Arxiu de la categoria: ciclista

Fes-te veure quan circulis!

Amb motiu del Dia Mundial de la Bicicleta que se celebra anualment el 19 d’abril, el BACC (Bicicleta Club de Catalunya) realitzarà una campanya de conscienciació per fomentar la visibilitat dels ciclistes a la nit.

En les vies de més afluència de bicicletes al barri de l’Eixample, informarem els ciclistes l’obligatorietat de portar llums.

Cal fer-se veure per guanyar seguretat circulant de nit per la ciutat.

Il·lustració i disseny a càrrec de Dibuja y Pedalea

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Manifest ciclista 27S. La bicicleta a l’agenda del país

12 propostes per una Catalunya ciclable

Manifest27S

La convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya anunciada pel proper 27 de setembre es perfila com a moment clau del present i futur del nostre país. Les aspiracions nacionals i la recuperació de drets socials seran els principals focus d’atenció de la convocatòria electoral, però en aquest context serà important comptar també amb elements estratègics que puguin contribuir a la transformació del país de forma concreta, palpable i significativa els propers anys.

No cal esmentar els problemes que a nivell de mobilitat té el país, costos incalculables provocats per les congestions endèmiques que no s’han sol·lucionat de cap de les maneres, costos ambientals amb índexs de contaminació que superen en algunes ciutats els nivells permesos per la Unió Europea, afegits a la greu contaminació acústica que lluny de tota reducció no fa més que augmentar. Costos també per a la vida humana en forma d’accidents previsibles encara massa nombrosos o els efectes negatius per a la salut deguts a la manca d’activitat física regular. Tot plegat malgrat els anuncis i les constatacions de l’arribada del canvi climàtic i del progressiu esgotament dels combustibles fòssils, senyals que massa sovint són obviades i menystingues a l’hora de governar i concretar les polítiques públiques.

El debat sobre l’emancipació de Catalunya ha d’implicar també un major grau de responsabilització en relació als reptes ambientals i climàtics de caràcter global, l’assumpció dels compromisos fixats dins el marc europeu en aquests àmbits, i l’obligada transició cap a una model de societat que pugui funcionar amb menys consum energètic que l’actual, amb menys dependència del petroli i que faci possible una millora de la qualitat ambiental i de vida.

Ha arribat l’hora que les minses polítiques favorables a l’ús dels sistemes de transport sostenibles, i sobretot aquell que es realitza amb el propi esforç dels usuaris, esdevingui una prioritat en la definició de les politiques ambientals i de mobilitat. És en aquest sentit que una aposta ferma per la “normalització” de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià i habitual arreu del territori pot esdevenir un element transformador, concret i palpable, amb importants efectes sobre la qualitat ambiental i la salut pública, que ens ajudi a reduir el nostre consum energètic, fent-nos més resilients com a societat, i que contribueixi a humanitzar les nostres poblacions i a donar valor al nostre territori vertebrant-lo d’una forma més propera i accessible per tothom.

Per tot això, l’Assemblea d’Entitats de la Bicicleta de Catalunya davant les eleccions del 27S, planteja aquestes 12 propostes per tal que partits i plataformes electorals que s’hi presentin puguin incorporar-les com a pròpies als respectius programes electorals, i a l’hora, perquè persones i entitats del país puguin adherir-s’hi i visualitzar el suport de la ciutadania per avançar cap a una Catalunya ciclable, des de la voluntat que aquest sigui un aspecte transversal i compartit del model de país que volem pel futur.

1. Articular una xarxa bàsica intermunicipal, centrada en millorar la connexió entre nuclis urbans, i entre aquests i les estacions de transport públic, els centres d’activitat econòmica i altres grans centres generadors de mobilitat. Una xarxa que complementi les vies ciclables d’interès cicloturístic. Això hauria d’implicar també a curt termini la senyalització de totes les vies que, encara que puguin ser millorables, ja fan practicable aquesta connectivitat intermunicipal.

2. Oferir des de la Generalitat incentius i suport als municipis perquè augmentin l’ús de la bicicleta, amb una atenció especial en la promoció de la bicicleta en aquelles relacions origen-destinació on predomina el cotxe i la motocicleta, i en aquest sentit amb un polítiques específiques per a la promoció de la bicicleta elèctrica (per a distàncies llargues, zones amb pendents pronunciats), i per la incorporació de bicicletes familiars i de càrrega en la mobilitat quotidiana.

3. Facilitar la intermodalitat entre la bicicleta i altres mitjans de transport,especialment amb el transport públic, promovent aparcaments segurs en estacions amb prou capacitat per absorbir un nombre creixent d’usuaris pels propers anys, facilitant el transport de les bicicletes en els serveis de gran capacitat, i promovent serveis de primera i última milla en bicicleta en aquelles estacions on es puguin captar nous usuaris cap al transport públic. Així mateix, cal que les Autoritats Territorials de la Mobilitat incorporin la bicicleta com a opció de mobilitat.

4. Promoure la instal·lació generalitzada d’aparcaments segurs per a bicicletes als equipaments, en general al conjunt dels nuclis urbans i en punts on hi hagi demanda d’usuaris. Alhora, facilitar la implantació d’aparcaments residencials col·lectius en sòl privat o públic, dotant-los de facilitat per la recàrrega de bicis elèctriques quan calgui.

5. Desenvolupar una normativa pròpia de trànsit que permeti regular amb claredat la circulació amb bicicleta per tot tipus de carrers dins els nuclis urbans amb nivells elevats de seguretat i confort, possibilitat l’ús de bicicletes i accessoris que permeten conciliar la vida quotidiana i familiar amb la mobilitat amb bicicleta (remolcs, dues cadiretes, tricicles, etc) i que puguin fer d’aquesta un vehicle versàtil i adaptat a les diverses necessitats. Així mateix, i mentre sigui necessari, caldria influir en les normatives de caràcter estatal en la línia del que es planteja en aquest punt.

6. Promoure l’ús de la bicicleta des de l’àmbit educatiu per tal que les generacions més joves es familiaritzin amb el seu ús quotidià i contribueixin a normalitzar-la com a sistema de mobilitat habitual. Caldria introduir la bicicleta en la formació sobre educació vial, i incorporar-ne el seu coneixement i ús a nivell curricular. De forma més general, caldria desenvolupar estratègies d’educació i formació al conjunt de la població amb l’objectiu de millorar la convivència entre els diversos modes de transport i aprofundint en una cultura de major respecte cap als modes de transport no motoritzat i més vulnerables.

7. Crear incentius econòmics per la mobilitat en bicicleta, especialment en la mobilitat als centres de treball i per motius laborals, per tal de premiar les externalitats positives que té aquest sistema de transport, tal i com es fa ja a diversos països europeus des de fa temps i recentment també a França.

8. Impulsar i promoure sistemes de distribució urbana de mercaderies amb bicicleta,amb molt menys impacte ambiental que el generat pels vehicles de transport convencional, i més eficients per a resoldre l’última milla de la cadena de distribució en àmbits urbans, especialment en nuclis històrics amb àrees peatonalitzades i restriccions d’accés al trànsit motoritzat.

9. Difusió i promoció de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport adient per resoldre una gran part de les necessitats de mobilitat de la població catalana. Aquesta promoció hauria de fer-se des d’una perspectiva constructiva i donant arguments des de diferents perspectives (salut de les persones, medi ambient, economia, consum energètic, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, relacions socials, desenvolupament local, autonomia de les persones, etc.).

10. Promoure Catalunya com a país cicloturista connectat amb Europa i el Mediterrani, desenvolupant la xarxa actual d’itineraris i articulant-ne de nous, incorporant traçats fluvials, camins de ronda i altres recorreguts amb pendents moderats, i promovent una aproximació respectuosa als entorns naturals que n’afavoreixi la seva conservació i re-valorització.

11. Per desenvolupar tots aquests punts es considera necessaria la redacció i aprovaciód’un nou Pla estratègic de la Bicicleta, comptant amb la participació de les organitzacions d’usuaris i de les diverses administracions, amb pressupost i calendari d’execució, que contempli els anteriors punts, i que porti associat el compromís per part de la Generalitat de fer-ne el desplegament i l’execució prevista.

12. Per garantir el seguiment i la coherència en el desenvolupament del pla es considera necessaria la creació d’una Direcció General específica que permeti identificar dins el govern una persona de referència en matèria de mobilitat amb bicicleta, amb capacitat i funcions de coordinació interdepartamental, i d’una comissió o sistema permanent de coordinació entre administracions i amb organitzacions d’usuaris, amb l’objectiu de desenvolupar i desplegar amb èxit el nou Pla Estratègic de la Bicicleta.

Manifest ciclista 27S | Adhesions al manifest

Vols aprendre a anar en bicicleta? O bé fer un passeig guiat?

El BACC ofereix dues activitats de primavera: classes de la Biciescola per aprendre a anar en bicicleta i un Bicipasseig guiat per conèixer la infraestructura ciclista, la normativa i guanyar confiança a l’hora de circular per la ciutat. Només cal que triïs l’activitat, el grup i t’inscriguis gratuïtament a través del formulari del nostre web.

 

Biciescola a les Glòries

banner 1No saps anar en bicicleta i t’agradaria aprendre’n? Ara ja pots intentar-ho amb la Biciescola. En dues sessions aprendrem el més bàsic: les parts de la bicicleta, a mantenir l’equilibri i finalment a pedalejar.

Biciescola a Glòries

 

Bicipasseig a la Diagonal i el Passeig de Gràcia

Diagonal pels vianantsDiagonal pels vianants 2

Saps anar en bicicleta però t’agradaria conèixer la infraestructura ciclista de Barcelona i la normativa de circulació? Amb el Bicipasseig aprendrem com circular per la ciutat i guanyarem confiança.

Bicipasseig

Debat entorn les mascaretes anti-pol·lució

Ciclista màscara El País

L’ús de la bicicleta ha suposat una solució per a la mobilitat i augmenta progressivament cada any. Avui en dia es considera també la bicicleta com un vehicle o com una opció de transport més, quan fins ara no sempre era així. D’aquesta tendència es desprèn una problemàtica creixent pel que fa a la qualitat de l’aire, i és que en els darrers anys ha anat empitjorant en les principals ciutats, que sobrepassen els nivells permesos de toxicitat de l’aire (entre elles Barcelona).

Aquest fet ha anat desenvolupant una preocupació entre els usuaris de la bicicleta (i altres col·lectius practicants d’esport a la ciutat, o els propis vianants) que són vulnerables a la contaminació de l’aire produïda pels vehicles motoritzats. Cada cop més ciclistes es plantegen incorporar una mascareta amb filtres de protecció en el seu equipament, davant els fums dels tubs d’escapament. Però són moltes les veus que recomanen o desaconsellen l’ús d’aquestes mascaretes per diversos motius.

Des del BACC hem estat analitzant aquestes qüestions des de l’experiència amb diversos usuaris, premsa i altres entitats, per donar una resposta clara i una solució davant la problemàtica de la qualitat de l’aire.

En un entorn on l’aire està contaminat, la mesura més efectiva sempre és la circulació per carrers on el trànsit rodat sigui baix, i a ser possible evitant hores punta. Tanmateix, i davant l’existència de carrils bici per zones on el trànsit sol ser elevat, una mascareta pot alleugerar la càrrega contaminant de l’aire que respirem.

En aquest sentit existeixen diversos models, alguns més estètics que altres, que poden servir per eliminar la pol·lució més general. Malauradament no hi ha cap producte disponible que sigui eficaç pel que fa a les partícules més contaminants, ja que són tan petites que traspassen qualsevol filtre d’una màscara semi-facial. Caldria, en aquest cas, utilitzar elements molt més cars i farragosos per una retenció efectiva, però que no tenen sentit a l’hora de utilitzar-los anant en bicicleta.

L’aplicabilitat de les mascaretes anti-pol·lució en bicicleta no ha estat encara estudiada, deixant pas al desconeixement per part de l’usuari de saber fins a quin punt els filtres poden ajudar-lo i quins són els millors models. D’aquesta manera, el camp de les mascaretes anti-pol·lució necessita força desenvolupament científic i tècnic per determinar si l’ús de mascaretes pot convertir-se en un estàndard en entorns molt contaminats, ja que per això cal documentació segura i fiable.

I per altra banda recau en l’administració contrastar aquestes dades i establir les correctes recomenacions a l’hora de circular en bicicleta o fer esport a l’aire lliure en entorns urbans. Cal evitar-ho davant de certs factors ambientals, o ens podem protegir i de quina manera?

Enllaç a l’estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’afectació de la pol·lució de l’aire en la salut (en anglès).

Font fotografia: El País

Diagonal per a Tothom: Comunicat de premsa i al·legacions del BACC

logo-plataforma1

Reneix la Plataforma Diagonal per a Tothom per tal de treballar en un projecte de nova Diagonal, inclusiva, amb major qualitat de vida, amb menys accidents i amb uns nivells de contaminació legals i acceptables.

En el comunicat de premsa argumentem que:

  • s’ha imposat un projecte amb una exposició pública pràcticament desconeguda
  • la reforma destina recursos públics per afavorir els interessos particulars d’una part de la ciutadania i no té en compte els usos majoritaris de la Diagonal
  • la proposta presenta nombroses mancances tècniques que no resolen els problemes crònics de la Diagonal i que no constitueixen una reforma funcional
  • la proposta no és eficient en termes de costos
  • aquesta actuació insuficient sobre la Diagonal representa una hipoteca futura de cara a la indefugible reforma a fons que requereix aquesta via

Consulteu també les al·legacions presentades pel BACC (i el seu annex en planta), que no tracten sobre el model de reforma sinó que es circumscriuen a aspectes tècnics de la solució constructiva proposada en el projecte de l’Ajuntament.

PLAÇA-JOAN-CARLES-I

L’important a remarcar és que el carril bici no quedarà convenientment segregat i protegit del trànsit motoritzat.

No hi ha un estudi de trànsit suficientment minuciós o detallat que permeti assegurar que els laterals no es congestionaran, fet que generaria un conflicte amb el trànsit motoritzat, especialment per l’envaïment del carril bici per part de motoristes, i provocaria una perillositat per a les bicicletes. Certs ciclistes optarien per circular per les voreres en sentir-se més segurs.

I a diferència del que s’ha dit o mostrat, aquests laterals no estaran senyalitzats com a Zona 30 segons el projecte. D’aquesta manera la velocitat del trànsit rodat podria arribar als 50 km/h. La necessitat de garantir un efectiu control de la velocitat de tram als laterals es planteja, en una de les nostres al·legacions, com la mesura pendent més important.

Per tant, estem d’acord en no compartir espai amb els vianants per a comfortabilitat de tots, però per això cal que el carril bici estigui efectivament segregat del trànsit motoritzat (no només amb una línia de pintura) i sigui segur al llarg de tota l’avinguda, sense cap tram inconnexe.

També reclamem que hi hagi més aparcaments per a bicicletes, insuficients segons la proposta. Així com estacions del bicing, ubicades allà on es col·locarà l’aparcament per a motos, degut que a hores d’ara no se’n preveu cap en tota l’Avinguda segons el projecte (mentre que als renders de l’Ajuntament si que apareixen).

La DGT, perduda amb els ciclistes

Els ciclistes menors de 16 anys seran obligats a dur casc segons la nova llei de Seguretat Vial aprovada pel govern espanyol. Inicialment la obligatorietat es volia aplicar per a tots els usuaris de la bicicleta, però finalment l’edat ha quedat rebaixada.

Destacar que en els darrers anys aproximadament 3 de 4 ciclistes morts en accident a l’Estat han sigut en via interurbana, on ja és obligatori l’ús del casc. Partint d’aquesta dada cal que la DGT sobretot plantegi mesures per a la seguretat de la circulació dels ciclistes en carretera i no pas que es centri en una única i contraproduent mesura que afectarà als ciclistes urbans i menors.

6191947838_4390008d1e_o

Mesures positives

  • Circulació segura

Caldria que la circulació de bicicletes fos segregada en aquelles carreteres convencionals amb molta intensitat de vehicles. Així succeeix en altres països amb més tradició ciclista, però algun dia haurem de començar en el nostre. Mentrestant s’hauria de reduir la velocitat màxima permesa i senyalitzar que en els avançaments cal mantenir una distància d’1.5 metres amb el ciclista.

Pel que fa a les zones urbanes, cal que les condicions de circulació permetin al ciclista anar sempre per calçada amb seguretat. També dotar la ciutat de carrils bici i pacificar amb zones 30 quan sigui necessari, de manera que la bicicleta tingui la prioritat.

Per últim, aquelles conductes de risc dels conductors, com sobrepassar els límits de velocitat i conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues han de ser exemplarment sancionades.

  • Promoció de la bicicleta

És molt important fer promoció efectiva d’aquest mitjà de transport sostenible, saludable i assequible social i econòmicament. A Barcelona, tenim la bonificació de l’àrea verda per a cotxes però cap mesura per a un aparcament segur de les bicicletes i contra els robatoris. El govern espanyol et bonifica per la compra d’un vehicle a motor però no pas per la d’un vehicle sense fums com seria el cas.

Per exemple, seria més adient que les bonificacions fossin per a empreses que facin plans perquè els treballadors vagin en bicicleta i transport públic a la feina. I també destinar recursos a la formació dels ciclistes, començant pels infants.

Mesures negatives

  • Obligatorietat del casc

El casc és recomanable, et protegeix d’algunes lesions i pot ajudar en certs accidents, com és patir una caiguda. Ara bé, un casc homologat de ciclista només resisteix impactes inferiors a 23 km/h i no és efectiu en les col·lisions amb automòbils, que són les que produeixen la majoria d’accidents greus i mortals de ciclistes per culpa de l’atropellament i els politraumatismes causats.

Fer obligatori l’ús del casc produiria una davallada de ciclistes, i aconseguir un número suficient d’aquests circulant -una massa crítica- té efectes positius sobre el comportament dels altres conductors i ajuda clarament a la seguretat. Però aquesta bàsicament millorarà reduint els riscos en origen i no obligant un ciclista a protegir-se amb un element de seguretat passiva, deixant intactes les causes del perill.

Un casc pot salvar vides, però la davallada de ciclistes escurçaria les vides d’aquelles persones que deixessin de fer l’exercici físic d’anar en bicicleta. Alhora aquests es passarien a altres modes de transport, el que faria augmentar la contaminació, que també escurça vides i produeix morts per malalties respiratòries.

Per acabar, la mesura no es recolzada per les entitats ciclistes ni pels principals ajuntaments, i  ressentiria molt el sector: fabricants, distribuïdors, tallers, empreses de lloguer, serveis de bicicleta pública, cicloturisme… I a títol individual, no dur el casc sent obligatori podria comportar la declaració de concurrència de culpes en cas d’accident, a pesar que no hagi sigut causat pel ciclista. L’única que hi guanya és l’asseguradora.

Exemples contraposats

  • Austràlia i Nova Zelanda

L’any 1991 es va aprovar l’obligatorietat del casc per a ciclistes en aquests països. L’ús de la bicicleta va decréixer més del 30 per cent i la dissuasió produïda és destacable especialment en tres col·lectius: els treballadors que es desplacen al lloc de treball, els infants que van a l’escola i els adolescents. Només va haver un lleu descens en el número de ferides greus al cap a pesar que més gent portava casc i alhora que hi havia menys ciclistes.

  • Països Baixos i Dinamarca

En aquests països els desplaçaments en bicicleta suposen el 27 i el 18 per cent sobre el total respectivament, i la gran majoria de ciclistes circulen sense casc. Es compleix l’efecte de “quantitat ofereix seguretat”, juntament amb un millor disseny de carreteres i interseccions per a la circulació de la bicicleta, una regulació del trànsit més estricta i una bona formació tant per a conductors com per a ciclistes.

(Article del BACC per a la revista Mobilitat Sostenible i Segura #62)

Més eixos creuen Barcelona

Connexions per arribar a Sants, el Poblenou i Sant Andreu

2013-12-03 10.29.20 - còpia
Des del passat mes d’octubre estan en marxa les obres per ampliar i millorar la xarxa de carrils bici de Barcelona. Podem destacar els eixos Llobregat-Besòs per Provença i Pujades i els eixos mar-muntanya per Calàbria i Felip II – Bac de Roda.

Així mateix, són molt importants les actuacions que eviten desconnexions entre carrils bici i les que donen seguretat en les interseccions. Aquí podem mencionar l’av. Diagonal entre Sicília i Marina o les places Tetuan i Francesc Macià.

El que si hem de criticar és que durant els períodes d’obres i reformes en l’espai públic, els carrils bici no es mantinguin en la programació i desapareguin, amb una temporalitat de molts mesos. No sempre s’ofereixen alternatives ni hi ha la suficient senyalització. Tenim exemples a l’ av. Paral·lel, el pg. de Sant Joan i la pl. de les Glòries. Seria inacceptable que en la reforma de l’av. Diagonal és contemplés la possible interrupció.

Qu

0. Mesures d’urgència

Si conserveu les
capacitats d’actuar, heu d’evitar el fenomen de sobre-accident, és a
dir que degut a l’accident, aquest en provoqui d’altres i agreugi la
situació. Per això:

Telèfon d’emergències

> 112


(policia,assistència sanitària i bombers)

> Mireu de posar-vos en un lloc segur, i que els
vehicles involucrats també s’aparquin correctament per no posar en
perill a cap altre persona.

1. Respireu profundament

> Molt
sovint els accidentats, encara que no estiguin ferits, es troben en un
estat de xoc i confusió. És normal. Seieu un moment per recuperar la
calma, i preneu el temps que us faci falta per tranquil·litzar-vos
.

2. Intenteu trobar testimonis

> Intenteu
trobar els passants que hagin pogut ser testimonis del vostre accident
i demaneu-los de quedar-se un moment a prop. Preneu les seves dades.

3. Noteu el número de la matrícula del cotxe implicat

4. Totes dues parts estan d’acord

> En
aquest cas es pot omplir el formulari de Declaració Amistosa que
faciliten les asseguradores. Abans de signar, comproveu que tant el
croquis com les dades indicades al formulari són correctes. Si no ho
són, absteniu-vos de signar. No cal saber qui es responsable per omplir
la declaració, només cal estar d’acord amb els fets. La major part de
les asseguradores no intervindran si reconeixeu explícitament al vostra
responsabilitat, per tant no escrigueu mai ‘és culpa meva’, encara que
n’estigueu convençuts.

5. El conductor es mostra malintencionat o no esteu  d’acord amb els fets

> Si,
per exemple, el conductor es nega a donar les seves dades
no dubteu en
cridar a la policia
. En qualsevol cas, no dubteu en declarar-vos ferit
per molt petit que sigui el vostre mal, d’aquesta manera tothom us farà
molt més cas, i sobretot perquè els dolors forts es manifesten sovint
amb un cert retard respecte el moment de l’accident
. Podeu manifestar
que no serà necessària cap ambulància, però en el cas de que algú ja
l’hagi avisat sigueu pacients i espereu que arribi, la policia arribarà
amb el mateix avís.

6. No us deixeu impressionar per la reacció de l’automobilista

> Després
d’un accident la reacció de la gent és sovint exacerbada per l’estrès
patit. Això és vàlid tant pel ciclista, com per l’automobilista. Heu
passat tots dos molta por i es probable que us comporteu amb
agressivitat. Espereu doncs que això passi una mica. Estareu tant més
tranquils, si teniu una bona assegurança
.

7. L’automobilista s’ha donat a la fuga o no vol quedar-se en el lloc dels fets

> No
dubteu en posar una denúncia a la policia per delicte de fugida
. Doneu
totes les dades que haureu pogut obtenir (sobretot dels testimonis!).
Tot el pes de llei caurà sobre el conductor.

8. Preveniu la vostra companyia d’assegurances el més ràpidament possible

Comoditat i salut en bici

Com utilitzar la bicicleta?


Els frens

El fre esquerre és el de precisió i actua sobre la roda de davant. És més dur i frena de cop. S’utilitza per completar el fre dret.

 

El fre dret és el bàsic i actua sobre la roda de darrere. És el primer que cal pressionar quan vulguis frenar. Si l’acciones veuràs que és més suau i et deixa marge per donar-li diferent intensitat.  

Les marxes

Per a què serveixen? Les marxes t’ajuden a evitar fer massa esforç físic a les pujades i adaptar la teva pedalada a les baixades. Afavoreixen que mantinguis el teu ritme de pedalada. També t’ajuden a incrementar la velocitat. 

Com són? Les marxes es componen de pinyons i plats. El número de marxes ve de la multiplicació del nombre de plats pel nombre de pinyons. Trobaràs bicicletes sense marxes, bicicletes amb pinyons i bicicletes amb plats i pinyons.

Com s’utilitzen? A la maneta dreta trobaràs els pinyons i a l’esquerra els plats. Les marxes s’han d’accionar quan estiguis pedalant i d’una en una. Si les acciones aturat/da o en canvies moltes de cop pots provocar que et salti la cadena. 


Com posar la cadena

  1. Recolza la bicicleta sobre les teves cames

  2. Amb la mà esquerra agafa la cadena, encaixa-la amb les dents per sota i aguanta-la

  3. Amb la mà dreta agafa el pedal i gira’l en sentit contrari de la marxa

  4. Ja està. Porta sempre un mocador per netejar-te les mans

L’alçada del seient

Si vols aprofitar al màxim la força de les teves cames, evitar mals d’esquena i no fer sobreesforços, hauràs d’anar pujant el seient de mica en mica fins aconseguir la posició òptima.

 

Circular amb seguretat


Busca una ruta segura:


Tria els itineraris més adients (carrils-bici, carrers de poca
circulació,…). A l’hora de circular pels parcs o bé per la muntanya,
sigues respectuós/a amb l’entorn.


Quan circulis per la calçada:


Circula amb prudència i respecta les normes de circulació.
Utilitza sempre que puguis el carril de la dreta més proper a la
vorera, i en tot cas circula sempre pel centre del teu carril,
mantenint així una distància segura amb els altres vehicles. Fes servir
els carrils-bici i respecta la senyalització específica per a
bicicletes.
Consulta el reglament general de circulació o la ordenança municipal de Barcelona referent a les bicicletes.



Guarda una distància prudencial amb la vorera i els cotxes aparcats:


Una porta que s’obre, un vianant que baixa de la vorera, etc.
et pot obligar a fer un moviment brusc. També per això has de circular
sempre pel centre del teu carril.


Respecta els vianants:


Quan circulis per voreres, illes de vianants i passeigs,
respecta la preferència de pas dels vianants i adequa la teva velocitat
segons la seva afluència, sense sobrepassar els 10 km/h. Pensa que el
vianant sempre hi té prioritat.


Abans de fer maniobres:


En les maniobres d’avançament o de canvi de direcció, fes-ho
progressivament i amb seguretat, indicant-les amb anterioritat i
assegurant-te que t’han vist.


Per fer-te respectar i fer respectar el teus drets:

No dubtis de fer servir el timbre o alçar la veu. Recorda que,
si vas per carril-bici, tens prioritat sobre els vehicles a motor que
el creuin.


A la nit, fes-te veure:


És molt important que, de nit o amb poca llum, utilitzis materials reflectants i enllumenat perquè els altres et vegin.


Escull bé la bicicleta:


Qualsevol bicicleta és bona per a la ciutat. No obstant això,
una bicicleta de ciutat o una híbrida és més còmoda i segura. Si, a
més, és poc atractiva, serà més difícil que te la robin.
Troba la teva!


Tingues la bicicleta en bon estat:


Abans de sortir, revisa els pneumàtics, els frens i les llums
de la teva bicicleta. Fes-li fer revisions periòdiques en una de les
botigues especialitzades. 
Pots trobar la teva al directori de botigues.


Combina la bicicleta amb el transport públic:


Si el teu recorregut és massa llarg, o t’obliga a anar per
carrers amb molt de trànsit, prova de combinar la bicicleta amb el
transport públic. Aquí trobaràs com ho pots fer.


Per a la teva tranquil·litat:


Contracta una assegurança de responsabilitat civil . Pots
aconseguir-la fent-te soci del BACC.


Et recomanem:


Planteja’t si no et convé portar casc. Pot ser útil en cas de
caiguda, i recomanable per als infants. La veritable seguretat, però,
es basa en la moderació de la velocitat i el respecte entre tots els
usuaris i usuàries del carrer.


En cas d’accident:


Si veus una persona ferida per accident, no la toquis, i demana
ajuda a persones experimentades. Si l’accident l’has patit tu, no et
moguis; espera ajuda mèdica encara que et sembli que no ha estat res.
Clica aquí per saber més sobre el tema.



Finalment, posa’t en contacte amb altres ciclistes!

Per estar ben informat/da, fer arribar les teves queixes i
propostes i treballar per la promoció d’aquest mitjà de transport,
participa amb les associacions. Quantes més bicicletes hi hagi
circulant, més segurs seran els carrers i menys contaminada estarà la
ciutat.