambient rural que ens fa oblidar que estem a l’àrea metropolitana. No hi ha infraestructura ciclista exclusiva, però tampoc fa falta. Hi ha molt d’espai i és completament segur (a menys que caigueu a l’aigua!). Aquest tram ens porta directament al Mirador de l’Aeroport del Prat, on començarem l’experiència més holandesa del nostre trajecte.

Tram 6: l’experiència més semblant als Països Baixos

Si el tram previ ha sigut una experiència increïblement gratificant i maca, aquest tros és el que m’ha transportat directament als Països Baixos. Els ciclistes disposem d’infraestructura segregada i un camí que res té a envejar dels nostres veïns del nord. Molt de verd, carrils segregats amples i bona senyalització. Per tant cap conflicte amb vianants o usuaris de motor, i molt difícil de perdre’t!

L’únic però (filant prim) es troba passant per un túnel compartit amb els vianants, en comptes d’haver habilitat un pas segregat per als dos modes de transport (els vianants poden gaudir de les passarel·les dels aiguamolls… cosa que els ciclistes han de fer a peu si hi volen anar, una gran pena!).

Tot i aquest nyap, l’experiència es mereix un excel·lent, i els creadors del manual Crow n’estarien força contents val a dir. I un plus a la possibilitat d’aparcar la bicicleta de forma segura al pàrquing gratuït just en arribar a la platja!

En definitiva… feu-ho i oblideu-vos del cotxe o la moto!

Val la pena fer el trajecte? 100% sí! Està ple de nyaps? N’està, gairebé tots ells concentrats a la primera meitat del camí. Però un cop arribeu al Parc fluvial del Prat de Llobregat, l’experiència canvia de dalt a baix i llavors arribeu a la conclusió que han valgut la pena els lapses mentals que us han provocat els nyaps i la (no) infraestructura ciclista prèvia. Són uns 14 km des de Plaça Espanya que es poden fer en menys d’una hora.

Es poden fer amb una tartana de bicicleta com la que vaig fer servir jo (típica ferralla que no necessita timbre perquè fa tal soroll que tothom t’escolta amb 1 km d’antelació). És a dir, no cal anar equipats com si anéssiu a fer la volta ciclista (porteu aigua, alguna cosa per al cap i crema solar, això sí!).

Haguéssiu arribat abans en cotxe o moto? Segur, i en la meitat de temps. Però aquí és on la llista de prioritats entra en escena. Per a nosaltres el destí no és l’objectiu en si mateix, com tampoc ho és arribar en el menor temps possible. Gaudir de la natura del Parc fluvial, de la Via Verda, dels riures i les converses amb els amics durant el trajecte és part de l’experiència d’anar a la platja en bicicleta. No és el sol fet de la platja, no és el sol fet de la bicicleta. És l’experiència que la bicicleta et proporciona i la felicitat generada.