El passat dijous 7 de març va tenir lloc la sessió plenària anual del Pacte per la mobilitat a Barcelona, que des de fa vint-i-un anys treballa per fomentar una mobilitat que sigui sostenible, accessible i segura i que ajudi a lluitar contra la contaminació.
A continuació us deixem les aportacions que el bacc va realitzar al ple.
Discurs del bacc a la sessió:
Des del bacc fem un balanç agredolç dels darrers anys de mandat pel que fa a les polítiques de foment de la bicicleta. No cal mencionar els greuges que provoca la contaminació, el soroll i les víctimes de trànsit que causen els vehicles motoritzats cada any i les mesures que són necessàries per combatre-ho. Precisament els que anem en bicicleta ho patim de primera mà.
En aquest sentit, en aquest mandat l’ajuntament es va proposar la culminació del pla de mobilitat urbana, aprovat el 2013, i que malgrat totes les mesures establertes no ha aconseguit l’objectiu de tenir una ciutat més segura, més amable i més humana amb menys contaminació acústica i ambiental.
Uns objectius no assolits que podem atribuir-nos a tots: L’ajuntament, per falta de valentia i diligència. L’oposició, per manca de visió ciutadana i orientada a polititzar la mobilitat en tot moment. Les entitats, que sempre podem disposar de més implicació. I les empreses, amb la seva responsabilitat social.
Pel que respecta la bici, es va començar amb molt bon peu, traçant un pla d’extensió de la xarxa de carril bici i els aparcaments d’U invertida que han multiplicat els desplaçaments en bicicleta però no als nivells que Barcelona necessita. Un desplegament que s’ha desinflat durant l’últim any, i ha deixat pendents actuacions i infraestructures crucials per a la protecció i priorització de la bicicleta en l’espai públic.
Un desenvolupament que s’ha oblidat de la xacra dels robatoris de bicicletes i l’aposta pels aparcaments segurs (és vital disposar d’una xarxa d’aparcaments segurs, vigilats i còmodes en l’origen i destí, es tracta d’una condició imprescindible per una encertada estratègia de promoció de la bici). L’aparcament forma part del desplaçament, si aquest no es realitza en unes condicions adequades, es converteix en un element que penalitza l’ús creixent de la bici.
S’ha oblidat de l’educació viària en matèria de bici adreçada als altres usuaris de la via (conductors/es) i de la protecció del ciclista a la calçada, no només alliberant les voreres, fet que celebrem; s’ha oblidat de treballar en clau metropolitana, tant pel bicibox com el bicing. No s’ha potenciat el repartiment de mercaderies en bicicleta de càrrega, la Unió Europea ho recomana, els repartiments de menys de 250 kg es podrien fer ja en cargobikes.
S’ha oblidat de cuidar la senyalètica per no crear inseguretat jurídica, provocant una penalització al ciclista i en la majoria dels casos confusió. De prioritzar els semàfors per no haver-se d’aturar literalment a cada cruïlla en un carrer, o no tenir prioritat de pas respecte als motoritzats quan la legislació estableix el contrari.
Un desenvolupament que, al nostre parer, s’hauria d’haver treballat alhora en aquest mandat, encara que això repercutís en menys km de carril bici. O com a mínim no fer carrils-bici interruptus, que acabin en murs o t’enviïn a les voreres.
Per tot això i més, us animem a que seguiu damunt de la bici. Sabeu quin és el camí, i ens hi tindreu sempre com a companys de viatge.
Perquè com dèiem al principi d’aquest mandat, la Barcelona sostenible serà ciclista, o no serà.
Necessitem que les ciutats siguin més humanes i més tranquil·les, hem de canviar el focus: Quan es demana més seguretat, el que s’està demanant en el fons és una ciutat més calmada, més accessible i on la prioritat la tinguin les persones, on aquest espai, el carrer estigui més ben repartit.
Creiem que la política ciclista no només ha d’anar encaminada a fer carrils bici sinó a fer tot un conjunt de mesures, com una bona educació viària per als ciclistes però, també per als conductors de vehicles de motor, i una òptima pacificació del trànsit.
