Arxiu de la categoria: infraestructures

Manual de carrils bici de Barcelona: la valoració del BACC

portada-manualL’Ajuntament de Barcelona ha publicat l’esborrany del nou Manual de disseny de carrils bici de Barcelona, disponible en aquest enllaç (PDF) o en el web de documentació tècnica de Mobilitat.

El BACC ha elaborat un document de comentaris tècnics molt extens (PDF), que conté valoracions al detall. Publiquem aquí un breu resum.

Valoracions, propostes i conclusions

Partint de l’anterior manual de senyalització urbana de Barcelona (2004, rev. 2014), aquest nou manual es presenta com el document guia per dissenyar i construir la nova xarxa de carrils bici fins al 2018. A principis de 2016, la ciutat compta amb tota mena de dissenys constructius pel que fa a vies ciclistes, amb disparitats en tipologia de carrils bici, senyalització, amplades o infrastructura de segregació. En aquest sentit, el context d’aquest manual guanya molta importància, ja que a part de la nova xarxa, les directrius que indiqui s’utilitzaran també per reestructurar i reordenar l’actual xarxa de carrils bici.

Així, aquest manual té nombroses incorporacions comparat amb l’anterior. També unifica els criteris de disseny i constructius, incloent a les seves fitxes alguns dels exemples ja utilitzats a la pràctica en carrils bici existents. Són, per tant, punts a favor que van clarament en la direcció correcta si tenim com a objectius els esmentats en el mateix pròleg del manual, i en definitva en la promoció de la bicicleta.

Malgrat això, i precisament considerant els principis del manual, cal esmentar les mancances greus de seguretat, convivència, accessibilitat, qualitat i confort, entre d’altres, que comporten alguns preceptes i fitxes incloses en aquest manual. Al llarg d’aquesta revisió s’aniran mencionant tots els detalls que des de la comissió d’infrastructures del BACC s’ha anat treballant aquests dies.

En general, es troba a faltar una aposta clara per la mobilitat en bicicleta, utilitzant formats constructius que funcionen i estan provats a molts països amb anys d’experiència en disseny de vies ciclistes. Sovint, aquests països proporcionen òrgans consultius per donar a conéixer estratègies que s’han provat i les que funcionen realment. En aquest sentit, es troba a faltar tant una directriu bàsica més ambiciosa sobre tipus, amplades i disposició a la via del carril bici, així com dissenys específics que s’utilitzen molt en cruïlles o vies comunes a cada ciutat europea.

Una de les problemàtiques actuals que pateixen els ciclistes tracta sobre els carrils bidireccionals, amb el que tothom (conductors de bicicletes, vianants i conductors de vehicles a motor) coincideix en la seva perillositat, poca intuïtivitat i incomoditat, en el millor dels casos. Són poques les vegades en les que s’ha d’optar per fer un carril bidireccional, a menys que es disposi d’una amplada molt generosa (casos en vies interurbanes, com “autopistes” bicis) i/o amb poc conflicte amb la resta d’usuaris de la via.

S’ha procurat proporcionar informació d’alguns exemples molt gràfics per plantejar afegir-los en format fitxa, d’acord amb el manual, i aprofitar que estigui disponible el disseny constructiu en cas que es pretengui fer-lo servir.

Cal reflexionar sobre el recorregut de la vigència del manual, tenint en compte l’increment de la quota modal ciclista a la ciutat de Barcelona, que requereix cada cop apostes més valentes en mobilitat sostenible. Estem construint les vies urbanes que s’utilitzaran en un futur pròxim amb una major densitat de vehicles, en aquest cas bicicletes. Per tant, és important preveure aquests futurs desplaçaments i adequar el disseny urbà si volem anar en aquesta direcció.

Aquest manual és, com a mínim, més ambiciós que el darrer, amb unes amplades lleugerament més grans tant als carrils unidireccionals com bidireccionals. També millora el confort i la seguretat dels carrils bici amb dissenys més o menys encertats.

A partir d’aquí, Barcelona necessita donar un pas més en la mobilitat ciclista, ja que dóna una sensació d’estancament en la promoció de la bicicleta relatiu a infrastructures. Algunes de les propostes ja s’han esmentat en el document de correccions, però l’estil de construcció és molt similar i continuista. No hi ha grans apostes com el segon nivell de calçada, el desdoblament dels carrils bidireccionals o un anàlisi més exhaustiu que resolgui la convivència del carril bici amb el carril bus i les parades.

En general, el paper que ha de tenir la presència de la bicicleta a les ciutats ha de dissuadir l’ús del vehicle a motor. En aquest sentit, les infrastructures ciclistes han de seguir aquest mateix objectiu, on es dificulti expressament la circulació de vehicles a motor, i no es dissenyin precisament evitant cap afectació al trànsit. Cal aprofitar la oportunitat que ens donen les vies ciclistes per restar ús al vehicle a motor. En cas contrari, la bicicleta quedarà reduïda a una presència menor, i una ciutat menys habitable, ja que l’ús del cotxe sempre serà més fàcil que agafar la bicicleta.

Sigui com sigui, l’ús de la bicicleta no para de créixer, i esperem que, juntament amb aquestes correccions, s’avanci satisfactòriament en termes de seguretat, qualitat i confort pel que fa a les vies ciclistes.

 

Volem la unió dels tramvies per la Diagonal

Comunicat conjunt Diagonal per Tothom i Plataforma per la Qualitat de l’Aire

Els estudis ratifiquen que la connexió dels tramvies en superfície i per la Diagonal aporta més usuaris al transport públic i redueix més l’ús del cotxe per menor cost

  • L’objectiu ha de ser reduir la presència del vehicle privat a l’àrea metropolitana, especialment dels vehicles dièsel
  • El tramvia per la Diagonal és una peça imprescindible per millorar la capacitat del transport públic i per fer una distribució més eficient dels autobusos, aspectes clau per donar alternatives de mobilitat als actuals usuaris del vehicle privat
  • Però tant el tramvia com la nova xarxa de bus s’han d’acompanyar de mesures de restricció del vehicle privat d’àmbit metropolità

morts prematures area metropolitana

ES CONFIRMEN LES PREVISIONS D’ALTRES PLANS I ESTUDIS. A falta d’un examen més detallat sobre la metodologia, les entitats socials presents a les plataformes per la Qualitat de l’Aire i Diagonal per a Tothom constatem que les conclusions dels informes encarregats per l’ajuntament apunten en la mateixa direcció que la planificació metropolitana del Pla Director d’Infraestructures de l’ATM, aprovat l’any 2001, pel que fa la necessitat d’una xarxa de tramvia unificada, en superfície i per la Diagonal, opció referendada ja al plenari municipal l’any 2009 però torpedinada per accions polítiques partidistes. L’informe oficial coincideix força amb l’estudi de la PTP, pel que fa el càlcul de capacitat del tramvia, aproximadament 1,8-2,7 vegades superior als autobusos de màxima capacitat (segons explotació). Són xifres poc donades a la interpretació i molt condicionades per la capacitat unitària dels vehicles i dels cicles semafòrics de la ciutat de Barcelona. La capacitat és un factor clau a l’hora d’obtenir bona velocitat comercial i reduir l’ús del cotxe a la principal avinguda de Barcelona, amb una elevada demanda de transport però sense cap servei longitudinal ferroviari (ni metro, ni tren, ni tramvia).

POTENCIALITATS ESTUDIADES I PENDENTS D’ESTUDIAR. D’acord amb els estudis, amb la permuta de dos carrils de cotxes per al tramvia i la bici segregada a la Diagonal central es poden baixar les emissions un 49,8% a l’avinguda, reduir el trànsit en 12.500 vehicles a Barcelona i multiplicar la capacitat i rapidesa del transport públic actual per dos. Però més enllà d’aquesta transformació urbanística, caldrà incorporar mesures col·laterals que incrementin encara més els efectes positius sobre la mobilitat, com és la dedicació de desenes d’autobusos avui solapats amb el Trambaix i el Trambesòs a reforçar línies de bus per tota la ciutat, l’aplicació de mesures contra la contaminació (àrea verda metropolitana, zones d’atmosfera urbana protegida, etcètera) o l’entrada en servei del metro a la Zona Franca. En aquest sentit resulta convenient destacar la dimensió metropolitana de la connexió dels tramvies, que reforçaria l’accessibilitat en transport públic de 8 municipis amb Barcelona que actualment són origen o destinació de la meitat del trànsit de vehicles privats de connexió: 480.000 entrades i sortides de cotxe i moto des de Barcelona cap a l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià i Badalona. Cal recordar que tres d’aquest municipis ja han fet mocions demanant la connexió dels tramvies per millorar l’accessibilitat i la intermodalitat dels seus habitants.

MESURA ECONÒMICA. L’autobús és més econòmic, 20 milions d’euros inicials, però més lent i capta menys demanda al cotxe per manca de capacitat. L’estudi confirma una màxima habitual en el transport públic urbà: la capacitat és creixent amb la rigidesa i el cost d’implantació dels transports. Al mateix temps, les inversions elevades inicials es veuen compensades per un cost decreixent d’explotació a llarg termini

Alternatives tenint en compte els costos a 30 anys

Via Sistema Inversió total (en milions d’€) Manteniment anual (30 anys)

(en milions d’€)

Total d’inversió i manteniment

(en milions d’€)

Demanda diària (sense tramvies actuals). Inversió i manteniment per usuari en dia feiner (€)
Diagonal Tram en superfície 175 180 355 112.000 3.170
  Tram soterrat 485 270 755 126.000 5.992
Eixample Tram en superfície 210 450 660 79.000 8.354
Bus D30 Bus en superfície 20 150 170 49.000 3.469

Font: elaboració pròpia

Cal recordar també els 175 milions d’euros del tramvia són una inversió raonable tenint en compte les coses que contempla: 1) és una inversió metropolitana, que inclou l’increment de la flota de tramvies per ampliar el servei sobre els 29 km de xarxa ja existent a nou municipis, més enllà dels 3,6 km del tram central de la Diagonal; 2) la inversió és equivalent a la d’un quilòmetre de túnel, però generarà més del doble d’usuaris de transport públic elèctric que qualsevol estació de metro prevista; 3) millorarà el rendiment de la xarxa ja construïda, els 110.000 passatgers actuals es convertiran en 222.000 amb la connexió feta; 4) s’inclou la reforma del tronc central de la Diagonal entre Glòries i Francesc Macià, necessària des del punt de vista de la seguretat vial en ser aquesta avinguda un dels vials amb més accidents de la ciutat; 5) s’inclou la també necessària ampliació de voreres entre Passeig de Gràcia i Glòries. Com a inversió urbana és comparable a reformes urbanístiques ja executades o en execució a la ciutat.

BARCELONA NECESSITA MÉS MESURES. Restringir el debat de la mobilitat a una trifurca partidista entre bus i tramvia, tècnicament superada, o de tipus estètic a la Diagonal, és no atendre la principal necessitat: reduir les 3.500 morts prematures anuals a l’àrea metropolitana per contaminació. Cal que aquesta mesura, com la línia 9 del metro, s’acompanyin de reduccions efectives del trànsit amb mesures més globals, com el PMU, el PMU metropolità, Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida, el replantejament tarifari, la revisió semafòrica…

LES PLATAFORMES DEMANEM DIÀLEG I ELS ESTUDIS QUE FALTEN. Les plataformes per la Qualitat de l’Aire i Diagonal per a Tothom volem iniciar una ronda de reunions amb totes les forces del plenari municipal de Barcelona per comentar els resultats dels estudis i obrir nous ponts de diàleg. Considerem que aquesta connexió en tramvia no perjudica a ningú i porta molts beneficis associats dins i fora de la Diagonal. La connexió no ha d’actuar en detriment d’altres inversions com la línia 10 a la Zona Franca, ni ha de comportar cap pèrdua de llocs de treball al bus, ja que no sobra cap vehicle per reforçar la resta de la xarxa. Esperem que els estudis que falten es presentin aviat i també ratifiquin aquestes reivindicacions.

Volem una mobilitat del segle XXI, cal supeditar el trànsit a unes millors condicions de vida i no al revés. Sumem el màxim d’esforços possible!

Des de les plataformes per la Qualitat de l’Aire i Diagonal per a Tothom proposem compartir aquestes imatges en defensa del transport públic potent a la principal avinguda de Barcelona a través de les xarxes socials.

Fem servir el hashtag ‪#‎tramSIfumsNO‬

QUI SOM? Diagonal per a Tothom i Plataforma per a la Qualitat de l’Aire

 

Valoració de les al·legacions al projecte de reforma de la Diagonal

logo-plataforma1

La modificació del projecte de la Diagonal ens dóna uns resultats ambivalents. D‘una banda, la onerosa reforma gairebé no tindrà millores des del punt de vista de la mobilitat, donat que el trànsit es mantindrà en menys espai (més congestió?) i el transport públic no gaudirà de cap canvi substancial, mantenint els presents i importants dèficits.

En aquest sentit, el que podria ser un canvi de paradigma per a la ciutat no serà més que un canvi essencialment cosmètic però que inclou una modificació destacable del carril bici, en passar a calçada i sense segregació amb fitons.

De fet, el carril bici desapareixia a les primeres propostes del projecte i en aquests moments es manté. No obstant, existeix el risc que en alguns trams no es restitueixi després de les obres, tot i que se’ns manifesta el compromís que es mantindrà sense interrupcions.

Des del BACC seguirem treballant intensament per aconseguir un carril bici amb les màximes prestacions en seguretat viària, connectivitat, visibilitat i fluïdesa.

En aquest sentit hem aconseguit:

  • restituir l’habilitació de pàrquings bici al llarg de tota l’avinguda amb un patró intel·ligible: un set a cada cruïlla (inicialment es retiraven)
  • evitar el màxim possible la presència d’arquetes de serveis al carril bici
  • evitar l’aparició d’angles morts de visibilitat entre parades de bus i carril bici
  • rampa contínua a tota la plaça Francesc Macià, de forma que es pugui marxar igual per calçada que per vorera, així com accedir còmodament a i des de les tercianes
  • que hi hagi linealitat per a Tuset – Enric Granados i Rambla Catalunya – Minerva

I ens queda pendent:

  • que els laterals siguin realment zones 30
  • semàfors avançats per a bicicletes a les places Francesc Macià i Joan Carles I

Esperem també que la programació de les obres s’executi satisfactòriament i sense afectacions al carril bici.

Consulta la resposta de l’Ajuntament a les al·legacions presentades o visita el web de la Plataforma Diagonal per a Tothom.

Diagonal per a Tothom: Comunicat de premsa i al·legacions del BACC

logo-plataforma1

Reneix la Plataforma Diagonal per a Tothom per tal de treballar en un projecte de nova Diagonal, inclusiva, amb major qualitat de vida, amb menys accidents i amb uns nivells de contaminació legals i acceptables.

En el comunicat de premsa argumentem que:

  • s’ha imposat un projecte amb una exposició pública pràcticament desconeguda
  • la reforma destina recursos públics per afavorir els interessos particulars d’una part de la ciutadania i no té en compte els usos majoritaris de la Diagonal
  • la proposta presenta nombroses mancances tècniques que no resolen els problemes crònics de la Diagonal i que no constitueixen una reforma funcional
  • la proposta no és eficient en termes de costos
  • aquesta actuació insuficient sobre la Diagonal representa una hipoteca futura de cara a la indefugible reforma a fons que requereix aquesta via

Consulteu també les al·legacions presentades pel BACC (i el seu annex en planta), que no tracten sobre el model de reforma sinó que es circumscriuen a aspectes tècnics de la solució constructiva proposada en el projecte de l’Ajuntament.

PLAÇA-JOAN-CARLES-I

L’important a remarcar és que el carril bici no quedarà convenientment segregat i protegit del trànsit motoritzat.

No hi ha un estudi de trànsit suficientment minuciós o detallat que permeti assegurar que els laterals no es congestionaran, fet que generaria un conflicte amb el trànsit motoritzat, especialment per l’envaïment del carril bici per part de motoristes, i provocaria una perillositat per a les bicicletes. Certs ciclistes optarien per circular per les voreres en sentir-se més segurs.

I a diferència del que s’ha dit o mostrat, aquests laterals no estaran senyalitzats com a Zona 30 segons el projecte. D’aquesta manera la velocitat del trànsit rodat podria arribar als 50 km/h. La necessitat de garantir un efectiu control de la velocitat de tram als laterals es planteja, en una de les nostres al·legacions, com la mesura pendent més important.

Per tant, estem d’acord en no compartir espai amb els vianants per a comfortabilitat de tots, però per això cal que el carril bici estigui efectivament segregat del trànsit motoritzat (no només amb una línia de pintura) i sigui segur al llarg de tota l’avinguda, sense cap tram inconnexe.

També reclamem que hi hagi més aparcaments per a bicicletes, insuficients segons la proposta. Així com estacions del bicing, ubicades allà on es col·locarà l’aparcament per a motos, degut que a hores d’ara no se’n preveu cap en tota l’Avinguda segons el projecte (mentre que als renders de l’Ajuntament si que apareixen).

Glòries, entorn caòtic!

La bicicleta és la gran oblidada

Esperem amb ganes veure feta realitat la nova plaça de les Glòries perquè podrem gaudir d’una superilla pacificada pels vianants i els ciclistes. No obstant ens sobta que sent aquest l’objectiu final, a dia d’avui encara no es tingui realment en compte la bicicleta en la planificació de les obres.

Amb motiu de l’enderroc de l’anella viària de la C-31, s’ha engegat una fase d’obres que fa encara més difícil emprar la bicicleta en aquest indret. A la plaça de les Glòries mai ha existit un carril bici que cosís els importants eixos que hi conflueixen (Gran Via, Diagonal i Meridiana). S’havia optat per senyalitzar “final de carril bici” o per envair les ja prou estretes voreres.

Després de visitar la zona hem comprovat com no s’han habilitat els itineraris provisionals anunciats. O potser ens diran que sí, i que són justament la solució que veiem, clarament molt mal resolta. Anem a resseguir una mica què ens trobarem a la pràctica.

Aprofitant l’alliberament dels carrils de circulació de la banda mar s’ha implantat un carril bus-taxi, i paral·lelament hi havia d’anar un carril bici bidireccional, però finalment se l’han estalviat. A més, han bloquejat qualsevol accés al carril amb tanques de formigó.

2014-02-23 17.50.49 - còpia

Quan un ciclista arriba a la plaça des de Diagonal o Meridiana no té cap senyalització que l’indiqui els recorreguts per anar amb bicicleta, entre d’altres perquè no existeixen. Per calçada ja no té possibilitat de passar, de manera que només ho pot fer per vorera. La convivència amb els vianants ha empitjorat un altre esglaó de retruc.

2014-02-28 13.25.51 - còpia      2014-02-28 13.26.15 - còpia

2014-02-28 13.27.34 - còpia

En el cas de circular per Gran Via en sentit Besòs (no hi havia carril bici i havies de fer servir els carrils laterals), ara només existeix un carril bus-taxi. Quina alternativa queda doncs a la bicicleta? Doncs cap. Perquè a més tampoc s’ha enllaçat el carril bici de Ribes amb el nou que voreja el Mercat dels Encants.

2014-02-28 13.29.06 - còpia

2014-02-28 13.36.17 - còpia      2014-02-28 13.36.40 - còpia

Tampoc veiem solució a Meridiana venint des de Clot. El carril bici mor quan arriba a la plaça i no s’ha aprofitat l’obertura de Badajoz per a fer circular per allà els ciclistes. En tot cas, t’has de buscar la vida passant pel pèssim itinerari pels vianants que va paral·lel a aquest carrer. A més s’ha eliminat una estació de bicing, que no ha sigut traslladada.

2014-02-23 18.04.28 - còpia

2014-02-23 18.03.36 - còpia      2014-02-23 18.02.58 - còpia

És per això que volem expressar la nostra gran preocupació per la gestió d’obres a la ciutat; la planificació ha de millorar de forma urgent per incloure-hi la bicicleta! Ho hem patit a Marina i ara ho estem patint al Paral·lel, Sant Joan i Glòries. En cap d’aquests casos s’han habilitat els itineraris provisionals per obres que pertoquen. A banda del resultat definitiu és també molt important la temporalitat i planificar aquests usos temporals.

En qualsevol d’aquestes obres, si no es pot mantenir el carril bici, cal que la bicicleta pugui circular per calçada compartint l’espai amb la resta de vehicles i que s’indiqui clarament amb senyalització aquesta convivència: les voreres no s’envaeixen i la resta de vehicles entenen que si es redueix l’espai durant les obres, aquest no és exclusiu per ells. Destacar que la bicicleta és un vehicle més.

Els únics que hem de patir les obres som vianants i ciclistes?

Més eixos creuen Barcelona

Connexions per arribar a Sants, el Poblenou i Sant Andreu

2013-12-03 10.29.20 - còpia
Des del passat mes d’octubre estan en marxa les obres per ampliar i millorar la xarxa de carrils bici de Barcelona. Podem destacar els eixos Llobregat-Besòs per Provença i Pujades i els eixos mar-muntanya per Calàbria i Felip II – Bac de Roda.

Així mateix, són molt importants les actuacions que eviten desconnexions entre carrils bici i les que donen seguretat en les interseccions. Aquí podem mencionar l’av. Diagonal entre Sicília i Marina o les places Tetuan i Francesc Macià.

El que si hem de criticar és que durant els períodes d’obres i reformes en l’espai públic, els carrils bici no es mantinguin en la programació i desapareguin, amb una temporalitat de molts mesos. No sempre s’ofereixen alternatives ni hi ha la suficient senyalització. Tenim exemples a l’ av. Paral·lel, el pg. de Sant Joan i la pl. de les Glòries. Seria inacceptable que en la reforma de l’av. Diagonal és contemplés la possible interrupció.

El nou carril bici de La Sagrera ocuparia la vorera

El BACC mostra el seu desacord amb la proposta del nou carril bici de la Sagrera i Sant Andreu

• Les propostes de carril bici ocupen gairebé tota la vorera i no dónen continuitat.

• Les propostes no tan sols obvien les recomanacions bàsiques per assegurar la seguretat de ciclistes i vianants, si no que directament entren en contradicció amb acords, normatives i estudis propis de l’Ajuntament, i incompleixen lleis, com la d’accessibilitat.

• El BACC ha presentat al•legacions i alternatives possibles (veure document adjunt) i ha informat a l’alcalde de la greu problemàtica que pot generar la nova infraestructura.

• La zona de nova urbanització suposa 8 Kilòmetres més de carril bici i connecta pasa per la Estació de La Sagrera, un punt de més trànsit i on la proposta del Consorci fa desaparèixer el carril bici. 


 

ACTÚA: SIGNA AQUÍ LA PETICIÓ PER DEMANAR A L’ALCALDE QUE NO FACI AQUEST TIPUS DE CARRILS BICI

 

 Tipus carril bici proposat pel Consorci
Tipus carril bici proposat pel BACC
 
El carril bici ocuparia la vorera, tipus altres carrils bici fets als anys 80 i 90 a BCN Els nous carrils bici de BCN demostren que es pot fer un carril bici segur sense restar espai a vianants

 

La notícia de La Vanguardia mostra gràficament la zona afectada i com desapareix el carril bici a l’alçada de l’estació de la Sagrera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Veure adjunt
NP: http://dl.dropbox.com/u/45914930/1112%20NP%20Sagrera%20carril%20bici.pdf

Al•legacions: http://dl.dropbox.com/u/45914930/Allegacions%20urbanitzaci%C3%B3%20Sagrera.pdf

Veure a continuació carta del president del BACC a l’Alcalde de Barcelona

Excel•lentíssim Alcalde de Barcelona, Senyor Xavier Trias

Per la present, jo, Joan Valls Fantova, en qualitat de President del Bicicleta Club de Catalunya, entitat civil representant dels ciclistes urbans a Catalunya, us faig arribar següents:

al•legacions del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) als Projectes d’Urbanització de la Sagrera i Sant Andreu dels entorns de l’Estació de La Sagrera – Alta Velocitat, promoguts pel Consorci Barcelona Alta Velocitat i presentats per a la seva aprovació a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona (BOPB del 28 d’octubre de 2011, expedients 11P0012 i 11P0013), en fitxer adjunt,
per al vostre coneixement i consideració.

Us fem arribar aquest document donat que el projecte presentat pel Consorci Barcelona Alta Velocitat, presenta greus deficiències pel que fa a la concepció i disseny dels carrils bici proposats. Aquest model i concepció, coherent amb propostes pròpies dels anys 80 i 90 ja no respon a les necessitats de la Ciutat de Barcelona, i, tanmateix, no complirien amb la legalitat actualment vigent.

Plantejats a la vorera, ocupant la totalitat d’aquesta en algun dels cassos, les solucions proposades no faran més que eternitzar el conflicte entre vianants i bicicletes a la ciutat, en el que és, probablement, el major projecte d’urbanització mai no realitzat a la ciutat de Barcelona. Les errades que corregim ara, per tant, seran molt difícils de corregir en el futur.

Amb la perspectiva temporal disponible, l’abast del projecte, i tot seguint les normes que s’autoimposà l’Ajuntament en aquesta matèria i les indicacions en el mateix sentit recentment realitzades per la Síndica de Greuges, us demanem que feu tot el que estigui a la vostre mà per tal que aquestes al•legacions es prenguin en consideració, tot considerant els enormes esforços que per a una ONG suposen la seva concepció i redacció.
Els carrils bici no han d’emprar espai a planejament destinat a vorera, i cas que ho facin, han de disposar-se a diferent nivell d’aquesta, per tal de minimitzar els conflictes amb els vianants.

La foto, recollida a “La Vanguardia”, que trobareu a la primera pàgina del document, és l’errada que es pretén repetir i nosaltres evitar.
Gràcies per la vostre atenció, treball i temps.

Salutacions Cordials,

Bicicleta Club de Catalunya

Joan Valls Fantova

Google maps hauria d’incloure la bici?

 

 

 

 

 

Nosaltres creiem que sí.

Per això, ens unim a la campanya per demanar que Google Maps inclogui la opció “Com arribar” en bici, una iniciativa que ha tingut lloc als EEUU i que que ja han aconseguit que ciutats com San Francisco ja gaudeixin de les seves rutes en bici.

Google Maps permet calcular itineraris amb cotxe, a peu i, en algunes regions, fins i tot en transport públic.

L’agrupació “Google Maps Bike There” (Google Maps: calcular ruta per a bicicletes) ha posat en marxa una iniciativa perquè Google integri en els seus mapes les rutes ciclistes, iniciativa que ja ha aconseguit reunir 50.000 signatures.

Existeixen nombroses raons per les quals la funció de cartografia i càlcul d’itineraris per a bicicletes suposaria un encert per a Google Maps:

– Faria de la bicicleta un mode de transport més segur per a milions de ciclistes a tot el món.

Incentivaria als ciutadans del món sencer perquè s’adaptessin la seva forma de vida als desafiaments del canvi climàtic.

Ajudaria a Google en la seva missió essencial de “organitzar” el món de la informació i fer-la universalment accessible i útil.

La funció de càlcul d’itinerari per a bicicletes hauria d’integrar la possibilitat de triar el recorregut més directe i més segur, tenint en compte els treballs d’adequació que es duguin a terme en els carrils bicicleta o el trànsit motoritzat a les carreteres.

Quan implementar l’opció “Transport Públic”, Google i el seu equip de Google Maps es van mostrar com a ciutadans del món compromesos amb uns valors sostenibles; mitjançant aquesta nova funcionalitat per a bicicletes Google donaria un gran pas en favor del desenvolupament sostenible. 

Signar petició (en anglès). La carta de petició diu el següent:

Ens agradaria un “Com arribar” en Bici afegit al Google Maps, com les actuals funcions de “Com arribar” en cotxe i en transport públic.

Una funció que tingués en compte els carrils bici actuals de la localitat que s’assigna, i automàticament planifiqués una ruta per a un ciclista, possiblement, fins i tot proporcionant les opcions dels ciclistes, ja sigui la ruta més directa, o la ruta més amigues de la bicicleta (més segura). El lloc de Google Maps basat en tercer, byCycle.org (http://byCycle.org/), ofereix aquestes característiques per dos àrees metropolitanes Portland, Oregon, i Madison, Wisconsin, i hi ha un gran nombre d’iniciatives de cartografia de tot el món amb l’objectiu en el compliment de la mateixa meta. Esperem que Google tindrà en compte la construcció d’aquesta característica en el servei bàsic de Google Maps.

Hi ha moltes raons per què aquesta característica seria una edició meravellosa de Google Maps. Entre ells, alguns dels més influents serien els següents:
* Fer ciclisme més segur per a milions de ciclistes de tot el món.
* Facultar als ciutadans del món a adaptar millor els seus estils de vida per enfrontar els desafiaments del canvi climàtic global.
* Ajuda de Google compte de la seva missió fonamental d’organitzar la informació mundial i fer-la universalment accessible i útil.

Mitjançant la implementació del “Com arribar en transport públic, Google i l’equip de Google Maps han demostrat ser capaços en qüestió i els ciutadans del món, una funció de “Com arribar en bicicleta” ha a més funció per a Google Maps seria l’última declaració en suport del desenvolupament sostenible.

Per més informació sobre aquesta sol · licitud característica visita Bike Hi ha el lloc web de Google Maps (http://GoogleMapsBikeThere.org/).

Gràcies, Google i l’equip de Google Maps! I gràcies, peticionaris, per unir-se a nosaltres en l’intent d’assolir aquest objectiu molt important!

Font: Ladyverd

Vols participar a una investigació sobre les rutes ciclistes diàries

El BACC està col·laborant amb la Marien van Grondelle, estudiant holandesa que
està fent una investigació sobre les rutes ciclistes diàries pel seu Master en
SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica).

El propòsit d’aquesta investigació és obtenir una visualització geogràfica per
obtenir una millor comprensió sobre el seu comportament en els desplaçaments
amb bicicleta
.

Per obtenir informació sobre rutes en bicicleta cada dia (s) d’un dia, es busca
ciclistes que puguin omplir un diari de viatge online. En aquest diari de
viatge, es demanarà que dibuixin i l’informe del seu viatge en bicicleta d’un
dia determinat (un dia a la setmana i / o un dia en el cap de setmana).

Si vols participar, fes clic al següent enllaç on trobaràs el diari de viatge
(en anglès): https://qtrial.qualtrics.com/SE/?SID=SV_b8lxkAKIt5CuItu

Enterrament Carril bici Castelldefels

Barcelona | 14/11/2011 | Redacció

Malgrat la pluja, els ciclistes es van congregar el passat Diumenge 13 de novembre per acomiadar al carril bici de Castelldefels, convocats pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC).

El Bicicleta club de Catalunya (BACC) va estar treballant durant els darrers mesos per evitar que l’ajuntament desmantellés aquest carril bicicleta exemplar, segregat i en calçada.

L’Ajuntament de Castelldefels va rebutjar les al·legacions del BACC dient que el carril bici fèia incrementar la contaminació i la inseguretat perquè els cotxes aparcaven a sobre.

En total, l’Ajuntament de Castelldefels s’haurà gastat 300.000 euros per construir el carril bici i 23.600 euros per treure’l.

El Diumenge 13 de novembre, els usuaris de la bicicleta van voler homenatjar un dels millors carrils bicicleta construits, amb un enterrament. Malgrat la pluja, els ciclistes van informar als passejants i vam arribar al carril bici que ens ha deixat per fer un petit “altar” de recordatori, amb espelmes. Es van llegir unes paraules i tot seguit es va recòrrer l’antic carril bici.

Aquí trobareu fotos i la crònica als mitjans de comunicació:

Fotos:  http://www.flickr.com/photos/bacc/sets/72157627061272353/

Notícia a TV3 / 324.cat 

Castelldefels elimina el carril bici porque causa polución. El País

Ciclistas se despiden del carril bici. 20 Minutos (pàgina 6)

Els ciclistes de Castelldefels, enterren el carril bici del passeig Marítim. La Malla

Peligro. Carril bici. IloveBicis 

També s’ha debatut a Els Matins de TV3 

i mencionat a El Periódico de Catalunya

L’ajuntament de Castelldefels argumenta que era insegur perquè hi aparquen els cotxes. La Vanguardia

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

MicrosoftInternetExplorer4

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

Agraim que a l’enterrament hagin vingut i també fet difusió Bici-Vici , Bicibaix i Ecologistes en Acció.

Abans Després